El resum.

Aquests dies que jo no hi seré -però pensaré en vosaltres!-  no heu de abaixar la guàrdia i continuar treballant. Ací us enllace el material d'ampliació a les fotocòpies, per si teniu necessitat de consultar-lo o per si voleu autocorregir-vos el resum que us propose, d'aquesta pàgina. Podeu consultar, també, la web amiga Tota pedra fa paret, amb uns apunts molt clars d'Isidre Crespo.

Capítol 11 - Retrobament

L’ Ambició d’ Aleix

XI. Retrobament

- Després de les festes de Nadal, Aleix torna a València per a tornar a la Universitat i a casa de la seua tia amb l’ oncle i la filla.

- Quan va tornar a anar a l’Universitat s’ enadoná de que tot tornava a ser com abans després de les festes nadalenques. Els seus companys parlaven com sempre de teories i n’ hi havia moltes converses i bromes. Aquell rebombori de gent no deixaba a l’ Aleix fer les seues cavilacions del que hi  havia pasat a les vacançes de Nadal.

- Una semana després de hi haver trobat una academia, ja tot tornaba al seu lloc: els horaris, les activitats, els entretenimets, etc… Tornaven a fer les animades discussions d’ abans sobre diferents temes a tractar.

- Un matí, un amic d’ Aleix anomenat Alabau, que estaba fent la seua propia teoría de l’ equilibri, estaba discutint amb Puigserver que era un fill de bona casa. El tema que estaven tractan era sobre l’ existencia de Déu, Puigserver negava l’existencia de Déu mentres que Alabau deia que existien dos Déus, hi aixó el deia basant-se en la seua teoría de l’ equilibri, i com a exemple posava el bé i el mal. Alabau deia que hi havia un Déu que feia el bé i un altre que feia el mal.

- Aleix per les nits, sense els crits ni sorolls, retirat a la seua habitació seguía amb les seues cavilacions, pensant en la seua aventura d’ amor en les altes terres de l’ Aitana. L’ estudi ajudava a l’ Aleix a deixar de pensar en eixa relació.

- Aleix tenia que pasar per davant de la botiga on trevallava Lluïsa per a anar desde casa de sa tia fins a l’ academia. I aquesta acció sempre li feia recordar la primera vegada que va parlar amb Lluïsa, els seus passejos i li recordava la antiga promesa que van fer.

- Un nit Aleix s’ enadona de que estranyaba a Lluïsa i no s’ havia perquè, ja que ell pensaba que amb la dona de don Macià ja estaba satisfet. Com que no deixava de pensar en elles dos va decidir anar-sen al llit, pero els records no li deixaben tancar els ulls. Pensaba en Pauleta i el que havia passat i es posava a suar encara que per la suor va alçar la mà i es va tocar la front i com que tenia la front calenta va recordar també a la Lluïsa i quan ella va anar a la seua alcova quan ell hi estava malalt.

- Al dia següent no es sentia bé, no perque estiguera malalt sino perque es sentia desanimat perque es posava a pensar en les seues amades. Com que no tenia noticies de Pauleta pensaba que hi havia alguna cosa que no anava bé.

- Una vesprada s’ en va anar a passejar i es va possar a pensar si deveres estava bé la seua relació amb Pauleta, estranyaba a la gent, els seus llocs coneguts i, sobretot, a la Lluïsa.

- La vesprada de l’ endemá va donar-li una sorpresa a la Lluïsa ja que va anar a recollirla al seu treball. Van passejar i van parlar de totes les coses que hi habien passat.

- Aleix li va dir a Lluïsa que encara l’ estimava i la va acompañar a sa casa. Eixa nit es va possar a pensar que la seua relació amb Pauleta podría ser una equivocació.

Capítol 4. Lluïsa

Resum capítol 4 de L’ambició d’Aleix:

Aleix ja no és un xiquet i se’n va a València a fer el servei militar. Només arribar coneix a Lluïsa, una xicona d’ulls verds, estudiant, de la mateixa edat que ell. Sempre esperava a l’altre cantó del carrer a un jove estudiant robust i ben carat que donava a pensar que era el seu nóvio. Aleix no podia resistir la temptació d’acostar-se i així ho va fer; van mirar-se per un instant...

Passaven els dies i Aleix seguia anant al mateix cantó, però la xicona no. No sabia que fer, volia veure-la de nou i un dia, sense saber com, allí estava! Aleix va passar davant seua i va esperar fins que aplegà l’altre xicot; tots dos van passar per davant d’Aleix i aquest es donà del paregut que tenien, eren germans!

Un dia va anar a una papereria i donà la casualitat que l’empleada que s’hi encarregava era Lluïsa, va ser quan van començar a parlar de veritat. Anava molts dies, van fer-se amics i li va presentar al seu germà.

L'ambició d'Aleix, capitol II "La vida d'Aleix"

El capítol comença esmentant els orígens d’ell i els seus pares. Va nàixer a Callosa d’En

Sarrià prop de la badia d’ Altea . La família del pare de mariners , i la de la seva mare

de muntanyencs .

El seu pare,Llorenç, tenia barques pesqueres,el negoci familiar. En Altea va conèixer a

Teresa, la mare d’ Aleix, es van casar i se’n van anar a viure a Callosa amb els pares de

Teresa.

Quan Aleix va començar l’escola va adonar-se que la mar no era la seua vocació i que li

agradava prou més la muntanya, eixa sí que era la seua passió, encara que a son pare li

donava llàstima que el seu fill no fos a continuar amb la tradició familiar.

Llorenç passava poc temps a casa per la seua professió, i això Teresa el portava

prou malament. El temps que Llorenç no era a casa Teresa estava absent, trista, i

això també ho vivia Aleix. En canvi, quan Llorenç tornava a casa per vacances, eren

temps meravellosos. Se`n anaven a Alacant a on , amb Mingarro, criat de molt anys

i company de viatges del seu pare, passaven les vacances que a Aleix li pareixien una

explosió de sensacions noves i espectaculars, eixir de la rutina del seu poble i de les

vesprades de jocs amb el seu amic Adolf.

Aleix estimava molt al seu pare i a mes l’admirava. Un dia va aparèixer Mingarro a

soles, sense el seu pare, Teresa temia el pitjor, i no s’equivocava. Llorenç havia pres

la febre i estava prou malament, amb l’ ajuda de Teresa el van portar a casa. Quan va

arribar a casa Aleix va observar horroritzat al seu pare demacrat sabent que prou el

perdria, eixa fou l’última vegada que el va veure, dos dies després va morir.

Teresa va agarrar una gran depressió i s’evadia de la realitat, i pitjor a casa, no feia

cas a Aleix. Aleix cada vegada estava pitjor, sentia que a més d’haver perdut al

seu pare, n’havia perdut a sa mare. Teresa va enviar-lo a un internat a Alacant. Al

principi trobava en falta la seua estimada muntanya, i no li agradava el tracte seriós

dels professors, però a poc a poc va anar fent-se amb l’internat i li va agradar molt.

Els seus companys eixien els diumenges amb els familiars, però la mare d’Aleix no

anava a veure-ho. En lloc d’eixir ell es quedava amb algun company de classe jugant

i estudiant. Sa mare el visitava a vegades. A l’estiu es va anar amb la seua mare,

al poble. Ella li va dir que anirien tots al seu poble, Confrides, entre la Serrella del

cetaci de l’Aitana. Aleix pujaria amb parents o amics a la Mola a veure els avencs de

Partagats. Però amb l’excusa de recollir la collita sa mare va posposar eixos plans,

encara que la raó fou la mort de Llorenç. Aleshores a mare li va prometre anar al

mas de don Macià, un amic de son pare que l’estima molt, i fins i tot havia promès

encarregar-se del negoci de les terres i de les barques per Teresa i per Aleix.

A les terceres vacances ,tan sols a Confrides uns dies, Aleix va anar a la muntanya. Un

dia el seu cosinet molt experimentat a la muntanya li va portar al vall d’Alcoleja. Aleix

semblava un minyó que no havia vist mai la muntanya, i el seu cosí es burlava d’ell.

Eixe estiu va conèixer a Pauleta, la dona de don Macià, ella no coneixia Aleix de res

però el va tractar com si no fora així, i a mes, parlant d’estudis de batxillerat ella li va

tractar com si ja fora un home, i no un xicon de quinze anys. Aleshores es va despertar

en ell un interès descomunal per Pauleta. Aquell mateix dia li va fer a sa mare tot tipus

de preguntes sobre ella, la seua edat, i sobretot de don Macià. Mingarro li va contestar

a tot, dient-li lo meravellosa que era la Pauleta, el jove que era, i el vell i desagradable

que era don Macià ( tot i la desaprovació de la mare, ja que era un gran amic de la

família).

Pauleta i don Macià estaven dos mesos a estiu al mas del arbre, i Aleix sempre visitava

a Pauleta. Quan va acabar el batxillerat, ja lluïa l’estatura de pauleta, i a més tenia

sensacions més d’home que d’infant. Pauleta cada vegada li semblava més bonica, amb

els seus ulls castanys, el seu monyo negre, i les seus faccions perfectes. Cada vegada es

sentia més a prop d’ella tot i que ell no ho volia. Quan Aleix va començar els estudis

universitaris a València, per estudiar advocacia, es va oblidar un poc d’ella tot i que mai

la va oblidar del tot. Aquell estiu no van poder anar a Confrides, perquè la bona gestió

de les terres havia donat molta feina a Aleix i sa mare. Aleix veia molt a Pauleta ja que

tenien el domicili a Vila Joiosa, i eren prop d’ell.

 

Poble d'Aleix

Confrides

Sima de partagats

Aitana

Alcoleja

Les citacions o com referenciar les fonts d'informació.

Per fer citacions de llibres -els d'enric Valor, per exemple- o les referències a pàgines web, necessiteu recordar una sèrie de recomanacions. Pareu atenció perquè són obligatòries a tot arreu. Per saber més -fer citacions d'altres formats- podeu anar al text original si cliqueu ací.

COM FER LA CITACIÓ D’UN LLIBRE 
Nom de l’autor o autors (primer els cognoms i en majúscules) Data de publicació. Data de publicació

Títol complert ( i subtítol complert si n’hi ha)(en cursiva o subratllat).

Número del volum o nombre de volums (si n’hi ha més d’un).

Ciutat on s’ha publicat.

Editor. Col·lecció i número.

Exemple:

JANER MANILA, G. (1998). La serpentina. Barcelona: La Galera. La Galera rems,11.

GIBSON, M.(1984). Mitologia grega: déus, homes i monstres. Barcelona: Barcanova

COM FER LA CITACIÓ D’UN ARTICLE

Nom de l’autor (Primer els cognoms i en majúscules).
Nom de la publicació periòdica (s’escriu amb cursiva).

Número d’exemplar i Data.

Pàgines on apareix l'article.
Exemple: SOLÀ, J. “Vivim codificats”.  Avui, 13-6-1992. P.33.

COM FER LA CITACIÓ D'UNA PÀGINA WEB

El responsable principal.

El títol complert (s’escriu en cursiva).El tipus de suport és en línia (s’escriu entre claudàtors). 
Qualsevol particularitat que l’identifique : versió, revisió, nivell, edició, any de la versió, etc.La ciutat i el nom de la persona, companyia o organització que en tinga els drets.  

Darrera data d’actualització de la web..

Pàgines on apareix l’article.

Títol de l’article (s’escriu entre cometes).

La data de la consulta entre claudàtors.

L’adreça de la web.

Exemple: CAMÚS, I. ; CODÓ, M. ; LIESA, E. (2001) Com estudiar [en línia] Barcelona : Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya. [Consultat: 25 juny 2001] Disponible a Internet <ttp://www.xtec.es/orienta/estudiar.pdf >

Capítol 7 – La carta esqueixada

Un dia fred al matí s'alça, obri la finestra per a veure el temps que fa però hi ha boira. Té una sensació estranya, una d'aqueixes sensacions que tens quan se t'oblida alguna cosa. Era la carta. Va corrent a escriure la carta, però comença a dubtar de si vol a Lluïsa o a Paula. acaba trencant la carta escrita per Lluïsa i es fica al llit. En aqueix moment entra Paula a l'habitació d'Aleix i veu la carta trencada. -No l’estimes?-. Li pregunta. Aleix li contesta que vol a una altra. Paula s'acosta i el besa ràpidament i es marxa de l'habitació deixant a Aleix amb una sensació estranya de felicitat.
Més tard Aleix baixa a la cuina i Vicente els ensenya a ell i a Paula que està nevant. Aleix s'alegra perquè açò tallarà les comunicacions i els camins, la qual cosa significa que el marit de Paula no podrà tornar. A la vesprada Aleix i Paula passen una vesprada silenciosa. Pensant. Sense poder parlar d'allò en que pensaven perquè la seua intimitat es veia interrompuda pel servei d’Àngela.
Aleix puja a dormir, poc després escolta els passos de Paula. Aleix va fins a l'habitació de Paula, intenta obrir-la però estava tancada.Torna a la seua habitació a dormir.

Més relacions lèxiques

Termes relacionats amb la semàntica (Extret de semàntica lingüística:)

Hiperonimia: És la relació que es dóna entre una paraula (hiperònim) el significat del qual, més general, està totalment inclòs en els significats d'altres paraules més específiques (hipònims): "arbre" és un hiperònim de "sauce, om,...", perquè el significat d'aquests últims inclou tots els trets de "arbre".

Hiponimia: És la relació inversa a la hiperonimia, en la qual el significat d'una paraula més específica (l'hipònim) conté tots els trets de significat del terme més general (hiperònim); així, "om" i "sauce" són hipònims de "arbre" perquè en el seu significat inclouen els trets d'aquest últim, que és el seu hiperònim.

Cohiponimia: És la relació que s'estableix entre hipònims d'un mateix hiperònim, de manera que "sauce" i "om" són cohipónimos, doncs ambdós tenen un mateix hiperònim, "arbre".

Monosemia: Són paraules monosèmiques les que tenen un únic significat o accepció.

Polisèmia: Una sola paraula té diversos significats, adquirits per ampliació o restricció del seu significat original, de manera que tots ells estan emparentats semànticament.

Homonímia:Pertany al mateix tipus de relació que la polisèmia; diversos significats associats a una sola forma, però aquesta no s'origina per la divergència de significats sinó per la confluència de formes entre diverses paraules que eren diferents en origen, de manera que els seus diferents significats no guarden relació entre si.     Existeixen dos tipus d'homonímia:

• Homofonia, o homonímia parcial: Les paraules tenen la mateixa pronunciació, però o bé no tenen la mateixa grafia o bé no pertanyen a la mateixa categoria sintàctica. Exemple: Baya (fruit) / vagi (verb anar), bast (tosc) / vast (gran), mat (herba) / mat(verb matar).
• Homografia,o homonímia absoluta, en la qual no hi ha cap diferència en la forma i a més les paraules pertanyen a la mateixa categoria sintàctica. Exemple: carpa (peix)/ carpa (coberta).

Paronímia: És la relació existent entre dos termes semblants, encara que no idèntics, en la forma, i de significats diferents. Exemple: Absorbir/absoldre, reixa/règia.

Sinonímia: És la relació entre dos termes de significats similars i intercanviables en el discurs per pertànyer a la mateixa categoria sintàctica: ej: ampli/extens, pelo/cabell, estimar/apreciar.

Antonimia: És la relació que mantenen dues paraules els significats de les quals s'oposen, bé per incompatibilitat (viu/mort), bé amb una gradació que possibilita l'existència de termes intermedis (fred/calent/temperat), bé en una rela relació de reciprocitat (donar/rebre).

Criptolexemia: Els criptolexemas són significants el significat dels quals ignora el parlant i que, especialment en l'àmbit literari, desperten un plaer estètic en ell.  (Com  a curiositat)

 Completar informació: Els camps semànticsFeu, a més aquesta activitat. Us servirà tant per les PAU com per les proves de la junta.

Ací us deixe l'examen de divendres. Podeu tornar-lo a fer tranquil.lament per repassar, però sobretot us vindrà bé aquest enllaç per elaborar el vostre tema d'Enric Valor.
examen 1a unitat

Les relacions lèxiques.

Estem iniciant la unitat de les relacions lèxiques: sinonímia, antonímia, hiperònims/hipònims....Podeu entrar a la pàgina de mudsdemots per tal de practicar d'una manera lleugera -quasi, quasi jugant-  aquests conceptes.

Pel que fa als hiperònims i als camps semàntics, podeu ampliar la informació del llibre si consulteu el bloc Lliures volen de la nostra amiga Oreto. Hi trobareu, a més, activitats per practicar. Bona feina!

PAU: literatura

Tot i seguint amb l'entrada d'ahir, i a l'espera de la reunió amb la Univerisitat que serà aquesta setmana,  podeu trobar totes les preguntes de literatura si clicleu ací, a la pàgina de Josep Palomero de l'IES Jaume I de Borriana.
El temari és el següent:
S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera (a) se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats següents:

N

ARRATIVA

1.

Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

2.

Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.

3.

La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

4.

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

5.

Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

P

OESIA

6.

Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.

7.

Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

8.

Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.

9.

Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.

10.

La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.

T

EATRE

11.

Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

12.

Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.

13.

Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.

14.

Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.

A

SSAIG

15.

Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.

16.

Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho. .

(a)

Tornem amb les PAU.

Ai! ja comenceu amb l'angoixa de l'examen. Perquè us aneu familiaritzant, i perquè així ho heu demanat, ací teniu l'ordre del DOGV on explica les 

Característiques de l’examen.

La prova durarà una hora i mitja, i tindrà dues opcions completes (sense possibilitat d’opcionalitat interna).

L’examen constarà de tres parts:

1) Comprensió del text

2) Anàlisi lingüística del text

3) Expressió i reflexió crítica

1.1. Comprensió del text

Avaluarà la capacitat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de

25 a 30 línies de caràcter literari o no literari.

1.2. Anàlisi lingüística del text

Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de referència. Es demanarà a

l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions gramaticals relacionades amb el text.

1.3. Expressió i reflexió crítica

El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en registre formal i de

valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un text escrit d’una

extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera qüestió se centrarà en un dels temes del programa de literatura. La segona

qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text

(al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a

donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del

text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.

Convé advertir que tant el text de l’opció A com el de l’opció B poden ser literaris. Això no obstant, també es pot

donar el cas que el text d’una de les dues opcions siga no literari.

30.2.- Criteris generals de correcció.

Criteris generals d’avaluació

1)

Comprensió del text

Puntuació: 3 punts

a) (1 punt)

b) (1 punt)

c) (0’5 punts)

d) (0’5 punts)

2)

Anàlisi lingüística del text

Puntuació: 3 punts

148

a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixar-la en blanc, ja que, si la

resposta és incorrecta, descompta el valor corresponent.

b) (1 punt)

c) (1 punt)

3)

Expressió i reflexió crítica

Puntuació: 4 punts

a) (2 punts)

b) (2 punts)

Criteris de valoració de l’expressió escrita

En els apartats de

responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades

(paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de

l’expressió lèxica.

Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es

comptaran. El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la

pregunta, la puntuació serà 0.

Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si

Capítol 10. Nadal.

Estava preparat que vingueren don Macià i Pauleta a passar a casa d’Aleix, en Callosa, els nadals.Però va arribar només Pauleta, ja que don Macià havia d’atendre un treball i es retrasaria. En arribar Pauleta, Aleix experimenta una altra volta un fort sentiment d’amor cap a ella.

Adolf, l’amic de batxillerat d’Aleix arriba per a endur-se’l a caçar tords. Ell preferia quedar-se amb Pauleta però així i tot el va acompayar. Anaren a provar sort a la riera del Guadalest.

Una volta al seu destí començaren a parlar de Pauleta, Adolf comentava que deu ser complicat veure a una dona com aquella només com a ser volgut, com una germana o com una mare. Aleix pensa que el seu amic comença a adonar-se de que el que sent cap a ella és un sentiment més enllà que un amor fraternal.

Durant la caça Aleix pensa en Lluïsa, pensa també que són dues ànimes molt diferents que no encaixen ni tenen afinitats, així que el seu amor no és possible i es sent culpable per haver festejat amb ella.

Al tornar a casa Pauleta l’esperava a la porta i després de sopar anaren a l’església. Al terminar l’ofici es dirigiren tot sols cap a casa i Aleix es sent com si sigueren parella i s’ompli d’orgull.

Al anar cadascún al seu dormitori Aleix s’imagina a Pauleta en el seu i pensa que amb la sua mirada de comiat s’havien posat d’acord, aniria a visitar-la a la seua cambra, així que espera a que l’ama i Mingarro se’n anaren al llit per a poder eixir sense ser vist, però la son ja es feia notar i li costa estar despert. Finalment quan es decidix a alçar-se i anar cap a l’habitació de Pauleta sent el soroll d’una tartana apropant-se i s’adona de que havia aplegat don Macià, així que va haver de tornar al seu llit desil·lusionat.

(Tartana)

Al matí don Macià es trovava malament per haver agafat fred al viatge així que el temps restant de la seua estada a Callosa Paueta es va encarregar de cuidar-lo. Aleix acompanya a Pauleta a la farmàcia del poble i ella li diu que encara que estiga cuidant a don Macià no s’oblida del seu amor.

Quan Macià comença a trobar-se millor ell i Pauleta tornen a sa casa. Aleix els va acompanyar fins Altea amb Mingarro i al tornar ells cap a casa l’home li vol contar el perquè del matrimoni de Pauleta i don Macià, però Aleix no està d’humor i li diu, ja cansat de donar-li tantes voltes al cap amb eixe tema, que això no era cosa seua.

(Església de San Roque en Callosa on Aleix i Pauleta van a escoltar els oficis de Nadal)

Capítol 8. La carta de convit.

El capítol comença amb el comiat de la casa del poble d'Aleix i dona Pauleta, Aleix ja es troba a sa casa de Callosa amb la seua mare. Aleix es fica al despatx de son pare, ara d'ell per a arreglar alguns papers que té pendents, tant de la carrera com d'altres assumptes quan li entra la nostàlgia per dona Pauleta, feia ja alguns mesos que no la veia. La seua mare el veu preocupat i li pregunta el motiu de la seua preocupació, Aleix es lleva de damunt les preguntes de la seua mare, que preguntava per Lluïsa. Aquest li conta a la seua mare el bon tracte que ha rebut tant de dona Pauleta com de Don Macià durant el temps que ha estat malalt a la casa del poble, i li diu que estaria bé convidar-los a passar el Nadals a casa d'ells. La seua mare contenta de vore que Aleix no s'ha contaminat però les cosses que li contava el Mingarro sobre Don Macià, opina que és una bona idea, i que el mateix Aleix podia escriure la carta de convidada i més tard ja la signaria ella.

En acabar de dinar Aleix ix ràpidament cap al seu despatx per a escriure la carta. Mentres l'estava redactant a Aleix li entrà un sentiment d'inseguretat, això l'estava fent per vore a Pauleta, però potser Pauleta, amb el temps en la ciutat s'havia oblidat del que va passar al poble. Durant uns instants Aleix va dubtar, però més avant, es va asserenar i pensà que Pauleta no podia haver oblidat el que va passar entre ells, fou massa bonic com per a oblidar-ho tan prompte.

En acabar la carta va cridar la seua mare per a què la signara, després de donar el seu permís, la mare va signar-la. Més tard, Aleix s'oferí a portar-la ell mateix a correus, ja que anava a donar una passejada per a parlar amb el Mingarro.

Aleix sortí de casa, va anar a ficar-li el a la carta, la va rellegir una última vegada i la va tirar per la xicoteta bústia que hi ha a correus. En la seua passejada va parar a parlar amb el Mingarro, que estava treballant les terres al costat d’unes quantes dones. Aleix va dir a tothom que era hora de prendre un descans, i que ja continuarien més avant. El Mingarro va acompanyar al senyoret Aleix a fumar tots dos. Aleix va preguntar al Mingarro per Vicenteta, que l'havia vist més alegre. El Mingarro el va contar que eixa alegria no era per les coses que l'estaven passant, ja que el seu marit estava molt malalt, el metge tenia poques esperances. Amb confiança, el Mingarro li va contar que la seua felicitat era fruit d'uns encontres que havia tingut amb ell. Aleix es va quedar sense paraules, el Mingarro li va dir que va ser una cosa sense importància, que a vegades les dones elegixen massa prompte l'home per a la seua vida i després es penediren. Aquesta cosa que li va contar el Mingarro li va fer reflexionar altra vegada sobre les intencions de Pauleta amb ell, estava molt dubtós últimament, però a la fi, va tornar a entrar en raó i confiar en que Pauleta no era qualsevol dóna, Pauleta el volia de veritat.

Pronoms febles.

Ai! els pronoms febles sempre ens fan trontollar! A banda del exercicis del llibre, i dels que trobeu per internet, us pose ací una proposta interactiva i d'autocorrecció per tal de repassar -de nou- els pronoms. Per treballar pronoms a un text, aneu a la pàgina d'Escolano  (Universitat d'Alacant) que teniu enganxada ací.. Per combinar pronoms, que és el que habitualment ens complica, entreu ací.. El resultat del treball, és adir, els exercicis que us hagen resultat difícils, els dubtes que us vagen eixint, així com deixar constància del vostre treball, deixeu-lo en un comentari.
Bon cap de setmana i disfruteu del pont -després de treballar una mica, eh? que per  tot hi ha temps.

Encetem camí.

Un nou bloc, i van.... Espere que amb aquest el nostre treball siga profitós, engrescador i creatiu.
Bona sort per tothom!