Capítol 4. Lluïsa

Resum capítol 4 de L’ambició d’Aleix:

Aleix ja no és un xiquet i se’n va a València a fer el servei militar. Només arribar coneix a Lluïsa, una xicona d’ulls verds, estudiant, de la mateixa edat que ell. Sempre esperava a l’altre cantó del carrer a un jove estudiant robust i ben carat que donava a pensar que era el seu nóvio. Aleix no podia resistir la temptació d’acostar-se i així ho va fer; van mirar-se per un instant...

Passaven els dies i Aleix seguia anant al mateix cantó, però la xicona no. No sabia que fer, volia veure-la de nou i un dia, sense saber com, allí estava! Aleix va passar davant seua i va esperar fins que aplegà l’altre xicot; tots dos van passar per davant d’Aleix i aquest es donà del paregut que tenien, eren germans!

Un dia va anar a una papereria i donà la casualitat que l’empleada que s’hi encarregava era Lluïsa, va ser quan van començar a parlar de veritat. Anava molts dies, van fer-se amics i li va presentar al seu germà.

Capítol 7 – La carta esqueixada

Un dia fred al matí s'alça, obri la finestra per a veure el temps que fa però hi ha boira. Té una sensació estranya, una d'aqueixes sensacions que tens quan se t'oblida alguna cosa. Era la carta. Va corrent a escriure la carta, però comença a dubtar de si vol a Lluïsa o a Paula. acaba trencant la carta escrita per Lluïsa i es fica al llit. En aqueix moment entra Paula a l'habitació d'Aleix i veu la carta trencada. -No l’estimes?-. Li pregunta. Aleix li contesta que vol a una altra. Paula s'acosta i el besa ràpidament i es marxa de l'habitació deixant a Aleix amb una sensació estranya de felicitat.
Més tard Aleix baixa a la cuina i Vicente els ensenya a ell i a Paula que està nevant. Aleix s'alegra perquè açò tallarà les comunicacions i els camins, la qual cosa significa que el marit de Paula no podrà tornar. A la vesprada Aleix i Paula passen una vesprada silenciosa. Pensant. Sense poder parlar d'allò en que pensaven perquè la seua intimitat es veia interrompuda pel servei d’Àngela.
Aleix puja a dormir, poc després escolta els passos de Paula. Aleix va fins a l'habitació de Paula, intenta obrir-la però estava tancada.Torna a la seua habitació a dormir.

Capítol 10. Nadal.

Estava preparat que vingueren don Macià i Pauleta a passar a casa d’Aleix, en Callosa, els nadals.Però va arribar només Pauleta, ja que don Macià havia d’atendre un treball i es retrasaria. En arribar Pauleta, Aleix experimenta una altra volta un fort sentiment d’amor cap a ella.

Adolf, l’amic de batxillerat d’Aleix arriba per a endur-se’l a caçar tords. Ell preferia quedar-se amb Pauleta però així i tot el va acompayar. Anaren a provar sort a la riera del Guadalest.

Una volta al seu destí començaren a parlar de Pauleta, Adolf comentava que deu ser complicat veure a una dona com aquella només com a ser volgut, com una germana o com una mare. Aleix pensa que el seu amic comença a adonar-se de que el que sent cap a ella és un sentiment més enllà que un amor fraternal.

Durant la caça Aleix pensa en Lluïsa, pensa també que són dues ànimes molt diferents que no encaixen ni tenen afinitats, així que el seu amor no és possible i es sent culpable per haver festejat amb ella.

Al tornar a casa Pauleta l’esperava a la porta i després de sopar anaren a l’església. Al terminar l’ofici es dirigiren tot sols cap a casa i Aleix es sent com si sigueren parella i s’ompli d’orgull.

Al anar cadascún al seu dormitori Aleix s’imagina a Pauleta en el seu i pensa que amb la sua mirada de comiat s’havien posat d’acord, aniria a visitar-la a la seua cambra, així que espera a que l’ama i Mingarro se’n anaren al llit per a poder eixir sense ser vist, però la son ja es feia notar i li costa estar despert. Finalment quan es decidix a alçar-se i anar cap a l’habitació de Pauleta sent el soroll d’una tartana apropant-se i s’adona de que havia aplegat don Macià, així que va haver de tornar al seu llit desil·lusionat.

(Tartana)

Al matí don Macià es trovava malament per haver agafat fred al viatge així que el temps restant de la seua estada a Callosa Paueta es va encarregar de cuidar-lo. Aleix acompanya a Pauleta a la farmàcia del poble i ella li diu que encara que estiga cuidant a don Macià no s’oblida del seu amor.

Quan Macià comença a trobar-se millor ell i Pauleta tornen a sa casa. Aleix els va acompanyar fins Altea amb Mingarro i al tornar ells cap a casa l’home li vol contar el perquè del matrimoni de Pauleta i don Macià, però Aleix no està d’humor i li diu, ja cansat de donar-li tantes voltes al cap amb eixe tema, que això no era cosa seua.

(Església de San Roque en Callosa on Aleix i Pauleta van a escoltar els oficis de Nadal)

Capítol 8. La carta de convit.

El capítol comença amb el comiat de la casa del poble d'Aleix i dona Pauleta, Aleix ja es troba a sa casa de Callosa amb la seua mare. Aleix es fica al despatx de son pare, ara d'ell per a arreglar alguns papers que té pendents, tant de la carrera com d'altres assumptes quan li entra la nostàlgia per dona Pauleta, feia ja alguns mesos que no la veia. La seua mare el veu preocupat i li pregunta el motiu de la seua preocupació, Aleix es lleva de damunt les preguntes de la seua mare, que preguntava per Lluïsa. Aquest li conta a la seua mare el bon tracte que ha rebut tant de dona Pauleta com de Don Macià durant el temps que ha estat malalt a la casa del poble, i li diu que estaria bé convidar-los a passar el Nadals a casa d'ells. La seua mare contenta de vore que Aleix no s'ha contaminat però les cosses que li contava el Mingarro sobre Don Macià, opina que és una bona idea, i que el mateix Aleix podia escriure la carta de convidada i més tard ja la signaria ella.

En acabar de dinar Aleix ix ràpidament cap al seu despatx per a escriure la carta. Mentres l'estava redactant a Aleix li entrà un sentiment d'inseguretat, això l'estava fent per vore a Pauleta, però potser Pauleta, amb el temps en la ciutat s'havia oblidat del que va passar al poble. Durant uns instants Aleix va dubtar, però més avant, es va asserenar i pensà que Pauleta no podia haver oblidat el que va passar entre ells, fou massa bonic com per a oblidar-ho tan prompte.

En acabar la carta va cridar la seua mare per a què la signara, després de donar el seu permís, la mare va signar-la. Més tard, Aleix s'oferí a portar-la ell mateix a correus, ja que anava a donar una passejada per a parlar amb el Mingarro.

Aleix sortí de casa, va anar a ficar-li el a la carta, la va rellegir una última vegada i la va tirar per la xicoteta bústia que hi ha a correus. En la seua passejada va parar a parlar amb el Mingarro, que estava treballant les terres al costat d’unes quantes dones. Aleix va dir a tothom que era hora de prendre un descans, i que ja continuarien més avant. El Mingarro va acompanyar al senyoret Aleix a fumar tots dos. Aleix va preguntar al Mingarro per Vicenteta, que l'havia vist més alegre. El Mingarro el va contar que eixa alegria no era per les coses que l'estaven passant, ja que el seu marit estava molt malalt, el metge tenia poques esperances. Amb confiança, el Mingarro li va contar que la seua felicitat era fruit d'uns encontres que havia tingut amb ell. Aleix es va quedar sense paraules, el Mingarro li va dir que va ser una cosa sense importància, que a vegades les dones elegixen massa prompte l'home per a la seua vida i després es penediren. Aquesta cosa que li va contar el Mingarro li va fer reflexionar altra vegada sobre les intencions de Pauleta amb ell, estava molt dubtós últimament, però a la fi, va tornar a entrar en raó i confiar en que Pauleta no era qualsevol dóna, Pauleta el volia de veritat.