Per completar la informació de la classe de divendres, us deixe l'enllaç de dos blogs que tracten el tema del teatre actual. A Lliures volen de la companya Oreto Doménech, trobareu una bona selecció de videos dels grups més representatius del teatre de l'últim terç del s XX. A Comentari de text de Mercé Durà hi trobareu la part teòrica que podreu utilitzar per elaborar els vostres temes.
A més, un parell de vídeos. El primer, de la Companyia T de Teatre amb un text de Sergi Belbel, "Odio els meus fills", de l'espectacle Criatures
I el tràiler promocional de Besos, d' Albena teatre, companyia creada per Carles Alberola i Toni Benavent
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges
diumenge, 19 d’octubre del 2014
dimarts, 14 d’octubre del 2014
Manuel de Pedrolo
Llegiu aquest text extret de la pàgina Fundació Pedrolo dedicada a la seua obra teatral.
"Ell sempre va sostenir que no havia estat mai un dramaturg, es desencisà de la viabilitat escènica dels textos que anava escrivint.
Va deixar d’escriure teatre, segons ell mateix, perquè era un gènere minoritari i volia arribar a la gent. "No he tingut la mena de públic que havia de tenir. Si he escrit 15 obres n'he estrenades una mica més de la meitat, i sempre han estat estrenes d'una nit, o d'una tarda i una nit, o de dues nits. Se’n poden dir funcions úniques, doncs i ja sabem que a aquesta mena de funcions assisteix un públic minoritari, que hi va, o hi anava, simplement perquè es tracta de teatre català, sense preocupar-se'n gairebé de res més. Puc assegurar que s'aplaudia i de valent, però, que s'aplaudia. Suposo que res d'allò que deia. Un bon tant per cent d'espectadors no havia entès un borrall, i ho dic perquè ho sé positivament. Però això era culpa meva. Havia d'haver estat més clar, més directe. Ara: Com ho podia ser en una situació com la nostra?. Si ja tenia dificultats amb aquella mena de teatre, que hauria passat si m'hagués decidit a escriure peces d'un tipus inequívocament realista?.”
I contesteu:
A quina situació es referiria l'autor?
Per què creieu que pensava que el públic no entenia "un borrall"?
De quin tipus o estil és "aquella mena de teatre"?
Podeu completar la informació de hui amb aquest ppt.
Manuel de Pedrolo from esther_montesinos
I per acabar, un Pedrolo-aforisme:
La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres.
I per acabar, un Pedrolo-aforisme:
La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres.
-
- Cròniques d’una ocupació, 1989.
dijous, 24 d’abril del 2014
Preparem literatura PAU
 |
| Salvador Jàfer i Joan Navarro, foto treta de EL PAÍS |
Us els deixe per tal que prepareu els temes de literatura per les PAU.
Quatre dècades de narrativa valenciana moderna, , de Francesc Calafat,
El camí de la poesia valenciana dels setanta fins ara, també de Francesc Calafat
dimarts, 1 d’abril del 2014
L'assaig: Jesús Tuson
Ací us deixe la presentació que va fer Sònia sobre el llibre PAtrimoni natural, de Jesús Tuson.
Recordeu que ja hem acabat amb el gènere ASSAIG. Us deixe l'enllaç d'un PPT que us pot servir de reforç, i que en el moment que els companys i les companyes passen les seues presentacions revisades les compartirem també.
Hem parlat, també, de Joan Fuster, de J.V. Marqués. Falta exposar JFMira, però la companya encarregada ha decidit no presentar-lo. Podeu, però, fer-hi un tast a la seua pàgina: J.F. Mira.
Recordeu que ja hem acabat amb el gènere ASSAIG. Us deixe l'enllaç d'un PPT que us pot servir de reforç, i que en el moment que els companys i les companyes passen les seues presentacions revisades les compartirem també.
Hem parlat, també, de Joan Fuster, de J.V. Marqués. Falta exposar JFMira, però la companya encarregada ha decidit no presentar-lo. Podeu, però, fer-hi un tast a la seua pàgina: J.F. Mira.
dilluns, 7 d’octubre del 2013
Marc Granell. De poesia.
El dictat de hui ha estat aquest poema de MARC GRANELL (València, 1953)
TERRA LLIURE
Perquè era verda i encara pot ser verda.
Perquè és la veu dels morts que l'estimaren.
Perquè era una i encara pot ser una.
Perquè és cançó d'un mar sense memòria.
Perquè era clara i neta i no sabia
dir paraules de parla estrangera.
Perquè és batec a les goles incendiades.
Perquè era nostra i encara pot ser nostra.
Perquè és un cor que agonitza entre cadenes.
Perquè era blat i gavina en el matí.
Perquè ens la volen morir com si fos núvol.
Perquè encara naix fills amb l'alegria
de saber-se-la en la pell i la batalla.
Més poemes a MAllorca web
a POECAT
a SèrieAlfa
Recordeu que amb part d'aquest informació us serà necessària per elaborar el tema 9 de PAU.
TERRA LLIURE
Perquè era verda i encara pot ser verda.
Perquè és la veu dels morts que l'estimaren.
Perquè era una i encara pot ser una.
Perquè és cançó d'un mar sense memòria.
Perquè era clara i neta i no sabia
dir paraules de parla estrangera.
Perquè és batec a les goles incendiades.
Perquè era nostra i encara pot ser nostra.
Perquè és un cor que agonitza entre cadenes.
Perquè era blat i gavina en el matí.
Perquè ens la volen morir com si fos núvol.
Perquè encara naix fills amb l'alegria
de saber-se-la en la pell i la batalla.
Més poemes a MAllorca web
a POECAT
a SèrieAlfa
Recordeu que amb part d'aquest informació us serà necessària per elaborar el tema 9 de PAU.
diumenge, 20 de gener del 2013
Joan fuster: poesia i assaig
Amb l'assaig i a Fuster, a més de recordar conceptes de coherència i adequació, que seran ja habituals fins a finalitzar el curs, treballarem la part de literatura de les PAU.
De l'assaig, us deixe una presentació que pot resultar-vos pràctica:
De l'assaig, us deixe una presentació que pot resultar-vos pràctica:
L'assaig tema 4 from guest6be99a
Pel que fa a Joan fuster, us remet a la pàgina Ser Joan Fuster del bloc del departament, on trobareu diverses entrades amb aforismes i enllaços a informació sobre l'autor.
Pel que fa a Joan fuster, us remet a la pàgina Ser Joan Fuster del bloc del departament, on trobareu diverses entrades amb aforismes i enllaços a informació sobre l'autor.
L’assaig i fuster 3 from Anna Gascón
A més, m'agrada recordar l'obra poètica de l'autor, que queda sovint relegada per la potència de la seua vessant assagística.
Compareu la diferència en la mirada entre l'aforisme
"En moltes coses, però en l'amor particularment, l'experiència pot, o sol, ser un defecte. Per això el primer amor és inobidable"
i aquest poema:
Tenies 19 anys, i a punt la joia, i esperança de mi en les teues galtes. Jo t'intentava noms o altres carícies. Vàrem recórrer, junts, tots els designis d'un espai de coloms, les destinades nits al respir a mitges, la ventura. I què no redimien nostres cossos? Eren purs blanament. Provant llur glòria la forma del retorn els adoptava.
A més, m'agrada recordar l'obra poètica de l'autor, que queda sovint relegada per la potència de la seua vessant assagística.
Compareu la diferència en la mirada entre l'aforisme
"En moltes coses, però en l'amor particularment, l'experiència pot, o sol, ser un defecte. Per això el primer amor és inobidable"
i aquest poema:
- 6
diumenge, 21 d’octubre del 2012
Sobre Fuster I
A propòsit del text que estem comentant de Joan Fuster, i per tal que us aneu "iniciant" en la seua obra i en la seua manera d'escriure, podeu llegir l'article
Joan Fuster, un escriptor de conversa, d' Isidre Crespo (Filòleg i escriptor)
"En tot moment, al discurs fusterià, tant si el canal és l’oral –tertúlies, entrevistes, parlaments...–, com si és l’escrit –assaig, articles...–, sempre hi té una presèn- cia significativa l’interlocutor, l’aspecte del discurs com a conversa. És a dir, que dels elements de l’acte comunicatiu –emissor, receptor, missatge...–, hi pren un paper de primera instància l’aspecte “locu- cional”, el fet de comunicar-se amb algú altre: “per- què, en definitiva, escriure és, sempre, "escriure car- tes": dir "alguna cosa" a "algú"”, en dirà ell. “Com hem comprovat –ratifica J. Ballester (2000)–, Fuster en els seus escrits manté un diàleg clar i profund amb el lector. Tant com a interlocució o com a motiu temàtic de reflexió. El públic consumidor és un dels eixos imprescindibles del fet literari, com més tard ens recordaran les teories crítiques de la Recepció. I l’assagista de Sueca sempre ho té ben en compte.”
Joan Fuster, un escriptor de conversa, d' Isidre Crespo (Filòleg i escriptor)
"En tot moment, al discurs fusterià, tant si el canal és l’oral –tertúlies, entrevistes, parlaments...–, com si és l’escrit –assaig, articles...–, sempre hi té una presèn- cia significativa l’interlocutor, l’aspecte del discurs com a conversa. És a dir, que dels elements de l’acte comunicatiu –emissor, receptor, missatge...–, hi pren un paper de primera instància l’aspecte “locu- cional”, el fet de comunicar-se amb algú altre: “per- què, en definitiva, escriure és, sempre, "escriure car- tes": dir "alguna cosa" a "algú"”, en dirà ell. “Com hem comprovat –ratifica J. Ballester (2000)–, Fuster en els seus escrits manté un diàleg clar i profund amb el lector. Tant com a interlocució o com a motiu temàtic de reflexió. El públic consumidor és un dels eixos imprescindibles del fet literari, com més tard ens recordaran les teories crítiques de la Recepció. I l’assagista de Sueca sempre ho té ben en compte.”
dilluns, 5 de març del 2012
dimecres, 8 de febrer del 2012
Literatura de postguerra
Per repassar d'una manera general i clara la literatura de postguerra, feu una ullada a la unitat didàctica Lletres de Batalles,
una guia de lectura i audició de textos d'autors catalans sobre l'exili i la Guerra Civil amb exercicis de comprensió i d’anàlisi. Us recomane primer la ruta de Mots. Podreu llegir i escoltar alguns fragments de narracions i poemes. Als fets podreu ubicar els moments de la guerra amb "banda sonora" i imatges de premsa. Als noms hi trobareu fragments dels autors i autores, i per últim, als Valors hi trobareu textos recitats d'Espriu, Pau Casals davant l'ONU, una narració de Pere Calders -Fet d'armes- i per últim un fragment de Charles Chaplin en contra de totes les guerres.
dijous, 2 de febrer del 2012
Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol
Aquests dies estem a voltes amb la literatura, però ens ha faltat la presentació de Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol. Perquè no noteu massa la seua falta, podeu anar al blog d'Oreto Lliures volen on en trobareu dues que us ajudaran a preparar el tema.
Jo us deixe un parell de poemes que també podeu escoltar si cliqueu a sobre del títol.
NO CONVÉ QUE DIGUEM EL NOM XXXVIII
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
i ens sentim sempre mirats
pel blanc esguard del cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
Espriu, Salvador: “La pell de brau XXXVIII”. Obres completes. Barcelona: Ed. 62,
Clàssics Catalans del segle XX, 1977. (p.378)
HE HERETAT L'ESPERANÇA
He heretat l'esperança del avis
i la paciència dels pares.
I de tos dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.
Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer
girés entorn de l'eix dels meus poemes.
Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.
Martí i Pol, Miquel. “He heretat l'esperança”. Obra poètica/1. 1948-1971
Jo us deixe un parell de poemes que també podeu escoltar si cliqueu a sobre del títol.
NO CONVÉ QUE DIGUEM EL NOM XXXVIII
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
i ens sentim sempre mirats
pel blanc esguard del cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
Espriu, Salvador: “La pell de brau XXXVIII”. Obres completes. Barcelona: Ed. 62,
Clàssics Catalans del segle XX, 1977. (p.378)
HE HERETAT L'ESPERANÇA
He heretat l'esperança del avis
i la paciència dels pares.
I de tos dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.
Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer
girés entorn de l'eix dels meus poemes.
Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.
Martí i Pol, Miquel. “He heretat l'esperança”. Obra poètica/1. 1948-1971
diumenge, 30 d’octubre del 2011
Tornem al treball. Perdó, fa temps que hi treballem, però no havíem inaugurat el blog. Com a regal, un poema del nostre Estellés i el videoclip d'Obrint pas. Us invite a llegir-lo i a visionar el vídeo.
CANT DE VICENT
…a unes tres milles de la mar, a la banda
occidental del riu Guadalaviar, sobre el qual
hi ha cinc ponts…
Sir John Talbot Dillon
hi ha cinc ponts…
Sir John Talbot Dillon
PENSE que ha arribat l’hora del teu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t’ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d’una manera humil,
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.
Lentament el miraves créixer com un crepuscle.
Arribava la nit , no escrivies el cant.
Més avant, altre dia, potser quan m’haja mort.
Potser en el moment de la Ressurecció
de la Carn. Tot pot ser. Més avant, si de cas.
I el tema de València tornava, i se n’anava
entre les teues coses, entre les teues síl·labes,
aquells moments d’amor i aquells moments de pena,
tota la teua vida — sinó tota la vida,
allò que tu saps de fonamental en ella –
anava per València, pels carrers de València.
Modestaments diries el nom d’algun carrer,
Pelayo, Gil i Morte…Amb quina intensitat
els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més,
i ja tindries tota València. Per a tu,
València és molt poc més. Tan íntima i calenta,
tan crescuda i dolguda, i estimada també!
Els carrers que creuava una lenta parella,
els llargs itineraris d’aquells duies sense un
cèntim a la butxaca, algun antic café,
aquella lleteria de Sant Vicent de fora…
La casa que estrenàveu en estrenar la vida
definitivament, l’alegre veïnat.
l metge que buscàveu una nit a deshora,
la farmàcia de guàrdia. Ah, València, València!
El naixement d’un fill, el poal ple de sang.
aquell sol matiner, les Torres dels Serrans
amb aquell breu color inicial de geranis.
Veus, des del menjador, per la finestra oberta,
Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,
escoltes des del llit les sirenes del port.
De bon matí arribaven els lents carros de l’horta.
Els xiquets van a l’escola. S’escolta la campana
veïna de l’església. El treball, el tenaç
amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre,
des que et varen parir un dia a Burjassot:
com mamares la llet vares mamar l’idioma,
dit siga castament i amb perdó de la taula.
Ah, València, València! Podria dir ben bé:
Ah, tu, Val`ncia meua! Perquè evoque la meua
València. O evoque la València de tots,
de tots els vius i els morts, de tots els valenciants?
Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l’èmfasi.
L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígines.
Més avant escriuràs el teu cant a València.
dijous, 14 d’abril del 2011
Joan Fuster: Criatura Dolcíssima
I un regalet, per ser hui el dia que és.
CRIATURA DOLCÍSSIMA
1
Criatura dolcíssima - que fores
la sola riba forta, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava!
Criatura dolcíssima o miracle
total o prosperada llum - que fores
grat de llavis pertot i branca exempta!
Criatura dolcíssima i fondària
i visitació de mots atònits
i pietat complida i cim - que fores ...
Trobareu tot el text si cliqueu al títol.
CRIATURA DOLCÍSSIMA
1
Criatura dolcíssima - que fores
la sola riba forta, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava!
Criatura dolcíssima o miracle
total o prosperada llum - que fores
grat de llavis pertot i branca exempta!
Criatura dolcíssima i fondària
i visitació de mots atònits
i pietat complida i cim - que fores ...
Trobareu tot el text si cliqueu al títol.
dimarts, 12 d’abril del 2011
Música i poetes.
Al carrer del quatre llits
Llegiu la letra mentre escolteu
Al carrer dels quatre llits
(Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat no vol dormir,
quatre retalls de somni
que els anys no han envellit
fan carrera d'amors clandestins, segles,
mentre els seus ulls inquiets vetllen
amb el gest sempre a punt per fugir.
Són la puta Llibertat
i la puta Germanor
que per les cantonades
donen de franc l'amor,
han vingut fins aquí rodant món, pobres,
a la ciutat exultant, soles,
a buscar vells amants, nous amics.
Però qui són
aquesta gent que fatxendeja tant,
cap on van
mostrant el cos tan bell com agressiu.
Ens diuen que ells són els atletes
que ens fan senyals d'un demà molt més feliç,
però de l'enllà del temps
no els recordem fent l'amor en els nostre llits.
No són ells els qui esperem...
Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat no vol dormir,
la gent senzilla busca
l'escalfor de seu pit
i entre els pobres llençols hi faran festa,
cossos humils que inventant gestes
es converteixen en déus de la nit.
Ballen junts la puta Cultura
i el xapero Benestar,
en la nit tèbia es gronxen
obrint un màgic vals,
que per ells tot el món és un sol ritme,
plens d'orgull revoltat viuen
conjurant el futur amb les mans.
Però vindran
els nostres atletes que esperem fa temps
i ompliran
l'ample horitzó amb llum de dignitat.
Atletes de la pau, de les idees,
atletes del somni d'un món millor,
atletes del cor fratern, dels sentiments,
atletes del gest bondadós.
Aquests són els qui esperem!
Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat ja s'ha adormit,
les quatre meuques soles
saluden el matí
i a pas lent fan camí cap el nou dia
mentre al fons dels seus ulls brilla
la llum que les ha dut fins aquí.
Un pont de mar blava,
l'ombra dels déus ran de l'aigua,
tornàveu de misteris,
port de vents i de calmes.
Una de les meues estimades, País petit. Podeu llegir la lletra si hi cliqueu
I ací teniu algunes de les clàssiques dels primers anys de la Nova cançó:
El Bandoler
La gallineta
L'estaca
dilluns, 11 d’abril del 2011
Martí i Pol i Lluís Llach
Hui parlàvem, de nou, de literatura, de poesia. Hem vist les generalitats de l'època de postguerra i hem llegit alguns dels poemes de Miquel Martí i Pol, per tal de comparar la seua mirada amb la del Salvador Espriu. I m'he sorprés molt quan gairebé cap de vosaltres coneixia Lluís Llach.
En el procés de recerca, he trobat una pàgina on hi ha una llista dels poemes de Martí i Pol que estan cantades per Llach. Ací la teniu, per anar fent boca.
Al carrer dels quatre llits (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Ara mateix (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Canto l'amor (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Dóna'm la mà (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
El cafè antic (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
El meu país (Miquel Martí i Pol - Teresa Rebull)
Embruix de lluna (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Et deixo un pont de mar blava (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Haikús en temps de guerra (Miquel Martí i Pol - Miguel Poveda)
He après a no queixar-me (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
La Lira o [A Bigi] (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
La sirena (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
Lentament comença el cant (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Marona (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Mireu-me els ulls (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
No em parleu de somnis (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
Núvols (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Pilar (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Porrera (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Romanço (Miquel Martí i Pol - Maria del Mar Bonet)
Roses blanques (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Som una nosa (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
Tanta llum de mar (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Tomb d'atzars (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Valset per a innocents (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Vinc de molt lluny (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Vull somiar el demà (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
En el procés de recerca, he trobat una pàgina on hi ha una llista dels poemes de Martí i Pol que estan cantades per Llach. Ací la teniu, per anar fent boca.
Al carrer dels quatre llits (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Ara mateix (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Canto l'amor (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Dóna'm la mà (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
El cafè antic (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
El meu país (Miquel Martí i Pol - Teresa Rebull)
Embruix de lluna (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Et deixo un pont de mar blava (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Haikús en temps de guerra (Miquel Martí i Pol - Miguel Poveda)
He après a no queixar-me (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
La Lira o [A Bigi] (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
La sirena (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
Lentament comença el cant (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Marona (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Mireu-me els ulls (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
No em parleu de somnis (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
Núvols (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Pilar (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Porrera (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Romanço (Miquel Martí i Pol - Maria del Mar Bonet)
Roses blanques (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Som una nosa (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
Tanta llum de mar (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Tomb d'atzars (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Valset per a innocents (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Vinc de molt lluny (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Vull somiar el demà (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
dimecres, 30 de març del 2011
Sobre la poesia.
Parlant de poesia d'amor, i en resposta a l'entrada anterior de Carla, us propose aquest altre poema d'Anna Aguilar-Amat. Perquè no tota la poesia d'amor parla d'amor romàntic, ni té rima, ni idealitza els sentiments. Espere que el disfruteu.
Benaventurances
Dius que l’amor és com un got:
es trenca si l’agafes
massa fort o massa fluix.Ronny Someck, Trosset de vidre
Benaventurats aquells que no han trencat cap got,
que no van prémer poc ni tampoc massa
la copa amb què brindaven.
O aquells que van deixar-lo caure
sobre una superfície
tova de factures o de bolquers
o baralles de cartes.
Els que adquiriren duralex,
metacrilat o porexpan.
O l’eucarístic copó massís dins l’or.
Aquell que penjà a la paret una copa de vi pintada
per Dalí. Els qui desaren la vaixella dins la
vitrina amb els anells.
O aquell que en ser ell mateix el recipient
va deixar d’existir, a mans d’un altre.
Benaventurats els no poetes.
Visquin les fonts; els tolls com aquest
poema.
dilluns, 21 de març del 2011
Dia Mundial de la Poesia
Miquel Martí i Pol (1929-2003),
Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta
de més pur en nosaltres
val tant -ho sabem bé- com el neguit
de qualsevol hereu d'aquest insigne
llinatge de vençuts.
Cal que insistim,
com qui pidola, si voleu, davant
de cent portes barrades.
Del poemari La fàbrica (1972),
dimarts, 15 de març del 2011
Maria Beneyto: in memoriam
Maria Beneyto poeta i novel.lista valenciana, nascuda al 1925, ha mort hui.
I m'ha pillat preparant-li una entrada, en aquesta sèrie de dones que escriuen; m'ha pillat. Aquestes coses que penses que ja tindràs temps i mentre escrius notes d'altres. Bé, així són les coses a voltes . Ara servirà de petit homenatge.
Quan comencí a escriure, fa gairebé un mes, remarcava la seua inclusió com una de dues dones que Joan Fuster va incorporar al seu llibre Antologia de la poesia valenciana(1956). Em resultava sorprenent -per dir-ho d'alguna manera- que només n'hi foren dos , al mateix temps que evidenciava, aquesta inclusió, la importància de l'autora ja al moment de la publicació de l' antologia. Va continuar escrivint tant poesia -l'últim llibre va ser publicat el 2000- com narrativa -és autora d'una de les millors novel.les dels anys 60, La dona forta. Maria Beneyto fou guardonada al llarg de la seua vida amb diversos premis, entre ells, el Premi de les Lletres de la Generalitat el 1992.
Ara li quedaran les veus que reciten els seus poemes.
AntologiaDesprés de soterrada la tendresa
vàrem llençar els pètals de la neu, que afegia
més gel, al que amagava la glaçada disfressa
on l'au del vidre congelat vivia.
Turmells de ballarina, amb les venes dolentes.
El caliu quiet i ocult. Les mans creuades.
Cent buits per avançar a les palpentes.
A cor nu de la flama, les donzelles cremades.
Al soterrar anàrem. Eixam de nines tortes
-un ull al frigorífic- estenia
veus de paper, paraules plastificades, mortes.
En secret el sepeli. Com calia.
(Del llibre Després de soterrada la tendresa, València, 1993.)
L’ENGANY
Jo sóc la dona forta de la Santa Escriptura.
(Mai no hi hagué més feble, més humil criatura.)
Mai no hi hagué un silenci més compacte que el meu
tancant els camins vívids a més crescuda veu.
Ells em motegen freda, i serena, i valenta.
I estic plena de pànic i de tristor calenta.
Ells són sens rels pregones, i sens força i sens pau.
Ells són el covard sempre, o el dolent, o l’esclau.
Ells són els vents aqueixos que ajuden tota flama,
ells, folls, els gots de l’ombra, la veu tensa que clama.
I jo no sé quin núvol equivocat i estrany
posà en mi l’aigua aquesta, de font que no em pertany.
Però mai no vaig dir-los: «Companys, també sóc terra.
De flama sóc i d’aigua, d’elements sempre en guerra...»
No els diguí la por meua a la nit, a la mort.
Prop de mi, no sabria que estic morint-me, el fort...
No és l’estil meu, sabeu-ho, lluir per la ferida
la vida. Poesia (1952-1993), Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1997.
Enllaços:
notícia a la premsa
Escriptors.cat. Maria Beneyto: biografía, bibliografia, comentaris de l'obra.
Alguns poemes a Poetcat
(Mai no hi hagué més feble, més humil criatura.)
Mai no hi hagué un silenci més compacte que el meu
tancant els camins vívids a més crescuda veu.
Ells em motegen freda, i serena, i valenta.
I estic plena de pànic i de tristor calenta.
Ells són sens rels pregones, i sens força i sens pau.
Ells són el covard sempre, o el dolent, o l’esclau.
Ells són els vents aqueixos que ajuden tota flama,
ells, folls, els gots de l’ombra, la veu tensa que clama.
I jo no sé quin núvol equivocat i estrany
posà en mi l’aigua aquesta, de font que no em pertany.
Però mai no vaig dir-los: «Companys, també sóc terra.
De flama sóc i d’aigua, d’elements sempre en guerra...»
No els diguí la por meua a la nit, a la mort.
Prop de mi, no sabria que estic morint-me, el fort...
No és l’estil meu, sabeu-ho, lluir per la ferida
la vida. Poesia (1952-1993), Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1997.
Enllaços:
notícia a la premsa
Escriptors.cat. Maria Beneyto: biografía, bibliografia, comentaris de l'obra.
Alguns poemes a Poetcat
divendres, 11 de febrer del 2011
Conversa bloguera amb Berta Rubio
No puc evitar-lo. Em sembla tan interessant que es puga produir aquest intervanvi, escoltar una autora-creadora en diàleg amb els seus lectors, que us torne a posar com entrada allò que fou un comentari. Gràcies, mil gràcies, Berta, per la teua generositat.
Comentari a l'entrada Literatura digital: Berta Rubio
"En el meu missatge desaparegut (les tecnologies ja les tenen, aquestes coses), deia, Cris, que amb quatre paraules has aconseguit copsar dues de les característiques més importants de la literatura digital:
-La multisensorialitat.
La literatura digital, com bé dius, és una literatura que es llegeix amb tots els sentits (a mi m'agrada anomenar-la LITERATURA TOTAL, perquè ens obliga a llegir no només el text sinó també les imatges i els sons).
-L'obra subordinada al lector/usuari.
Deia Joseph Conrad, molt abans que la literatura digital fos tan sols un somni, que "la meitat del llibre la fa l'autor i l'altra meitat la fa el lector". Això vol dir, com apunta la Cris, que cada obra permet diferents lectures i que, per tant, cada obra es transforma en diferents obres segons com és interpretada.
Ara bé, aquest fet, que en la literatura tradicional ocorre d'una manera "submergida" (per dir-ho d'alguna manera -per donar a entendre que, de fet, físicament, l'obra no és modificada), en la literatura digital queda físicament explicit i el lector/usuari no només fa lectures diferents a un nivell interpretatiu sinó que fa lectures físicament diferents perquè cada lector/usuari escull el seu propi camí de lectura.
A partir d'aquí, permeteu-me un apunt més:
Si cada lector escull el seu propi camí, si escull quins enllaços seguir i quins deixar de banda, és possible que s'estigui perdent alguns dels elements previstos per l'autor, oi?
Doncs considero que el mateix passa quan per la pantalla ens apareix més text del que podem llegir, amb l'única diferència que en aquest segon cas veiem (de cua d'ull) allò que ens estem perdent, allò que hem decidit discriminar...
Com ho veieu?!
Comentari a l'entrada Literatura digital: Berta Rubio
"En el meu missatge desaparegut (les tecnologies ja les tenen, aquestes coses), deia, Cris, que amb quatre paraules has aconseguit copsar dues de les característiques més importants de la literatura digital:
-La multisensorialitat.
La literatura digital, com bé dius, és una literatura que es llegeix amb tots els sentits (a mi m'agrada anomenar-la LITERATURA TOTAL, perquè ens obliga a llegir no només el text sinó també les imatges i els sons).
-L'obra subordinada al lector/usuari.
Deia Joseph Conrad, molt abans que la literatura digital fos tan sols un somni, que "la meitat del llibre la fa l'autor i l'altra meitat la fa el lector". Això vol dir, com apunta la Cris, que cada obra permet diferents lectures i que, per tant, cada obra es transforma en diferents obres segons com és interpretada.
Ara bé, aquest fet, que en la literatura tradicional ocorre d'una manera "submergida" (per dir-ho d'alguna manera -per donar a entendre que, de fet, físicament, l'obra no és modificada), en la literatura digital queda físicament explicit i el lector/usuari no només fa lectures diferents a un nivell interpretatiu sinó que fa lectures físicament diferents perquè cada lector/usuari escull el seu propi camí de lectura.
A partir d'aquí, permeteu-me un apunt més:
Si cada lector escull el seu propi camí, si escull quins enllaços seguir i quins deixar de banda, és possible que s'estigui perdent alguns dels elements previstos per l'autor, oi?
Doncs considero que el mateix passa quan per la pantalla ens apareix més text del que podem llegir, amb l'única diferència que en aquest segon cas veiem (de cua d'ull) allò que ens estem perdent, allò que hem decidit discriminar...
Com ho veieu?!
dijous, 10 de febrer del 2011
A propòsit de Joan Fuster
Ací teniu uns quants dels seus aforismes dividits per blocs temàtics.
 |
| Imatge treta del bloc Tota pedra fa paret. |
- Les persones felices no tenen memòria.
- Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.
- No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa.
- Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies.
- Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar.
- Sóc un perpetu convalescent dels meus prejudicis.- Som sincers en la mesura que ens convé ser-ho, i no més.
- Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.
- La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!
- Cinc sentits corporals. Demanem-ne més!
- Tens un cos: aprofita’l!
- Digueu la veritat. Així us vengeu.
- Si tens un fill, ensenya’l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua…
- No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.
- Escriure -fer literatura- és tot això que vostés diuen, i a més a més, una forma de venjança.
- De tota novel·la, sempre en sobra la meitat.
- Descriure és inventariar: una activitat subalterna, de notaris o novel·listes dolents.
- Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
- Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
- I morir deu ser deixar d’escriure.
- És la conclusió a què he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d’ortografia.
- Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera.
Podeu llegir-ne més, a més d'una petita entrevista i comentaris sobre la seua obra a Tota pedra fa paret. També podeu trobar tots els enllaços a la seua biografia si visiteu el de Segon de Bat
Propostes de treball -tretes d'Isidre Crespo del llibre Aforismes (Bromera, 2000):
0.- Com que ja deus haver buscat la definició d'aforisme, escriu-la tu, de nou, en registre col.loquial.Llig els aforismes que proposats i tria'n un. D'aquest,1.- Digues quin és el tema i la idea principal.
2.- Redacta un article breu del qual un aforisme siga punt de partida, síntesi o conclusió final.
dimecres, 9 de febrer del 2011
Dones que escriuen: Maria Mercé Marçal.
Maria Mercé Marçal (1952 - 1998) és, potser, una de les escriptores més conegudes i estimades de la nostra literatura. És difícil fer una entrada d'ella, sembla com que tot està escrit: que formà part de la generació dels 70, que fou una dona compromesa -amb el seu país, la seua llengua i la seua condició de dona-, que va cofundar l'editorial Llibres del Mall.
El seu poema DIVISA , publicat al seu primer llibre de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976) es va convertir en el lema de milers de dones, i segurament encara ho és per les noves generacions. De fet, no hi ha dia de la dona, ni antologia on no aparega.
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Em resulta especialment difícil triar un, dos poemes de la producció d'aquesta autora, però fent una "gran esforç" us dedique aquest, igual que fa ella.
Atzeituní
Als meus alumnes
Amics, si de cop sobte em demanàveu
per què jo sóc aquí, plorant el fàstic
de tothom, cada dia, amb els ulls foscos
del poc-coratge, d’inútil espera
sempre d’allò que no espereu que espera
de vosaltres, que no és pas ortografia...
Ni tampoc -no ho pensésseu, fulles d’alba-
somiava que fos l’alba més neta,
que si és fosca la nit, ha estat tan llarga!
-un pou, el cel, de sang i de silenci-
tan espigats el jull i la cugula
que la lluna més viva és fosca plena!
Al capdavall, amics, si em demanàveu...,
us diria a l’orella la secreta
ràbia que se’m menja l’alegria
i em dóna pas de vella, mans de nàufrag.
Als meus alumnes
Amics, si de cop sobte em demanàveu
per què jo sóc aquí, plorant el fàstic
de tothom, cada dia, amb els ulls foscos
del poc-coratge, d’inútil espera
sempre d’allò que no espereu que espera
de vosaltres, que no és pas ortografia...
Ni tampoc -no ho pensésseu, fulles d’alba-
somiava que fos l’alba més neta,
que si és fosca la nit, ha estat tan llarga!
-un pou, el cel, de sang i de silenci-
tan espigats el jull i la cugula
que la lluna més viva és fosca plena!
Al capdavall, amics, si em demanàveu...,
us diria a l’orella la secreta
ràbia que se’m menja l’alegria
i em dóna pas de vella, mans de nàufrag.
Podeu continuar cercant informació i poemes a aquests enllaços. No hi són tots els que hi ha, però des d'aquests teniu una infinitut més.
Pàgina d'Escriptors . Cat. Hi trobareu, com és habitual, la seua biografia, una petita antologia i vicles per seguir investigant.
Fundació MMM : Pàgina oficial de la Fundació M. Mercé Marçal.
LletraA. M. Mercé Marçal
Bibliopoemes: Bloc de Sàlvia
Algunes propostes de videolits :
Subscriure's a:
Missatges (Atom)