De Burjassot a tu
 |
| Concert a Benimaclet, 24 de novembre 2012 |
De Burjassot a tu comença amb rises en un bar.
Ens haurien connectat, tu m'hauries convidat
perquè no sol dur diners i no m'hauria semblat
be.
I t'hagués donat les gràcies per vindre al
concert.
Desprès passegem fins a una antiga catedral
on ja fa molts anys, si hagueren vist què
féiem,
ens haurien manat cremar. A les portes del cel
passaria lent el temps i ens haurien oblidat
els nostres respectius amics de tan tard que
es podria fer.
No haguérem tornat si no fora per aquell
taxista estranger.
"Deuríem aprofitar", diria amb por
de l'ultim bes
sense importar-me que aquell home s'adonés del
que hauríem fet.
En la nit descobriríem paradisos privats.
Els meus dits agrairien la roba que t'hauries
posat.
Els teus llavis em dirien el seu desig sense
parlar.
i el taxímetre seria l'única prova, de què el
temps no s'hauria aturat.
Arribaríem tard, tu tornaries a pagar
i jo et preguntaria com t'ho podria tornar.
Respondries que dormint al teu llit eixa nit
i abans que me n'adonara lluitaries damunt de
mi.
Les meves pupil·les s'obririen lentament
fins vore una àrea de dona sobre un espai
fluorescent
que t'hauria protegit en les teves nits
d'infància
i després conversaríem sobre la nit,
finalment,
em preguntaries com hagués sigut perfecta
i sols podria contar-te-la tal com havia
passat.
Passant-la a condicional, sense afegir-ne cap
detall
i amb música, el llenguatge mes perfecte que
n'hi ha.
Descobrírem que estes coses duren una nit.
Que només l'atzar o el pas del tems ens
tornarà a unir.
Però el record ens acompanya on vages i on
estiga jo
i potser que l'univers torne a deixar-nos
assaborir la perfecció
