De tornada, argumentem

Tornem de cap de setmana a voltes amb el tema 2, l'argumentació.

L’argumentació from Anna Gascón

El treball que us propose és:

1.- Obrir un googledoc i compartir-lo amb mi.
2.- Buscar un dita, frase feta, parèmia, refrany... sobre un tema que us interesse. I també un aforisme sobre el mateix tema.
3.- Elaborar un text expositivo-argumentatiu amb estructura comparativa on analitzeu tots dos textos breus, primer des de l'adequació (E-M-R) i després des de l'argumentació.
Ànim! és el primer...

Recursos:
Raons que rimen
Aforismes
   Fuster
   Ràdio
   Francesc Puigcarbó

I perquè no siga tan eixuta la feina, una preciosa cançó de Miquel Gil del poema de d'Enric Casasses, l'amor és Déu en barca

a

Aforismes III

L'entrada de hui l'he d'agrair a Mercè Climent i a Francesc Mompó (visiteu el seu blog, Uendos, Greixets i Maremortes), que també participen a l'homenatge catosfèric a Joan Fuster. Aquests aforismes els he "copiat" dels seus perfils. Gràcies, companys!

"La por gairebé sempre és voluntària"

"Doneu a un error una formulació axiomàtica, i acabarà per semblar-vos una veritat"

"Ah, si el sexe pensàs!
(Perdó, però m'ho suggereix Pascal: 'Imagineu un cos ple de membres pensants...'

"La disjuntiva potser fóra: o solitaris o solidaris."

"JUSTÍCIA.- La memòria és feroç, sobretot si és memòria de víctima"

"L'error d'Antígona fou oblidar que, a l'últim moment, els déus es posen al costat dels poder constituïts"

"Als conservadors els agrada obeir, i per això són conservadors"

"En última instància, som allò que els altre ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem"

"Criden per veure si ens faran callar"

I tota «proposició», no deu ser també un «propòsit» i una «proposta»?

«Matar el temps...» Aquesta expressió és tot un programa: ens proposa el temps com un enemic. I potser no hi ha altre camí de salvació.

El "vici", tots els vicis, demanen sempre companyia, o siga, còmplices. No, no hi ha "vicis solitaris", per més que de vegades ho semble.

Aforismes II

Per a un, per a molts.
"No surgen las ideas de los puños" És evident, això. Però les nostres idees són unes altres, després dels colps de puny. Sobretot si som els qui els hem rebut.

Guerres, fam, opressions... Els crims quotidians de la nostra societat són tan monstruosos com insistits. El major de tots, però, és d'haver-nos-hi acostumat fins el punt de fer-nos-en còmplices per indiferència.

La violència engendra violència. Però -no ho oblideu- també la tolerància engendra violència, i el desesper engendra violència, i -sobretot- la veritat engendra violència.

A tot arreu cabria la possibilitat de constituir un partit polític que tingués com a sol programa l'oposició a la bestiesa dels altres partits.

 Podeu trobar més  aforismes si aneu a Tota pedra fa paret., i a  més, visualitzar alguns videòlits. Ja direu1

Aforismes de Joan Fuster

Ètica per a un desconegut.

En el fons de tot enamorament hi ha un error: sense cap motiu havíem pensat que la persona que estimàvem era una altra.

És bo de creure que els altres ens estimen; això ens ajuda a estimar-los.

Pensa -sobre tu mateix, sobre el món, sobre qualsevol cosa-, i et sentiràs distint dels altres: la reflexió aïlla.

No desertis: rebel.la't -si pots, clar.

És preferible parlar, parlar clar i dir-ho tot. Les paraules, o les mitges paraules, que se us quedaran dins el cos, se us podriran.

D'altres autors:
ROSEANE BARR: "No hem d'esperar que els homes ens reconeguin el poder, perquè ja el tenim. Només n'hem de fer ús"
Els aforismes, Catràdio

NO TINC IDEES, NOMÉS TINC PARAULES I SILENCIS

El llenguatge és un sistema d'etiquetes per als objectes materials i conceptes abstractes, i mitjançant això podem desenvolupar els nostres pensaments i idees. Estructurem relacions de conceptes amb oracions i això ens proporciona idees més clares i cultes, perque quantes més paraules conegues, més varietats o matissacions podràs fer a alló que dius, i a més serà una idea complexa. Per exemple, un xiquet descriurà la seua casa dient que és bonica, gran, amb un pati amb flors, i que la seua habitació és de colors. En canvi, una persona adulta farà una descripció ordenada, estructurada per graus d'importáncia. Un altre expemple és la coneguda història de "El xiquet salvatge", que mai ha conegut la vida en societat, les seues úniques necessitats són les bàsiques, i no respon a estimuls relacionats amb les relacions interpersonals. No coneix la parla, ni els noms del objectes, i menys encara les idees abstractes.

Tat això defén aquesta idea, que quan millor conegues una llengua, més idees pots tindre, principalmente relacionades amb els sentiments i conceptes abstractes.