Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



dimecres, 16 de novembre del 2011

Camals Mullats-La gossa sorda

http://www.youtube.com/watch?v=z7C6NsbQPe0

Esta cançó es de la varietat occidental:
-Leisme
- Pronunciació de l’oclusiva del grup -NT.
- Tendència a palatalitzar els grups finals -nts, -ts
- Ensordiment de les sibilants sonores

diumenge, 13 de novembre del 2011

Me sobren paraules

Es tracta d’una cançó pertanyent a la part oriental, concretament a la varietat Balear, açò ho podem deduir per:
- La neutralització de a/e [paraul(e)s, estuf(a)]
- La pèrdua de La “r” final [fill de cosi(r), di(r)]
- Aparicó de l’article salat [sa cara, sa cara]
- L’ús d’ “aquí” en lloc d’ací

dijous, 10 de novembre del 2011

NO TINC IDEES, NOMÉS TINC PARAULES I SILENCIS

El llenguatge és un sistema d'etiquetes per als objectes materials i conceptes abstractes, i mitjançant això podem desenvolupar els nostres pensaments i idees. Estructurem relacions de conceptes amb oracions i això ens proporciona idees més clares i cultes, perque quantes més paraules conegues, més varietats o matissacions podràs fer a alló que dius, i a més serà una idea complexa. Per exemple, un xiquet descriurà la seua casa dient que és bonica, gran, amb un pati amb flors, i que la seua habitació és de colors. En canvi, una persona adulta farà una descripció ordenada, estructurada per graus d'importáncia. Un altre expemple és la coneguda història de "El xiquet salvatge", que mai ha conegut la vida en societat, les seues úniques necessitats són les bàsiques, i no respon a estimuls relacionats amb les relacions interpersonals. No coneix la parla, ni els noms del objectes, i menys encara les idees abstractes.


Tat això defén aquesta idea, que quan millor conegues una llengua, més idees pots tindre, principalmente relacionades amb els sentiments i conceptes abstractes.

Homenatge blogaire a Montserrat Roig

"Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui em diu mentidera perquè m’invento històries. Bé, no me les invento, les exagero. Si dic que una vella té tres-cents cinquanta anys, tothom sap que això és impossible, però, a la gent, li agrada d'imaginar-se que la vella que té vuitanta anys en fa tres-cents cinquanta que és viva."


Per saber més, entreu en la pàgina de LletrA,
Escriptors.cat
Corpus literari xtec


  

dimarts, 8 de novembre del 2011

Solucions fàcils

Pensava que tots el sentiments que recorrien el meu interior terminarien amb mi ja que ni jo mateixa trobava una solució per a estar bé i no pensar en res. Finalment vaig terminar fent això que jo, personalment, pense que és patètic fer i vaig recórrer a l’alcohol per a oblidar-ho tot. Em vaig anar tota la nit de festa i fins i tot em vaig anar de casa sense dir res. Jo em sentia alleugerida, i per una vegada, lliure, boja i feliç. Al dia següent em vaig adonar que no em va servir de res ja que els meus pares no volien ni parlar-me i jo em sentia pitjor encara, i amunt amunt, els meus problemes i barreja de sentiments no havien desaparegut, sinò que els sentia amb més intensitat.
He aprés que sóc responsable del que faig, qualsevol que sig a el sentiment que tinga.

dilluns, 7 de novembre del 2011

ASPENCAT - XIQUETA DOLÇA


ESTIMADA I DOLÇA , UN PERILL DE DONA

Els amics de les arts: A vegades

La varietat dialectal és l'oriental. A aquesta cançó podem trobar les següents característiques:
- Els verbs en present d'indicatiu acaben en -o (o res), com per exemple en "sento", "adormo" o "deixo".
- Converteixen les "o" en "u", com per exemple, en lloc de dir "sento" diuen "sentu"
- Converteixen les "e" en "a", com per exemple, diuen "vegadas" en lloc de dir "vegades" i en lloc de dir "fregada" diuen "fragada".
- Fan desapareixer la "-r" i la "-t" finals. Diuen "fè" i "mol" en lloc de "fer" i "molt".
- Pronúncien "jo" com si fora "sho"
- Fan desapareixer la -LL-, diuen "ucels" en lloc de "ocells"

Orxata Sound System - VIOLÈNCIA

En aquesta cançó podem identificar la varietat occidental de la llengua,
concretament el dialecte valencià, i dins del valencià podríem dir que es
tracta de la central o apitxat. Aquest es caracteritza en la morfosintaxi
per l'us quasi exclusiu del passat simple en conte de la forma perifràstica.
En la fonètica per l'ensordiment de la essa sonora i transformació
en essa sorda ( "Violència és criminalitzar la resistència" la zeta es
pronunciaria com una essa sorda --> criminalisar*) , també per la
pronunciació de la tx en compte de g, j, tg, tj.
( "Violència és un jutge" es pronunciaria --> jutxe* ).
Al lèxic predomina la abundància de castellanismes.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Comentari d'un aforisme de Joan Fuster


AFORISME DE  JOAN FUSTER: “Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar”

ARTICLE   D’OPINIÓ

Hui en dia quasi ningú diu el que realment pensa. La gent té por a que la resta del món no pense com ells i puguen “burlar-se” o contradir-lo.
Intentem dir el que la resta vol escoltar, no volem discutir i fer valdre la nostra opinió. No volem  convèncer del què en veritat pensem, sinó dir el que es vol escoltar i quedar bé. Tenim por d’obrir-nos i mostrar les nostres idees i pensaments.
Per exemple, quan a alguna matèria el professor ens diu que hem de fer una redacció sobre un tema o un comentari crític sobre un text, nosaltres només centrem els nostres esforços  en dir el que pensem que el professor vol escoltar o en afirmar que el que l’autor del text està dient és correcte i que estem d’acord.
En aquest cas, per exemple, hauríem de saber que el que el profesor vol és adonar-se’n de com escrivim i no tant de la nostra opinió.
Tothom hauria de ser més crític i tindre un poc més de personalitat, ja que hui en dia, la majoria són com “borreguets”; on va un, va la resta.
Me sobren paraules / Antònia Font
Es tracta de la varietat oriental, en concret del mallorquí.
Característiques que apareixen a la cançò.
Desapareix la "-r" final ( "cosí" en lloc de "cosir").
Converteix les "e" en "a".
Desapareix la "-t" final ( "mol" en lloc de "molt")
Pronunciació del "Jo" com si fora "sh".
Utiliztació de l'article salat ("es" diccionariso "sa" cara), aquesta és la característica que indica que es trata de la subvarietat mallorquina.
Sustituix "açi" per "aqui".

divendres, 4 de novembre del 2011

Per fi divendres.

Ja sé que us sembla pesat el tema de les variacions de la llengua. Però cal conéixer-les ja que són una mostra de la riquesa de la llengua. Us actualitze alguna de les entrades que ja estan fetes al bloc del departament.
Presentació sobre les varietats diatòpiques : cliqueu al bloc
Per practicar amb alguns exercicis, de nou ací.
I com que no hi ha llenguatge  més universal que la música, us enganxe alguns videos de músics de diverses varietats dialectals. Escolteu atentament els trets dialectals i decidiu de quina zona són cadascun d'ells.


Lletra Me sobren paraules


Lletra Violència


Lletra Me moles: 


Lletra: A vegades

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Tornem  al treball. Perdó, fa temps que hi treballem, però no havíem inaugurat el blog. Com a regal, un poema del nostre Estellés i el videoclip d'Obrint pas. Us invite a llegir-lo i a visionar el vídeo.

CANT DE VICENT 
…a unes tres milles de la mar, a la banda
occidental del riu Guadalaviar, sobre el qual
hi ha cinc ponts…
Sir John Talbot Dillon
PENSE que ha arribat l’hora del teu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t’ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d’una manera humil,
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.
Lentament el miraves créixer com un crepuscle.
Arribava la nit , no escrivies el cant.
Més avant, altre dia, potser quan m’haja mort.
Potser en el moment de la Ressurecció
de la Carn. Tot pot ser. Més avant, si de cas.
I el tema de València tornava, i se n’anava
entre les teues coses, entre les teues síl·labes,
aquells moments d’amor i aquells moments de pena,
tota la teua vida — sinó tota la vida,
allò que tu saps de fonamental en ella –
anava per València, pels carrers de València.
Modestaments diries el nom d’algun carrer,
Pelayo, Gil i Morte…Amb quina intensitat
els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més,
i ja tindries tota València. Per a tu,
València és molt poc més. Tan íntima i calenta,
tan crescuda i dolguda, i estimada també!
Els carrers que creuava una lenta parella,
els llargs itineraris d’aquells duies sense un
cèntim a la butxaca, algun antic café,
aquella lleteria de Sant Vicent de fora…
La casa que estrenàveu en estrenar la vida
definitivament, l’alegre veïnat.
l metge que buscàveu una nit a deshora,
la farmàcia de guàrdia. Ah, València, València!
El naixement d’un fill, el poal ple de sang.
aquell sol matiner, les Torres dels Serrans
amb aquell breu color inicial de geranis.
Veus, des del menjador, per la finestra oberta,
Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,
escoltes des del llit les sirenes del port.
De bon matí arribaven els lents carros de l’horta.
Els xiquets van a l’escola. S’escolta la campana
veïna de l’església. El treball, el tenaç
amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre,
des que et varen parir un dia a Burjassot:
com mamares la llet vares mamar l’idioma,
dit siga castament i amb perdó de la taula.
Ah, València, València! Podria dir ben bé:
Ah, tu, Val`ncia meua! Perquè evoque la meua
València. O evoque la València de tots,
de tots els vius i els morts, de tots els valenciants?
Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l’èmfasi.
L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígines.
Més avant escriuràs el teu cant a València.

divendres, 3 de juny del 2011

Sí al Valencià.

Manifest pel consens en l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ

La nostra societat necessita un ensenyament plurilingüe de qualitat per tindre oportunitats de futur en un món global. L'objectiu que les noves generacions dominen perfectament les dues llengües oficials, valencià i castellà, juntament amb una llengua estrangera és irrenunciable. Per aquest fet volem un model educatiu veritablement plurilingüe dissenyat per persones expertes en pedagogia, un model de consens, que s'adapte a la nostra realitat sociolingüística i que done resultats efectius. El decret anunciat pel govern presidit per Francisco Camps aposta justament pel camí contrari: pretén capgirar el model educatiu valencià i fer-ho amb criteris ideològics i no pedagògics, ignorant l'opinió dels experts, situant-se fora del consens que naix de l'aprovació a les Corts de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) sense cap vot en contra, fent-ho per la via de la imposició i menystenint l'experiència de més d'un quart de segle d'immersió lingüística en valencià.
El sistema de línia única tal i com es planteja pel Consell no té precedents avaluats a nivell internacional i significa a la pràctica la pèrdua de capacitats lingüístiques dels alumnes. Les noves generacions no tindran garantit el domini de les llengües oficials, com marca la LUEV, la Llei Orgànica d'Educació i l'Estatut d'Autonomia, i assaja un mètode d'introducció d'una tercera llengua sense resultats comprovats. Ens arrisquem al fet que el fracàs escolar siga encara més important a les nostres aules. Després de més 25 anys d'experiència d'ensenyament en valencià, el nou decret ignora els resultats obtinguts pels alumnes de línies en valencià en coneixement de valencià, castellà i anglés, notablement millors que els alumnes que han tingut el castellà com a llengua vehicular a l'aula.
L’ensenyament en valencià ens acosta a la qualitat, la renovació pedagògica, l’educació en valors i la multiculturalitat. Més valencià a l'ensenyament és sinònim de més llengües, més valencià és més anglés. A més, equiparar l'aprenentatge en valencià i en castellà a l'ensenyament és pretendre que parteixen de situacions socials similars, quan tots els experts coincideixen en el fet que la llengua minoritzada ha de tindre un tractament preferent a l'educació per garantir el seu coneixement. Així és com funcionen els models de països referents en plurilingüisme com Finlàndia o Canadà. Per tant, relegar el valencià a l'ensenyament com proposa el nou decret suposarà retrocedir greument en el progrés de la nostra llengua, perquè l’àmbit educatiu sempre ha estat clau en la normalització lingüística del valencià. El nou model arracona la llengua i implica un perill real de desaparició en poques generacions Per totes aquestes raons, ens oposem a l'aprovació del decret del nou model perquè significa un pas enrere en l'ensenyament plurilingüe, s'oposa al criteri dels experts, se situa fora del consens educatiu, hipoteca les capacitats lingüístiques de les noves generacions, arracona el valencià a l'ensenyament i posa en perill la seua supervivència a la societat.
Davant d'aquest nou model, convidem tota la societat valenciana a oposar-s'hi i fer sentir la seua veu a favor d'un model lingüístic de consens, fet amb criteris pedagògics i de qualitat i amb un paper protagonista del valencià a l'ensenyament com a garantia de plurilingüisme i oportunitats de futur. Sí al valencià, sí al plurilingüisme, sí a la qualitat! 

Per adherir-vos a la campanya Sí al valencià, Manifest Escola Valenciana

divendres, 15 d’abril del 2011

Més de varietats geogràfiques

Per continuar amb la dialectologia, us propose que mireu aquesta presentació Ferrané, d'IEs Joanot Martorell. A més, si hi aneu trobareu un document en PDF amb tota l'ampliació que necessiteu.

dijous, 14 d’abril del 2011

Joan Fuster: Criatura Dolcíssima

I un regalet, per ser hui el dia que és.



CRIATURA DOLCÍSSIMA
1
Criatura dolcíssima - que fores
la sola riba forta, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava!

Criatura dolcíssima o miracle
total o prosperada llum - que fores
grat de llavis pertot i branca exempta!

Criatura dolcíssima i fondària
i visitació de mots atònits
i pietat complida i cim - que fores ...

Trobareu tot el text si cliqueu al títol.

dimecres, 13 d’abril del 2011

Dialectologia.

imatge trobada a la xiki valencia2nesof
Com que no es tracta de fer i desfer -com la feina de matalafer- per ampliar el tema de dialectologia us remet a les entrades del curs passat. Seguiu els enllaços
Divisió dialectal i altres enllaços
cançons

Per ampliar el treball de les varietats dialectals, us propose dos articles. Heu de dir a quina varietat corresponen tot justificant la vostra resposta.

 

1- Albaida Sports Resort. O quan el sentit comú es perd pel camí      Dolors Sanchis


2.- Postals des de Salou.  Xevi Sala

dimarts, 12 d’abril del 2011

Música i poetes.

Al carrer del quatre llits


Llegiu la letra mentre escolteu
Al carrer dels quatre llits
(Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)

Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat no vol dormir,
quatre retalls de somni
que els anys no han envellit
fan carrera d'amors clandestins, segles,
mentre els seus ulls inquiets vetllen
amb el gest sempre a punt per fugir.

Són la puta Llibertat
i la puta Germanor
que per les cantonades
donen de franc l'amor,
han vingut fins aquí rodant món, pobres,
a la ciutat exultant, soles,
a buscar vells amants, nous amics.

Però qui són
aquesta gent que fatxendeja tant,
cap on van
mostrant el cos tan bell com agressiu.

Ens diuen que ells són els atletes
que ens fan senyals d'un demà molt més feliç,
però de l'enllà del temps
no els recordem fent l'amor en els nostre llits.

No són ells els qui esperem...

Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat no vol dormir,
la gent senzilla busca
l'escalfor de seu pit
i entre els pobres llençols hi faran festa,
cossos humils que inventant gestes
es converteixen en déus de la nit.

Ballen junts la puta Cultura
i el xapero Benestar,
en la nit tèbia es gronxen
obrint un màgic vals,
que per ells tot el món és un sol ritme,
plens d'orgull revoltat viuen
conjurant el futur amb les mans.

Però vindran
els nostres atletes que esperem fa temps
i ompliran
l'ample horitzó amb llum de dignitat.

Atletes de la pau, de les idees,
atletes del somni d'un món millor,
atletes del cor fratern, dels sentiments,
atletes del gest bondadós.

Aquests són els qui esperem!

Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat ja s'ha adormit,
les quatre meuques soles
saluden el matí
i a pas lent fan camí cap el nou dia
mentre al fons dels seus ulls brilla
la llum que les ha dut fins aquí.

Un pont de mar blava,
l'ombra dels déus ran de l'aigua,
tornàveu de misteris,
port de vents i de calmes.


Una de les meues estimades, País petit. Podeu llegir la lletra si hi cliqueu



I ací teniu algunes de les clàssiques dels primers anys de la Nova cançó:
El Bandoler
La gallineta
L'estaca

dilluns, 11 d’abril del 2011

Martí i Pol i Lluís Llach

Hui parlàvem, de nou, de literatura, de poesia. Hem vist les generalitats de l'època de postguerra i hem llegit alguns dels poemes de Miquel Martí i Pol, per tal de comparar la seua mirada amb la del Salvador Espriu. I m'he sorprés molt quan gairebé cap de vosaltres coneixia Lluís Llach.
En el procés de recerca, he trobat una pàgina on hi ha una llista dels poemes de Martí i Pol que estan cantades per Llach. Ací la teniu, per anar fent boca.
Al carrer dels quatre llits (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Ara mateix (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Canto l'amor (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Dóna'm la mà (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
El cafè antic (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
El meu país (Miquel Martí i Pol - Teresa Rebull)
Embruix de lluna (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Et deixo un pont de mar blava (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Haikús en temps de guerra (Miquel Martí i Pol - Miguel Poveda)
He après a no queixar-me (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
La Lira o [A Bigi] (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
La sirena (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
Lentament comença el cant (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Marona (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Mireu-me els ulls (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
No em parleu de somnis (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
Núvols (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Pilar (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Porrera (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Romanço (Miquel Martí i Pol - Maria del Mar Bonet)
Roses blanques (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Som una nosa (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
Tanta llum de mar (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Tomb d'atzars (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Valset per a innocents (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Vinc de molt lluny (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Vull somiar el demà (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)

divendres, 8 d’abril del 2011

Comentari de la setmana: Mercé Rodoreda.

El comentari d'aquesta setmana és el de la prova PAU del 2010. Al document -com a la PAU- hi ha dos models que us caldrà triar. Heu de ser ràpides a l'hora de decidir quin n'és el que més us convé. De moment, i com no som encara en aquesta situació, aquesta setmana fareu l'opció a, Mercé Rodoreda.
 Per ajudar-vos a respondre la qüestió de literatura i que no siga una còpia de les respostes que circulen per la xarxa, podeu anar al bloc Comentari de Text, on trobareu un document adjunt per treballar. També podeu anar al bloc de Francesc, 2n de bat de la Melva, que recull un pròleg de l'autora sobre els seus personatges.

Comentari 8 d'abril 2011: Mercé Rodoreda

dijous, 31 de març del 2011

Comentari de text 1

Com acordàrem, iniciem hui la sèrie de textos per comentar. Aquest que us propose és de Coloma Lleal (Ceuta, 1944). Poeta, narradora i catedràtica de filologia de la Universitat de Barcelona.


"Una introducció a la història de la llengua catalana, des dels orígens fins a l'actualitat, és l'estudi de l'evolució de la llengua en el marc de les coordenades històriques i culturals que ens permeten una aproximació a les circumstàncies en què s'han desenvolupat els parlants catalans al llarg dels segles. Simultàniament, s'hi descriuen els canvis interns que s'han anat produint a la llengua, i les successives reestructuracions que n'han resultat.
Per això, no és una obra exclusivament lingüística: les referències als fets, als llocs i, sobretot, a les persones hi esdevenen imprescindibles.
Però el problema fonamental que planteja una història de la llengua deriva del fet que pretenem saber com parlaven els catalans que ens precediren, tot i que només podem accedir a allò que ens han deixat escrit. I ja sabem la diferència que hi ha entre llengua parlada i llengua escrita, diferència que en alguns períodes pot arribar a ser abismal.
Perquè les llengües són, fonamentalment, parlades i, per tant, diverses. Amb múltiples variants que parteixen del seu ús en diferents àmbits geogràfics o de l'adscripció dels parlants a grups socials i culturals complexos. Però, davant de la dispersió de les parles, la llengua literària procedeix, ja des dels seus orígens, a la creació d'un vehicle d'intercomunicació que parteix d'aquelles parles però que en supera les contradiccions, tot establint-se com a llengua comuna que permeti la difusió més enllà dels límits restringits de la pròpia comunitat immediata. I també, la identificació dels individus, de nivells culturals, socials, econòmics, ètnics i geogràfics molt diversos, amb una consciència nacional comuna."

(Fragment de la "Introducció" del llibre Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Barcanova, 1992, p. 9-70, tret d'Escriptors.cat

dimecres, 30 de març del 2011

Sobre la poesia.

Parlant de poesia d'amor, i en resposta a l'entrada anterior de Carla, us propose  aquest altre poema d'Anna Aguilar-Amat. Perquè no tota la poesia d'amor parla d'amor romàntic, ni té rima, ni idealitza els sentiments. Espere que el disfruteu.

Benaventurances
Dius que l’amor és com un got:

es trenca si l’agafes
massa fort o massa fluix.
         Ronny Someck, Trosset de vidre
Benaventurats aquells que no han trencat cap got,

que no van prémer poc ni tampoc massa
la copa amb què brindaven.
O aquells que van deixar-lo caure 
sobre una superfície
tova de factures o de bolquers 
o baralles de cartes.
Els que adquiriren duralex, 
metacrilat o porexpan.
O l’eucarístic copó massís dins l’or.
Aquell que penjà a la paret una copa de vi pintada
per Dalí. Els qui desaren la vaixella dins la
vitrina amb els anells.
O aquell que en ser ell mateix el recipient
va deixar d’existir, a mans d’un altre.
Benaventurats els no poetes.
Visquin les fonts; els tolls com aquest
poema.

diumenge, 27 de març del 2011

Esquerra dreta, esquerra dreta.

Estàvem comentant el divendres a classe com veu la majoria de la gent la poesia. Quina és la que prefereix la gent? per a gran part dels lectors poesia és sinònim d'amor i dolçor unit amb una bonica rima, i tot escrit que no siga així no és poesia. Aquesta és la prova de què no fa falta que siga així, que solament amb enginy es pot aconseguir que tota una classe de 27 persones de segon de batxillerat ens quedem bocabadats amb una simple lectura d' un minut i mig.

Si un esquerrà
pensa que un esquerrà
només pel fet de ser esquerrà
és més bo que un dretà
és tan prepotent
que resulta ser un dretà
Si un dretà pensa
que un dretà
només pel fet de ser dretà
és més bo que un esquerrà
és tan prepotent
que resulta ser d‘extrema dreta
I com que jo estic
contra els dretans
i els d‘extrema dreta
estic contra els esquerrans
que pensen
que són més bons
que els dretans
I com que estic contra ells
pense de vegades
que tinc dret a pensar
que sóc més bo
que ells.

Erich Fried.

dilluns, 21 de març del 2011

Dia Mundial de la Poesia

Miquel Martí i Pol (1929-2003),
Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta
de més pur en nosaltres
val tant -ho sabem bé- com el neguit
de qualsevol hereu d'aquest insigne
llinatge de vençuts.
                           Cal que insistim,
com qui pidola, si voleu, davant
de cent portes barrades.
  
Del poemari La fàbrica (1972),

dimarts, 15 de març del 2011

Maria Beneyto: in memoriam

Maria Beneyto   poeta i novel.lista valenciana, nascuda al 1925, ha mort hui.
I m'ha pillat preparant-li una entrada, en aquesta sèrie de dones que escriuen; m'ha pillat. Aquestes coses que penses que ja tindràs temps i mentre escrius notes d'altres. Bé, així són les coses a voltes . Ara servirà de petit homenatge.
Quan comencí a escriure, fa gairebé un mes,  remarcava la seua inclusió com una de dues dones que Joan Fuster va incorporar al seu llibre Antologia de la poesia valenciana(1956). Em resultava sorprenent -per dir-ho d'alguna manera- que només n'hi foren dos , al mateix temps que evidenciava, aquesta inclusió, la importància de l'autora ja al moment de la publicació de l' antologia. Va continuar escrivint tant poesia -l'últim llibre va ser publicat el 2000-  com narrativa -és autora d'una de les millors novel.les dels anys 60, La dona forta. Maria Beneyto  fou guardonada al llarg de la seua vida amb diversos premis, entre ells, el Premi de les Lletres de la Generalitat el 1992.
Ara li quedaran les veus que reciten els seus poemes.

Sóc criatura d’aigua en l’enyorança
i a penes tinc de mar els ulls i els somnis.
Germanes mudes ja sota les ones,
¿sóc sola ací, sola en la mar per sempre...?

AntologiaDesprés de soterrada la tendresa
vàrem llençar els pètals de la neu, que afegia
més gel, al que amagava la glaçada disfressa
on l'au del vidre congelat vivia.

Turmells de ballarina, amb les venes dolentes.
El caliu quiet i ocult. Les mans creuades.
Cent buits per avançar a les palpentes.
A cor nu de la flama, les donzelles cremades.

Al soterrar anàrem. Eixam de nines tortes
-un ull al frigorífic- estenia
veus de paper, paraules plastificades, mortes.
En secret el sepeli. Com calia.

                                            (Del llibre Després de soterrada la tendresa, València, 1993.)


L’ENGANY
 

Jo sóc la dona forta de la Santa Escriptura.
(Mai no hi hagué més feble, més humil criatura.)
Mai no hi hagué un silenci més compacte que el meu
tancant els camins vívids a més crescuda veu.
Ells em motegen freda, i serena, i valenta.
I estic plena de pànic i de tristor calenta.
Ells són sens rels pregones, i sens força i sens pau.
Ells són el covard sempre, o el dolent, o l’esclau.
Ells són els vents aqueixos que ajuden tota flama,
ells, folls, els gots de l’ombra, la veu tensa que clama.
I jo no sé quin núvol equivocat i estrany
posà en mi l’aigua aquesta, de font que no em pertany.
Però mai no vaig dir-los: «Companys, també sóc terra.
De flama sóc i d’aigua, d’elements sempre en guerra...»
No els diguí la por meua a la nit, a la mort.
Prop de mi, no sabria que estic morint-me, el fort...
No és l’estil meu, sabeu-ho, lluir per la ferida
                              la vida. 
                                                                                     Poesia (1952-1993), Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1997.


Enllaços:
notícia a la premsa 
Escriptors.cat. Maria Beneyto: biografía, bibliografia, comentaris de l'obra.
Alguns poemes a Poetcat

Poesía al tuenti

La poesia del tuenti que faig fer quan anna ho va dir, la puge con retard! Xaoo


ODA AL TUENTI

Oh tuenti, tuenti!
Oh tuenti dels meus amors.
La meua vida sense tu no té colors.

Ara que ho pense sent una gran picor,
si amb tu em connecte es converteix en or
El meu estat hui, que ficaré?.
Qui sap! potser demà ho sabré.

Oh tuenti, tuenti!
Oh tuenti dels meus amors.

Verd, verd, verd cromat.
tindré potser un missatge privat?.
Xafarderies, rumors i mil amors.
Alguns ens porten molts dolors.

Oh tuenti, tuenti!
Oh tuenti, dels meus amors.

Xics i xiques vos xatege.
Contesteu-me ràpid o em cabrege.
Foto rere foto.
alguna d'elles amb la meua moto.

Oh tuenti, tuenti!
Oh tuenti dels meus amors.

Raquel, Pedro i José.
Amics alguns i altres no sé.
Preciositats, guaperes i rodanxons.
Hui toca orxata amb fartons.

Oh tuenti, tuenti!
Oh tuenti dels meus amors.
Les meues vivències amb tu són millors.

divendres, 11 de març del 2011

Algunes coses de l'adequació. Les veus del discurs.

Trastejant per la xarxa per trobar algun material d'ampliació del tema que estem treballant he trobat el bloc Un poc de bloc, de l'IES de La Plana. aneu-hi per fer una ullada  als  participants de la comunicació, la dixi i la modalització.

Hui hem estat parlant, entre d'altres coses, de la intertextualitat . Recordeu que és l'ús d'altres textos, propis o no, per compondre'n un de nou. Es diferencia de la còpia perquè la utilització és parcial, barrejada amb el text propi i sovint com a homenatge o per tal de generar, als textos argumentatius, arguments d'autoritat. L'exemple que us he proposat és el del poema de V.A. Estellés:

SPILL.
"A la vora del riu mare 
m'he deixat les espardenyes" 

Si són les espardenyes… 



Un altre exemple  de l'ús de la intertextualitat,aquesta vegada a un text argumentatiu, està  tret del bloc El rastre de Clarisse, de Vicent Usó 

Els escriptors passen de l'aire: Ho vaig llegir l'altre dia al diari Público i avui ho destaca ací Carles Bellver. L'autor de la frase és Santos Palazzi, un executiu de Planeta. I diu: "Sabemos que [el ebook] todavía puede resultar un poco caro, pero es debido a la presión de los autores, que quieren seguir cobrando". Quanta raó que té el senyor Palazzi i què ingrats són els autors, que no es conformen amb la fama i els oripells i volen cobrar en efectiu pel treball que fan. Perquè clar, els escriptors, a diferència dels mecànics o dels botiguers o dels operaris de les fàbriques (o dels executius de les editorials), passen de l'aire i no tenen boques que alimentar. Insolidaris. 

divendres, 11 de febrer del 2011

Conversa bloguera amb Berta Rubio

 No puc evitar-lo. Em sembla tan interessant que es puga produir aquest intervanvi, escoltar una autora-creadora en diàleg amb els seus lectors, que us torne a posar com entrada allò que fou un comentari. Gràcies, mil gràcies, Berta, per la teua generositat.
 Comentari a l'entrada Literatura digital: Berta Rubio

"En el meu missatge desaparegut (les tecnologies ja les tenen, aquestes coses), deia, Cris, que amb quatre paraules has aconseguit copsar dues de les característiques més importants de la literatura digital:

-La multisensorialitat.
La literatura digital, com bé dius, és una literatura que es llegeix amb tots els sentits (a mi m'agrada anomenar-la LITERATURA TOTAL, perquè ens obliga a llegir no només el text sinó també les imatges i els sons).

-L'obra subordinada al lector/usuari.
Deia Joseph Conrad, molt abans que la literatura digital fos tan sols un somni, que "la meitat del llibre la fa l'autor i l'altra meitat la fa el lector". Això vol dir, com apunta la Cris, que cada obra permet diferents lectures i que, per tant, cada obra es transforma en diferents obres segons com és interpretada.
Ara bé, aquest fet, que en la literatura tradicional ocorre d'una manera "submergida" (per dir-ho d'alguna manera -per donar a entendre que, de fet, físicament, l'obra no és modificada), en la literatura digital queda físicament explicit i el lector/usuari no només fa lectures diferents a un nivell interpretatiu sinó que fa lectures físicament diferents perquè cada lector/usuari escull el seu propi camí de lectura.

A partir d'aquí, permeteu-me un apunt més:
Si cada lector escull el seu propi camí, si escull quins enllaços seguir i quins deixar de banda, és possible que s'estigui perdent alguns dels elements previstos per l'autor, oi?
Doncs considero que el mateix passa quan per la pantalla ens apareix més text del que podem llegir, amb l'única diferència que en aquest segon cas veiem (de cua d'ull) allò que ens estem perdent, allò que hem decidit discriminar...

Com ho veieu?!

dijous, 10 de febrer del 2011

Tuenti

Hola! aquest és un treball que ens va manar Anna als de segon de batxiller, on teniem que fer un text relacionat amb la xarxa social del tuenti, que tots coneixem.Jo he decidit fer un text instructiu, i com havia que posar-li un poquet de humor, aquest és el resultat, espere que us agrade.

PACIÈNCIA I APROFITA SI POTS:
El tuenti és una xarxa social a la que sols es pot accedir des de Espanya. El seu ús pareix ben senzill i ho és, el més complicat és poder accedir a ell . Ací tenim el que pot ser el seu manual d’instruccions:
1. Tindre ordinador. Si no tens ordinador a casa ho tens complicat perquè anar tots els dies al ciber pot esgotar-te, encara que sempre pot usar-lo com a excusa per a fer esport.
2. Internet. Troba la forma de camelar-te als pares per a que quan arriben tarifes milionàries no te’l lleven.

Ara passem a temes més complicats com la fulla d’inscripció que hi ha que reomplir. Com cada volta són més els usuaris de tuenti, han posat uns límits molt excessius i amb els quals algú es pot sentir ofès:
1. Tindre un amic. Sols pots fer-te tuenti dient-li a un amic que et mane un correu, si no en tens cap ja pots ser Bill Gates que no et serveix per a res!
2. Tindre entre 14 i 100 anys. On està el dret a la igualtat? Això solament va a causar manifestacions i protestes de les persones centenàries per no poder fer ús del tuenti. És una forma descarada de deixar-los a un costat, menys mal que al menys el facebook se’n recorda de les senyores i de les seues ocurrències i les posa a les pàgines...
3. Tindre treball, estar a l’escola o a la universitat. Hi ha un apartat on tens que escollir una d’aquestes opcions, i tal i com estan les coses últimament, sense altra opció on pose NINI molta gent es queda fora...

Amb totes aquestes condicions que hi ha que complir i l’esforç que requereix fer-te’n un, no és que la gent no puga viure sense tuenti o tinga dependència constant d’ell, si no que ja que l’han aconseguit hi ha que aprofitar-lo al màxim.

Carla López.

A propòsit de Joan Fuster

Hui heu decidit fer vaga, però no em resistisc a deixar de treballar amb vosaltres: mentre vosaltres exerciu el vostre dret, jo me n'aprofite i us mane feina. Com que el dia 24 Isidre Crespo ens farà una visita per contar-nos coses noves de Fuster hem d'anar preparant el camí per tal que puguem aprofitar al màxim el seu coneixement sobre l'autor.
  Ací teniu uns quants dels seus aforismes dividits per blocs  temàtics.


Imatge treta del bloc Tota pedra fa paret.
- Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis! (Que la terra et sigui lleugera: inscripció habitual en les tombes de l’antiga Roma).

- Les persones felices no tenen memòria.
- Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.
- No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa.
- Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies.


- Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar.
- Sóc un perpetu convalescent dels meus prejudicis.
- Som sincers en la mesura que ens convé ser-ho, i no més.

- Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.
- La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!
- Cinc sentits corporals. Demanem-ne més!
- Tens un cos: aprofita’l!
- Digueu la veritat. Així us vengeu.
- Si tens un fill, ensenya’l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua…
- No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.

- Escriure -fer literatura- és tot això que vostés diuen, i a més a més, una forma de venjança.
- De tota novel·la, sempre en sobra la meitat.
- Descriure és inventariar: una activitat subalterna, de notaris o novel·listes dolents.
- Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
- Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
- I morir deu ser deixar d’escriure.
- És la conclusió a què he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d’ortografia.
- Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera.

 Podeu llegir-ne més, a més d'una petita entrevista i comentaris sobre la seua obra a Tota pedra fa paret. També podeu trobar tots els enllaços a la seua biografia si visiteu el de Segon de Bat


Propostes de treball -tretes d'Isidre Crespo del llibre Aforismes (Bromera, 2000):
0.- Com que ja deus haver buscat la definició d'aforisme, escriu-la tu, de nou, en registre col.loquial.
Llig els aforismes que  proposats i tria'n un. D'aquest,1.- Digues quin és el tema i la idea principal.
2.- Redacta un article breu del qual un aforisme siga punt de partida, síntesi o conclusió final.

dimecres, 9 de febrer del 2011

Dones que escriuen: Maria Mercé Marçal.

Maria Mercé Marçal  (1952 - 1998) és, potser, una de les escriptores més conegudes i estimades de la nostra literatura. És difícil fer una entrada d'ella, sembla com que tot està escrit: que formà part de la generació dels 70, que fou una dona compromesa -amb el seu país, la seua llengua i la seua condició de dona-, que va  cofundar l'editorial Llibres del Mall.
El seu poema DIVISA , publicat al seu primer llibre de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976) es va convertir en el lema de milers de dones, i segurament encara ho és per les noves generacions. De fet, no hi ha dia de la dona, ni antologia on no aparega.

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.


I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Em resulta especialment difícil triar un, dos poemes de la producció d'aquesta autora, però fent una "gran esforç" us dedique aquest, igual que fa ella.
Atzeituní
    Als meus alumnes
Amics, si de cop sobte em demanàveu
per què jo sóc aquí, plorant el fàstic
de tothom, cada dia, amb els ulls foscos
del poc-coratge, d’inútil espera
sempre d’allò que no espereu que espera
de vosaltres, que no és pas ortografia...
Ni tampoc -no ho pensésseu, fulles d’alba-
somiava que fos l’alba més neta,
que si és fosca la nit, ha estat tan llarga!
-un pou, el cel, de sang i de silenci-
tan espigats el jull i la cugula
que la lluna més viva és fosca plena!
Al capdavall, amics, si em demanàveu...,
us diria a l’orella la secreta
ràbia que se’m menja l’alegria
i em dóna pas de vella, mans de nàufrag.
Podeu continuar cercant informació i poemes a aquests enllaços. No hi són tots els que hi ha, però des d'aquests teniu una infinitut més.
Pàgina d'Escriptors . Cat. Hi trobareu, com és habitual, la seua biografia, una petita antologia i vicles per seguir investigant.
Fundació MMM : Pàgina oficial de la Fundació M. Mercé Marçal.
LletraA. M. Mercé Marçal
Bibliopoemes: Bloc de Sàlvia

Algunes propostes de videolits :

diumenge, 6 de febrer del 2011

Les xarxes socials més importants a Espanya

No podem ignorar la importància i conseqüències que generen les xarxes socials en el món. El 80% dels cibernautes està adherit a un xarxa social i queda demostrat perquè de les 3 webs més visitades d'Internet (Google, Facebook i YouTube respectivament) 2 són xarxes socials. Tan importants són que preferim llegir el nostre mur a llegir les noticies i la gent que mai aprendrà a usar l'ordinador i Internet han après a usar una xarxa social!(exemple: ma mare i mon pare). Les empreses s'han adonat d'aquest paradigma i han vist en les xarxes una font de comunicació i propaganda gratuïta amb el client
A Espanya el camí que seguim no és diferent a la resta del mont; en nostra xarxa de les 4 primeres webs més visitades, 3 són xarxes socials (Tuenti, Facebook i Twitter) i dediquem diàriament 80 minuts a Tuenti que és la dominant a Espanya (exceptuant Catalunya on predomina Facebook). Ara us contaré algunes cuses de les xarxes més importants a Espanya (o les que a la mi m'han paregut).
Facebook: va ser creada per Marc Zuckerberg per compartir informació en la universitat de Harvard però per petició popular va tindre que deixar als universitaris agregar gent que no fora de la universitat. Al veure que la xarxa era rentable Zuckerberg i inversors van traduir-la i la van portar a altres països. Set anys després del seu llançament te traducció a 70 idiomes i 500 milions de usuaris!
Quan hi ha tanta gent hi ha addició, de manera que ha sorgit FAD, desordre de addicció a Facebook, i no cal dir que on hi ha addició hi ha diners. Tota aquesta gent ha convertit Facebook en un empresa valorada, segon The Nova York Times, en 50 bilions de dòlars, i és que no és poca la maquinària necessària per fer servir Facebook, en total seixanta mil servidors i en augment per suportar els 250 milions (de mitja) de usuaris que és connecten diàriament.
Amb tot, Facebook és un pàgina extraordinàriament útil en l'àmbit social però també és un ferramenta útil per a empreses que és comuniquen amb els clients per a donar-les informació o per al que siga, solament hi ha que tindre imaginació per a traure partit a les ferramentes que Facebook te a la nostra disposició.
MySpace: creada per Tom Anderson, Chris DeWolfe i altres. En els seus orígens va ser una xarxa social com qualsevol altra però al llarg del temps va anar especialitzant-se fins que ha arribat a convertir-se en el guru de la musica en quant a xarxes social es referix, encara que el seu ús no te per que ser estrictament musical, pot realitzar la funció d'una xarxa social com Facebook.
Així que si ets music o tes una banda aquesta és la teua xarxa perquè te perfils especials per a musics. En 2008 eren 7 milions de bandes i cada dia s'hi afegien 200 més i a arribat al punt que alguns astres de la musica han deixat la seua pàgina oficial i han especialitzat la de MySpace per ser més famosa i manejable.
Twitter: el seu ús més directe és contar la nostra vida cada minut transcorregut i dic cada minut per que només podem escriure 140 caracters (ull! caracters no paraules). Encara que a Espanya és una cosa un pelin complicada de configurar, el seu servei per SMS és del més útil ja que, per exemple, si se'm trenca una ungla en mig del mont i no tinc ordinador pot dir-ho en twiter via SMS. A més podem subscriure'ns a les entrades de qui vulguem i si aqueix no ho vol així pot bloquejar-nos. En cas de que ens deixe podrem rebre-les per SMS, per E-mail o per RSS. No cal dir que és un ferramenta quasi imprescindible per a empreses gracies al seu sistema de subscripció.
Tuenti: és una gran ferramenta social que només és pot descriure amb una paraula: còpia, còpia de Facebook. Encara que no estiga escrit en ningun llibre com dat verídic jo ho dic perquè va ser llançada en gener de 2006, mentres que Facebook en 2004, i no cal recordar les similituds.
Després d'aquest atac a Tuenti per la meua part anucie al seu creador: Zarin Dentzel, Alumne nord-americà d'intercanvi en el qual va influir molt la cultura espanyola. Va crear Tuenti amb el mateix propòsit de Zuckerberg amb Facebook. Dentzel volia que el nom de la xarxa incloira les paraules "tu" i "ti" de manera que els de marketing el van solucionar amb "Tuentidad" que a més feia referència a la població universitària (vintanyers) a la qual anava dirigida, i a més feia joc de paraules.
Tuenti és diferència amb Facebook (apart del diners,la fama, el nom de persones, la innovació...) que per a accedir a Tuenti tenim que tindre més de 16 anys i ens te que convidar algú que ja estiga dins sinó no podem formar part de la comunitat. Per això, empresarialment, Tuenti està un poc restringida, a més que a l'estar expressament dirigida a joves d'entre 16 i 25 les empreses no poden dirigir-se a un públic ben ample.
Les xarxes ens permeten acurtar distàncies amb familiars o amics que estan en altre país. Les xarxes són una revolució importantíssima que ha deixat obsolet al telèfon fix i en quant Internet en el mòbil siga com caminar les cridades telefòniques seran només per gust. Fa poc es deia que la xarxa social era un mitjà que acabava amb el contacte humà, ara la realitat es que les xarxes socials reforcen les relacions existents.