Manllevem? i 2

De nou, per preparar l'examen de la unitat, fem un repàs a alguns conceptes coneguts. Per no repetir, aneu a l'entrada corresponent d'aquest blog, i féu l'activitat de Muds de mots tot clicant la imatge.

Per cert, sabíeu que Manlleu és un poble preciós de la Plana de Vic? I mireu, regirant, regirant, m'he trobat amb els Obrint Pas!

No es diu... cal dir 1

Remarques al verb haver-hi. 
Llegiu la informació de sota treta dels serveis lingüístics de la UOC i féu l'activitat que us propose ACÍ






  El verb haver-hi (UOC)

El verb haver-hi és impersonal i transitiu. Per tant, no canvia de nombre, sinó que és invariable (hi ha, hi havia, hi haurà, hi pot haver, etc.), ja que el verb no concorda amb el complement directe. De totes les intervencions que hi ha hagut la més interessant ha estat l'última [i no pas hi han hagut]. No hi ha prou cadires per a tot aquest públic [i no pas hi han]. Hi deu haver molts llibres, en aquesta biblioteca [i no pas Hi deuen haver]. No es pot eliminar el pronom hi del verb haver-hi perquè haver, sense el pronom, significa 'tenir' (No n'ha pogut haver mai) o 'fer' (Temps ha que no en sé res). Van dir que no hi havia crisi al sector [i no pas havia]. Hi podria haver algú que atengués les queixes dels estudiants [i no pas Podria haver]. Sembla que hi haurà molta gent a la inauguració [i no pas haurà]. Haver-hi té un significat semblant a 'existir', 'ser' (per telèfon: Que hi ha la Joana? / No, no hi és). L'ús d'estar en comptes d'aquest verb és incorrecte i l'ús de trobar-se, confusionari i artificiós. ... són els centres de suport que hi ha distribuïts pel territori [i no pas es troben]. Aquests arxius que hi ha a la xarxa interna serveixen per a ajudar-vos [i no pas estan]. Entre els escultors catalans que durant aquest període van assolir l'estatus d'acadèmic hi haCarles Salas i Lluís Bonifaç [i no pas es troben ni estan]. Per a l'1 de maig hi ha prevista l'actuació de l'Orquestra Nacional d'Andorra [i no pas està]. Entre les dades obtingudes hi ha la de l'absentisme laboral [i no pas està ni es troba].

Conceptes bàsics de dialectologia 1

Alguns conceptes que cal recordar -per ara: 

LLENGUA:  sistema de signes lingüístics que serveix per a comunicar-se. Entre si, les llengües presenten diferències que impossibiliten la comunicació entre els seus parlants.

DIALECTE: varietat geogràfica d'una llengua, és a dir, la modalitat que pren la llengua en un territori determinat . 

• dialectes CONSTITUTIUS (els que neixen directament de l'evolució del llatí al català)
• dialectes CONSECUTIUS, és a dir, apareixen per reconquesta, no provenen directament del llatí.

DOMINI LINGÜÍSTIC el conjunt de territoris on es parla una mateixa llengua.

GEOSINÒNIMS: mots que són diferents però tenen el mateix significat, perquè només són variants dialectals del mateix objecte: paleta(cent.)-peirer(ros.)-picapedrer (bal.)-mestre de paleta (alg.)-albanyil (nord-occ.)-obrer(val.)

Per saber més:
llengua i dialectologia

Varietats socials. dialectes català from Pilar Gobierno

Els manlleus

Podeu repassar algunes qüestions que hem vist al tema.

Tret del blog Català2.0

MANLLEUS

Unitat lèxica que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra.
Des del punt de vista de la llengua que ha “prestat” la unitat, parlem de PRÉSTEC lingüístic. Així, per exemple, el mot soprano és un “manlleu” del català a l’italià i és un “préstec” de l’italià al català.

La nostra llengua prové, com ja sabeu,  del llatí vulgar. Però tenim també  mots d’origen grec i  un substrat preromà (influències de llengües parlades  abans de la colonització romana). A més,

GERMANISMES: espia, fang, guerra, guarir, lleig, sabó, Albert, Guillem...

ARABISMES: aljub, albercoc, arracada, duana, llimona, magatzem, matalàs, setrill, xaloc, Albufera, Alcúdia, Benidorm, 

OCCITANISMES: ambaixada, ballar, capellà, frare, homenatge, rossinyol 

CASTELLANISMES:  borratxo, buscar, duro, entregar, llàstima, preguntar, taquilla, tarda, xato...

GAL·LICISMES: biberó, bitllet, cabaret, carnet,clixé, menú, somier, xofer…

ITALIANISMES: aquarel·la, bravo, casino, miniatura, pallasso, piano, soprano…

ANGLICISMES: beisbol, càmping, club, esport, esprai, formatar, futbol, golf, handbol, pòster, robot, tennis, vàter, 

l manlleu de mots a altres llengües és, com veieu, un fenomen normal i necessari que, en la seva justa mesura, enriqueix qualsevol llengua. 
En un context, però, de contacte constant amb altres llengües, convé rebutjar aquells manlleus que no siguen estrictament necessaris —és a dir, que tinguen un equivalent viu en valencià o que siguen fàcilment traduïbles— i aquells altres que siguen difícils d'adaptar des del punt de vista de la fonètica, de la grafia o de la derivació. 

Com a norma general, els manlleus no adaptats s'han d'escriure en cursiva.

Amplieu informació ACÍ


Practiqueu, encara que a un nivell elemental, algunes coses a Muds de mots

La varietat lingüística

Encara que no és habitual, ni sempre absolutament recomanable, us invite a fer una lectura al concepte de variació lingüística que ofereix la viquipèdia, serveix com a esquema del llibre de text.

Podeu també ampliar informació si  aneu a Arxiu 3.3, si cliqueu a la imatge.

Recordeu que cal fer les activitats 4, 6 i 8 de les pp. 24 i 25 del llibre.

La cohesió

La Cohesió:
Propietat del text que permet presentar els textos ben articulats i que les paraules i les oracions estiguen connectades entre si. Assegura la coherència d'un discurs i estructura el text.
Recursos
 lèxics: Els mots que entren en relació poden referir‐se a un mateix objecte (el gos... aquest animal...) o a objectes
diferents, però que mantenen una certa relació en el significat (el gos... el gat... el canari...).
mecanismes de cohesió lèxica

•  La repetició de mots. 
•  La sinonímia.  (sinònims de diccionari (ruc/burro)/  noms o SN que funcionen com a sinònims dins del text)
• La hiperonímia i la hiponímia. 
• Els mots generals o proformes. 
• Les relacions de contrast.
• Camps lèxics, camps semàntics i camps conceptuals

 gramaticals.(Que veurem un altre dia.)


Per tal d'anar treballant, podeu anar als Quaderns virtuals i fer alguns dels exercicis de sinònims i pronoms que us proposen. Com sempre, si els feu deixeu un apunt als comentaris amb la valoració sobre la dificultat i finalitat de l'enllaç.




Activitat d'hipònims i hiperònims
Antònims: nivell d'ESO, però...

Més de varietats geogràfiques

Per continuar amb la dialectologia, us propose que mireu aquesta presentació Ferrané, d'IEs Joanot Martorell. A més, si hi aneu trobareu un document en PDF amb tota l'ampliació que necessiteu.

Els Dialectes GeogràFics

View more presentations from Ferrane

Comentari de la setmana: Mercé Rodoreda.

El comentari d'aquesta setmana és el de la prova PAU del 2010. Al document -com a la PAU- hi ha dos models que us caldrà triar. Heu de ser ràpides a l'hora de decidir quin n'és el que més us convé. De moment, i com no som encara en aquesta situació, aquesta setmana fareu l'opció a, Mercé Rodoreda.
 Per ajudar-vos a respondre la qüestió de literatura i que no siga una còpia de les respostes que circulen per la xarxa, podeu anar al bloc Comentari de Text, on trobareu un document adjunt per treballar. També podeu anar al bloc de Francesc, 2n de bat de la Melva, que recull un pròleg de l'autora sobre els seus personatges.

Comentari 8 d'abril 2011: Mercé Rodoreda

Comentari de text 1

Com acordàrem, iniciem hui la sèrie de textos per comentar. Aquest que us propose és de Coloma Lleal (Ceuta, 1944). Poeta, narradora i catedràtica de filologia de la Universitat de Barcelona.


"Una introducció a la història de la llengua catalana, des dels orígens fins a l'actualitat, és l'estudi de l'evolució de la llengua en el marc de les coordenades històriques i culturals que ens permeten una aproximació a les circumstàncies en què s'han desenvolupat els parlants catalans al llarg dels segles. Simultàniament, s'hi descriuen els canvis interns que s'han anat produint a la llengua, i les successives reestructuracions que n'han resultat.
Per això, no és una obra exclusivament lingüística: les referències als fets, als llocs i, sobretot, a les persones hi esdevenen imprescindibles.
Però el problema fonamental que planteja una història de la llengua deriva del fet que pretenem saber com parlaven els catalans que ens precediren, tot i que només podem accedir a allò que ens han deixat escrit. I ja sabem la diferència que hi ha entre llengua parlada i llengua escrita, diferència que en alguns períodes pot arribar a ser abismal.
Perquè les llengües són, fonamentalment, parlades i, per tant, diverses. Amb múltiples variants que parteixen del seu ús en diferents àmbits geogràfics o de l'adscripció dels parlants a grups socials i culturals complexos. Però, davant de la dispersió de les parles, la llengua literària procedeix, ja des dels seus orígens, a la creació d'un vehicle d'intercomunicació que parteix d'aquelles parles però que en supera les contradiccions, tot establint-se com a llengua comuna que permeti la difusió més enllà dels límits restringits de la pròpia comunitat immediata. I també, la identificació dels individus, de nivells culturals, socials, econòmics, ètnics i geogràfics molt diversos, amb una consciència nacional comuna."

(Fragment de la "Introducció" del llibre Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Barcanova, 1992, p. 9-70, tret d'Escriptors.cat

Les relacions lèxiques.

Estem iniciant la unitat de les relacions lèxiques: sinonímia, antonímia, hiperònims/hipònims....Podeu entrar a la pàgina de mudsdemots per tal de practicar d'una manera lleugera -quasi, quasi jugant-  aquests conceptes.

Pel que fa als hiperònims i als camps semàntics, podeu ampliar la informació del llibre si consulteu el bloc Lliures volen de la nostra amiga Oreto. Hi trobareu, a més, activitats per practicar. Bona feina!