Maria Mercé Marçal (1952 - 1998) és, potser, una de les escriptores més conegudes i estimades de la nostra literatura. És difícil fer una entrada d'ella, sembla com que tot està escrit: que formà part de la generació dels 70, que fou una dona compromesa -amb el seu país, la seua llengua i la seua condició de dona-, que va cofundar l'editorial Llibres del Mall.
El seu poema DIVISA , publicat al seu primer llibre de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976) es va convertir en el lema de milers de dones, i segurament encara ho és per les noves generacions. De fet, no hi ha dia de la dona, ni antologia on no aparega.
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Em resulta especialment difícil triar un, dos poemes de la producció d'aquesta autora, però fent una "gran esforç" us dedique aquest, igual que fa ella.
Atzeituní
Als meus alumnes
Amics, si de cop sobte em demanàveu
per què jo sóc aquí, plorant el fàstic
de tothom, cada dia, amb els ulls foscos
del poc-coratge, d’inútil espera
sempre d’allò que no espereu que espera
de vosaltres, que no és pas ortografia...
Ni tampoc -no ho pensésseu, fulles d’alba-
somiava que fos l’alba més neta,
que si és fosca la nit, ha estat tan llarga!
-un pou, el cel, de sang i de silenci-
tan espigats el jull i la cugula
que la lluna més viva és fosca plena!
Al capdavall, amics, si em demanàveu...,
us diria a l’orella la secreta
ràbia que se’m menja l’alegria
i em dóna pas de vella, mans de nàufrag.
Als meus alumnes
Amics, si de cop sobte em demanàveu
per què jo sóc aquí, plorant el fàstic
de tothom, cada dia, amb els ulls foscos
del poc-coratge, d’inútil espera
sempre d’allò que no espereu que espera
de vosaltres, que no és pas ortografia...
Ni tampoc -no ho pensésseu, fulles d’alba-
somiava que fos l’alba més neta,
que si és fosca la nit, ha estat tan llarga!
-un pou, el cel, de sang i de silenci-
tan espigats el jull i la cugula
que la lluna més viva és fosca plena!
Al capdavall, amics, si em demanàveu...,
us diria a l’orella la secreta
ràbia que se’m menja l’alegria
i em dóna pas de vella, mans de nàufrag.
Podeu continuar cercant informació i poemes a aquests enllaços. No hi són tots els que hi ha, però des d'aquests teniu una infinitut més.
Pàgina d'Escriptors . Cat. Hi trobareu, com és habitual, la seua biografia, una petita antologia i vicles per seguir investigant.
Fundació MMM : Pàgina oficial de la Fundació M. Mercé Marçal.
LletraA. M. Mercé Marçal
Bibliopoemes: Bloc de Sàlvia
Algunes propostes de videolits :
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMolt xulos, gracies Anna per dedicar-mos-el. :)
ResponElimina