Joan fuster: poesia i assaig

 Amb l'assaig i a Fuster,  a més de recordar conceptes de coherència i adequació, que seran ja habituals fins a finalitzar el curs, treballarem la part de literatura de les PAU.

De l'assaig, us deixe una presentació que pot resultar-vos pràctica:

L'assaig tema 4 from guest6be99a

Pel que fa a Joan fuster, us remet a la pàgina Ser Joan Fuster del bloc del departament, on trobareu diverses entrades amb aforismes i enllaços a informació sobre l'autor.

L’assaig i fuster 3 from Anna Gascón

A més, m'agrada recordar l'obra poètica de l'autor, que queda sovint relegada per la potència de la seua vessant assagística.

Compareu  la diferència en la mirada  entre l'aforisme

 "En moltes coses, però en l'amor particularment, l'experiència pot, o sol, ser un defecte. Per això el primer amor és inobidable"

i aquest poema:

6

Tenies 19 anys, i a punt la joia,

i esperança de mi en les teues galtes.

Jo t'intentava noms o altres carícies.

Vàrem recórrer, junts, tots els designis

d'un espai de coloms, les destinades

nits al respir a mitges, la ventura.

I què no redimien nostres cossos?

Eren purs blanament. Provant llur glòria

la forma del retorn els adoptava.

Sobre Fuster I

A propòsit del text que estem comentant de Joan Fuster, i per tal que us aneu "iniciant" en la seua obra i en la seua manera d'escriure, podeu llegir l'article
Joan Fuster, un escriptor de conversa, d' Isidre Crespo (Filòleg i escriptor) 


"En tot moment, al discurs fusterià, tant si el canal és l’oral –tertúlies, entrevistes, parlaments...–, com si és l’escrit –assaig, articles...–, sempre hi té una presèn- cia significativa l’interlocutor, l’aspecte del discurs com a conversa. És a dir, que dels elements de l’acte comunicatiu –emissor, receptor, missatge...–, hi pren un paper de primera instància l’aspecte “locu- cional”, el fet de comunicar-se amb algú altre: “per- què, en definitiva, escriure és, sempre, "escriure car- tes": dir "alguna cosa" a "algú"”, en dirà ell. “Com hem comprovat –ratifica J. Ballester (2000)–, Fuster en els seus escrits manté un diàleg clar i profund amb el lector. Tant com a interlocució o com a motiu temàtic de reflexió. El públic consumidor és un dels eixos imprescindibles del fet literari, com més tard ens recordaran les teories crítiques de la Recepció. I l’assagista de Sueca sempre ho té ben en compte.” 

L’assaig i fuster 3 from Anna Gascón

Joan Fuster

L’assaig i fuster 3

View more PowerPoint from Anna Gascón

FUSTER . Amb Isidre Crespo.

"El passat divendres, els alumnes de segon de batxillerat tinguérem la sort de rebre la visita d’Isidre Crespo, una de les persones que més sap de Fuster del món i que es dedica molt acuradament a treballar sobre ell. Aquest vallisoletà que vingué a València per amor, parla la llengua del llevant peninsular com si fos la seua propia. Això és una cosa que em va cridar molt l’atenció. Que algú decidisca aprendre català, llegir català, escriure català." (Sara)

Aforismes III

L'entrada de hui l'he d'agrair a Mercè Climent i a Francesc Mompó (visiteu el seu blog, Uendos, Greixets i Maremortes), que també participen a l'homenatge catosfèric a Joan Fuster. Aquests aforismes els he "copiat" dels seus perfils. Gràcies, companys!

"La por gairebé sempre és voluntària"

"Doneu a un error una formulació axiomàtica, i acabarà per semblar-vos una veritat"

"Ah, si el sexe pensàs!
(Perdó, però m'ho suggereix Pascal: 'Imagineu un cos ple de membres pensants...'

"La disjuntiva potser fóra: o solitaris o solidaris."

"JUSTÍCIA.- La memòria és feroç, sobretot si és memòria de víctima"

"L'error d'Antígona fou oblidar que, a l'últim moment, els déus es posen al costat dels poder constituïts"

"Als conservadors els agrada obeir, i per això són conservadors"

"En última instància, som allò que els altre ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem"

"Criden per veure si ens faran callar"

I tota «proposició», no deu ser també un «propòsit» i una «proposta»?

«Matar el temps...» Aquesta expressió és tot un programa: ens proposa el temps com un enemic. I potser no hi ha altre camí de salvació.

El "vici", tots els vicis, demanen sempre companyia, o siga, còmplices. No, no hi ha "vicis solitaris", per més que de vegades ho semble.

Aforismes II

Per a un, per a molts.
"No surgen las ideas de los puños" És evident, això. Però les nostres idees són unes altres, després dels colps de puny. Sobretot si som els qui els hem rebut.

Guerres, fam, opressions... Els crims quotidians de la nostra societat són tan monstruosos com insistits. El major de tots, però, és d'haver-nos-hi acostumat fins el punt de fer-nos-en còmplices per indiferència.

La violència engendra violència. Però -no ho oblideu- també la tolerància engendra violència, i el desesper engendra violència, i -sobretot- la veritat engendra violència.

A tot arreu cabria la possibilitat de constituir un partit polític que tingués com a sol programa l'oposició a la bestiesa dels altres partits.

 Podeu trobar més  aforismes si aneu a Tota pedra fa paret., i a  més, visualitzar alguns videòlits. Ja direu1

Aforismes de Joan Fuster

Ètica per a un desconegut.

En el fons de tot enamorament hi ha un error: sense cap motiu havíem pensat que la persona que estimàvem era una altra.

És bo de creure que els altres ens estimen; això ens ajuda a estimar-los.

Pensa -sobre tu mateix, sobre el món, sobre qualsevol cosa-, i et sentiràs distint dels altres: la reflexió aïlla.

No desertis: rebel.la't -si pots, clar.

És preferible parlar, parlar clar i dir-ho tot. Les paraules, o les mitges paraules, que se us quedaran dins el cos, se us podriran.

D'altres autors:
ROSEANE BARR: "No hem d'esperar que els homes ens reconeguin el poder, perquè ja el tenim. Només n'hem de fer ús"
Els aforismes, Catràdio

Nosaltres, els valencians I

Com a preparació a la visita d'Isidre Crespo a propòsit de la lectura de Fuster, iniciem una sèrie d'entrades amb textos de Fuster, reflexions literàries i articles d'opinió al voltant del llibre i la seua repercussió.


Aquest de hui està "copiat", amb permís de l'autor, del bloc Fusterianament (d'Isidre Crespo) on podeu trobar  si us ve e gust, teniu curiositat o necessiteu examinar-vos -:)- moltes més entrades, informació i comentaris d'Isidre.


El Punt7Avui: 03/01/12 02:00 - Vicent Sanchis [Desclot]
L'any 1962 Joan Fuster complia l'encàrrec que li havia fet Max Cahner i lliurava l'original perquè es pogués publicar Nosaltres, els valencians. El llibre va passar la censura de manera inaudita. Segons diuen, va tenir la xamba d'entrar al registre del Ministeri d'Informació i Turisme com a “text en llengua valenciana” i que allà hi havia un mossèn que s'encarregava d'aquests comptats i inofensius artefactes. Endut per l'extrema confiança dels precedents que havia hagut de beneir abans, no hi va prestar gaire atenció. Angelet! El resultat va ser que la inquisició civil amb sotana va tolerar la bomba intel•lectual més potent que havia esclatat al País Valencià en segles. Enguany en celebrem cinquanta, de l'efemèride. Al•leluia! Com sol passar amb els textos clàssics, la saviesa i la interpretació fusteriana dels avatars històrics valencians es mantenen del tot vigents. La doctrina, però, ha fallat en l'acció que se n'hauria d'haver derivat. I som on som. Gràcies, però, pare Fuster, tòtem d'una tribu perduda encara!

Isidre Crespo.- Fixeu-vos-hi: “bomba intel•lectual”. “La doctrina ha fallat en l’acció...”. A veure si ens aclarim: l’acció és de les persones, no de les doctrines. Que no ens ha convençut del tot Fuster en les seues “interpretacions”? Que no hem donat la importància deguda als nostres “avatars històrics”? Doncs mira, som encara a temps de posar-hi remei. L’efemèride, reflexionada, hi pot contribuir. Vinga, que el moment és oportú. O no?
Fusterianament.

Joan Fuster: Criatura Dolcíssima

I un regalet, per ser hui el dia que és.



CRIATURA DOLCÍSSIMA
1
Criatura dolcíssima - que fores
la sola riba forta, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava!

Criatura dolcíssima o miracle
total o prosperada llum - que fores
grat de llavis pertot i branca exempta!

Criatura dolcíssima i fondària
i visitació de mots atònits
i pietat complida i cim - que fores ...

Trobareu tot el text si cliqueu al títol.

A propòsit de Joan Fuster

Hui heu decidit fer vaga, però no em resistisc a deixar de treballar amb vosaltres: mentre vosaltres exerciu el vostre dret, jo me n'aprofite i us mane feina. Com que el dia 24 Isidre Crespo ens farà una visita per contar-nos coses noves de Fuster hem d'anar preparant el camí per tal que puguem aprofitar al màxim el seu coneixement sobre l'autor.
  Ací teniu uns quants dels seus aforismes dividits per blocs  temàtics.

Imatge treta del bloc Tota pedra fa paret.

- Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis! (Que la terra et sigui lleugera: inscripció habitual en les tombes de l’antiga Roma).

- Les persones felices no tenen memòria.
- Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.
- No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa.
- Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies.


- Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar.
- Sóc un perpetu convalescent dels meus prejudicis.
- Som sincers en la mesura que ens convé ser-ho, i no més.

- Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.
- La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!
- Cinc sentits corporals. Demanem-ne més!
- Tens un cos: aprofita’l!
- Digueu la veritat. Així us vengeu.
- Si tens un fill, ensenya’l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua…
- No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.

- Escriure -fer literatura- és tot això que vostés diuen, i a més a més, una forma de venjança.
- De tota novel·la, sempre en sobra la meitat.
- Descriure és inventariar: una activitat subalterna, de notaris o novel·listes dolents.
- Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
- Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
- I morir deu ser deixar d’escriure.
- És la conclusió a què he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d’ortografia.
- Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera.

 Podeu llegir-ne més, a més d'una petita entrevista i comentaris sobre la seua obra a Tota pedra fa paret. També podeu trobar tots els enllaços a la seua biografia si visiteu el de Segon de Bat


Propostes de treball -tretes d'Isidre Crespo del llibre Aforismes (Bromera, 2000):
0.- Com que ja deus haver buscat la definició d'aforisme, escriu-la tu, de nou, en registre col.loquial.
Llig els aforismes que  proposats i tria'n un. D'aquest,1.- Digues quin és el tema i la idea principal.
2.- Redacta un article breu del qual un aforisme siga punt de partida, síntesi o conclusió final.