Manllevem? i 2

De nou, per preparar l'examen de la unitat, fem un repàs a alguns conceptes coneguts. Per no repetir, aneu a l'entrada corresponent d'aquest blog, i féu l'activitat de Muds de mots tot clicant la imatge.

Per cert, sabíeu que Manlleu és un poble preciós de la Plana de Vic? I mireu, regirant, regirant, m'he trobat amb els Obrint Pas!

Conceptes bàsics de dialectologia 1

Alguns conceptes que cal recordar -per ara: 

LLENGUA:  sistema de signes lingüístics que serveix per a comunicar-se. Entre si, les llengües presenten diferències que impossibiliten la comunicació entre els seus parlants.

DIALECTE: varietat geogràfica d'una llengua, és a dir, la modalitat que pren la llengua en un territori determinat . 

• dialectes CONSTITUTIUS (els que neixen directament de l'evolució del llatí al català)
• dialectes CONSECUTIUS, és a dir, apareixen per reconquesta, no provenen directament del llatí.

DOMINI LINGÜÍSTIC el conjunt de territoris on es parla una mateixa llengua.

GEOSINÒNIMS: mots que són diferents però tenen el mateix significat, perquè només són variants dialectals del mateix objecte: paleta(cent.)-peirer(ros.)-picapedrer (bal.)-mestre de paleta (alg.)-albanyil (nord-occ.)-obrer(val.)

Per saber més:
llengua i dialectologia

Varietats socials. dialectes català from Pilar Gobierno

Els manlleus

Podeu repassar algunes qüestions que hem vist al tema.

Tret del blog Català2.0

MANLLEUS

Unitat lèxica que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra.
Des del punt de vista de la llengua que ha “prestat” la unitat, parlem de PRÉSTEC lingüístic. Així, per exemple, el mot soprano és un “manlleu” del català a l’italià i és un “préstec” de l’italià al català.

La nostra llengua prové, com ja sabeu,  del llatí vulgar. Però tenim també  mots d’origen grec i  un substrat preromà (influències de llengües parlades  abans de la colonització romana). A més,

GERMANISMES: espia, fang, guerra, guarir, lleig, sabó, Albert, Guillem...

ARABISMES: aljub, albercoc, arracada, duana, llimona, magatzem, matalàs, setrill, xaloc, Albufera, Alcúdia, Benidorm, 

OCCITANISMES: ambaixada, ballar, capellà, frare, homenatge, rossinyol 

CASTELLANISMES:  borratxo, buscar, duro, entregar, llàstima, preguntar, taquilla, tarda, xato...

GAL·LICISMES: biberó, bitllet, cabaret, carnet,clixé, menú, somier, xofer…

ITALIANISMES: aquarel·la, bravo, casino, miniatura, pallasso, piano, soprano…

ANGLICISMES: beisbol, càmping, club, esport, esprai, formatar, futbol, golf, handbol, pòster, robot, tennis, vàter, 

l manlleu de mots a altres llengües és, com veieu, un fenomen normal i necessari que, en la seva justa mesura, enriqueix qualsevol llengua. 
En un context, però, de contacte constant amb altres llengües, convé rebutjar aquells manlleus que no siguen estrictament necessaris —és a dir, que tinguen un equivalent viu en valencià o que siguen fàcilment traduïbles— i aquells altres que siguen difícils d'adaptar des del punt de vista de la fonètica, de la grafia o de la derivació. 

Com a norma general, els manlleus no adaptats s'han d'escriure en cursiva.

Amplieu informació ACÍ


Practiqueu, encara que a un nivell elemental, algunes coses a Muds de mots

La cohesió

La Cohesió:
Propietat del text que permet presentar els textos ben articulats i que les paraules i les oracions estiguen connectades entre si. Assegura la coherència d'un discurs i estructura el text.
Recursos
 lèxics: Els mots que entren en relació poden referir‐se a un mateix objecte (el gos... aquest animal...) o a objectes
diferents, però que mantenen una certa relació en el significat (el gos... el gat... el canari...).
mecanismes de cohesió lèxica

•  La repetició de mots. 
•  La sinonímia.  (sinònims de diccionari (ruc/burro)/  noms o SN que funcionen com a sinònims dins del text)
• La hiperonímia i la hiponímia. 
• Els mots generals o proformes. 
• Les relacions de contrast.
• Camps lèxics, camps semàntics i camps conceptuals

 gramaticals.(Que veurem un altre dia.)


Per tal d'anar treballant, podeu anar als Quaderns virtuals i fer alguns dels exercicis de sinònims i pronoms que us proposen. Com sempre, si els feu deixeu un apunt als comentaris amb la valoració sobre la dificultat i finalitat de l'enllaç.




Activitat d'hipònims i hiperònims
Antònims: nivell d'ESO, però...

Més relacions lèxiques

Termes relacionats amb la semàntica (Extret de semàntica lingüística:)

Hiperonimia: És la relació que es dóna entre una paraula (hiperònim) el significat del qual, més general, està totalment inclòs en els significats d'altres paraules més específiques (hipònims): "arbre" és un hiperònim de "sauce, om,...", perquè el significat d'aquests últims inclou tots els trets de "arbre".

Hiponimia: És la relació inversa a la hiperonimia, en la qual el significat d'una paraula més específica (l'hipònim) conté tots els trets de significat del terme més general (hiperònim); així, "om" i "sauce" són hipònims de "arbre" perquè en el seu significat inclouen els trets d'aquest últim, que és el seu hiperònim.

Cohiponimia: És la relació que s'estableix entre hipònims d'un mateix hiperònim, de manera que "sauce" i "om" són cohipónimos, doncs ambdós tenen un mateix hiperònim, "arbre".

Monosemia: Són paraules monosèmiques les que tenen un únic significat o accepció.

Polisèmia: Una sola paraula té diversos significats, adquirits per ampliació o restricció del seu significat original, de manera que tots ells estan emparentats semànticament.

Homonímia:Pertany al mateix tipus de relació que la polisèmia; diversos significats associats a una sola forma, però aquesta no s'origina per la divergència de significats sinó per la confluència de formes entre diverses paraules que eren diferents en origen, de manera que els seus diferents significats no guarden relació entre si.     Existeixen dos tipus d'homonímia:

• Homofonia, o homonímia parcial: Les paraules tenen la mateixa pronunciació, però o bé no tenen la mateixa grafia o bé no pertanyen a la mateixa categoria sintàctica. Exemple: Baya (fruit) / vagi (verb anar), bast (tosc) / vast (gran), mat (herba) / mat(verb matar).
• Homografia,o homonímia absoluta, en la qual no hi ha cap diferència en la forma i a més les paraules pertanyen a la mateixa categoria sintàctica. Exemple: carpa (peix)/ carpa (coberta).

Paronímia: És la relació existent entre dos termes semblants, encara que no idèntics, en la forma, i de significats diferents. Exemple: Absorbir/absoldre, reixa/règia.

Sinonímia: És la relació entre dos termes de significats similars i intercanviables en el discurs per pertànyer a la mateixa categoria sintàctica: ej: ampli/extens, pelo/cabell, estimar/apreciar.

Antonimia: És la relació que mantenen dues paraules els significats de les quals s'oposen, bé per incompatibilitat (viu/mort), bé amb una gradació que possibilita l'existència de termes intermedis (fred/calent/temperat), bé en una rela relació de reciprocitat (donar/rebre).

Criptolexemia: Els criptolexemas són significants el significat dels quals ignora el parlant i que, especialment en l'àmbit literari, desperten un plaer estètic en ell.  (Com  a curiositat)

 Completar informació: Els camps semànticsFeu, a més aquesta activitat. Us servirà tant per les PAU com per les proves de la junta.

Les relacions lèxiques.

Estem iniciant la unitat de les relacions lèxiques: sinonímia, antonímia, hiperònims/hipònims....Podeu entrar a la pàgina de mudsdemots per tal de practicar d'una manera lleugera -quasi, quasi jugant-  aquests conceptes.

Pel que fa als hiperònims i als camps semàntics, podeu ampliar la informació del llibre si consulteu el bloc Lliures volen de la nostra amiga Oreto. Hi trobareu, a més, activitats per practicar. Bona feina!