A propòsit del text que estem comentant de Joan Fuster, i per tal que us aneu "iniciant" en la seua obra i en la seua manera d'escriure, podeu llegir l'article
Joan Fuster, un escriptor de conversa, d' Isidre Crespo (Filòleg i escriptor)
"En tot moment, al discurs fusterià, tant si el canal és
l’oral –tertúlies, entrevistes, parlaments...–, com si és
l’escrit –assaig, articles...–, sempre hi té una presèn-
cia significativa l’interlocutor, l’aspecte del discurs
com a conversa. És a dir, que dels elements de l’acte
comunicatiu –emissor, receptor, missatge...–, hi
pren un paper de primera instància l’aspecte “locu-
cional”, el fet de comunicar-se amb algú altre: “per-
què, en definitiva, escriure és, sempre, "escriure car-
tes": dir "alguna cosa" a "algú"”, en dirà ell. “Com
hem comprovat –ratifica J. Ballester (2000)–, Fuster
en els seus escrits manté un diàleg clar i profund
amb el lector. Tant com a interlocució o com a
motiu temàtic de reflexió. El públic consumidor és
un dels eixos imprescindibles del fet literari, com
més tard ens recordaran les teories crítiques de la
Recepció. I l’assagista de Sueca sempre ho té ben en
compte.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada