FUSTER . Amb Isidre Crespo.

"El passat divendres, els alumnes de segon de batxillerat tinguérem la sort de rebre la visita d’Isidre Crespo, una de les persones que més sap de Fuster del món i que es dedica molt acuradament a treballar sobre ell. Aquest vallisoletà que vingué a València per amor, parla la llengua del llevant peninsular com si fos la seua propia. Això és una cosa que em va cridar molt l’atenció. Que algú decidisca aprendre català, llegir català, escriure català." (Sara)

Mercè Rodoreda

La plaça del diamant

View more presentations from Institut secundaria Federica Montseny.

Carme Miquel

Carme miquel

View more PowerPoint from Institut secundaria Federica Montseny

Aigua en Cistella de Carme Miquel

http://youtu.be/UDQ0K3K9sTE

Carme Riera

Carme Riera

View more PowerPoint from Institut secundaria Federica Montseny

Literatura de postguerra

Per repassar d'una manera general i clara la literatura de postguerra, feu una ullada a la unitat didàctica Lletres de Batalles,
una guia de lectura i audició de textos d'autors catalans sobre l'exili i la Guerra Civil amb exercicis de comprensió i d’anàlisi. Us recomane  primer la ruta de Mots. Podreu llegir i escoltar alguns fragments de narracions i poemes. Als fets podreu ubicar els moments de la guerra amb "banda sonora" i imatges de premsa. Als noms hi trobareu  fragments dels autors i autores, i per últim, als Valors hi trobareu textos recitats  d'Espriu, Pau Casals davant l'ONU, una narració de Pere Calders -Fet d'armes- i per últim un fragment de Charles Chaplin en contra de totes les guerres. 

Aforisme

La joventut és una cosa de la qual cal usar i abusar: no som joves dues vegades.

Aquest aforisme parla de la volguda joventut, tan estimada per tots. La joventut és una etapa de la vida en la que tot el món es vol mantindre o a la qual voldrien tornar. La joventut es considerada com el moment de disfrutar, de viure la vida, el moment d’actuar i fer tot el que desitges fer, per això sol tindre sempre unes connotacions molt positives.Per a Fuster, la joventut acaba a una edat molt teprana, com podem llegir a Raons i Paraules, on diu que acaba als vint-i-cinc anys, en cambi, jo no estic del tot d’acord.

La joventut, però, no té perquè ser igual de llarga per a tot el món. No totes les persones se senteixen joves el mateix temps, per tant no hi ha una edat en la que pugam dir que s’acaba la joventut. Podria ser per tant un sentiment subjectiu, quantes vegades hem sentit als nostres pares o iaios dir que ells se senteixen molt joves! I perquè no? La joventut, per una part, és l’estat de l’ànima, les ganes de disfrutar la vida i d’aprendre. Clar que la vellesa influencia molt en aquest sentiment. Per això supose que deixes de sentir-te jove quan deixes de tindre les mateixes qualitats físiques, quan veus que et costa més fer coses que abans feies amb facilitat.

Al parlar amb una persona major, o en aquest cas especificaré, amb una persona vella (ja que aquesta seria una altra etapa) ens parla dels records de la seua joventut amb una brillantor als ulls envejable, que et fa voler conèixer el que estàn pensant, viure per un instant els seus record. És en aquest moment quan veus la valia de la joventut, i et fa pensar que has de començar a aprofitar sense límits la teua joventut. “Joventut diví tresor”, amb aixó estic molt d’acord, cal aprofitar-la, abusar d’ella, com diu Fuster, tot el que pugam, i per tant jo vote per allargar-la.

El maldecap usual: PAU

Per recordar l'estructura de l'examen, passeu pel blog del Departament Recordant les PAU

Si cliqueu a sobre de Departament trobareu informació oficila de la pàgina de la Universitat.

Pel que fa a les qüestions de literatura, hi ha a la xarxa diverses propostes. Us les enllace, però us torne a repetir, per si no ho recordeu, que no hi ha millor text que el que feu vosaltres mateixes.
Temes de Jesús Monzó
Temes de J. Palomero (IES Jaume I Borriana)
I per últim, el material lliurat per l'editorial Oxford

COMENTARI D'UN AFORISME DE JOAN FUSTER

“Els unics plaers que no defrauden son els imprevistos”

Aquest aforisme significa que una cosa pensada i feta quasi sempre ix millor o t'agrada mes que alguna que portes planejant des de fa mes temps. com per exemple quan un amic et diu uns dies abans d'anar al cine i tu desde eixe dia fins al dia que te'n vas, vas pensant coses que pogueren succeir en eixe dia en canvi si és pensat i fet les coses són mes inesperades"

COMENTARI D’UN AFORISME DE JOAN FUSTER:

“ El sentit de la responsabliitat és l’única forma de por realment útil que conec”

El por és una sensació generalitzada en la nostra societat. Sovint escoltem a molta gent dir: Tinc por del que puga vindre, tinc por d’això, tinc por d’allò... Però realment, fins que no tens unes responsabilitats que cobrir, no tens realment por. Per exemple, el dia que tens fills i saps que has de proporcianar-los una casa on viure, mejar tots els dies, aigua calenta... cal tindre por si veus que no pots donar-los tot això, ja que és la teua responsabilitat i has de fer-ho. No pots ofegar-te a un got d’aigua amb les coses sense importància, cal tindre una actitud optimista i saber afrontar els problemes amb maduresa.

Aforisme de Joan Fuster

És probable que m’equivoqui. De tota manera, he de córrer aquest risc. JOAN FUSTER

És cert que sempre ens entra por de fer certes coses ja que pensem que anem a equivocar-nos i per tant no fem allò que realment volem. Però si la gent no fera allò que vol mai no podríem ser lliures i avançar, sempre faríem el que es suposa que cal fer.
Sempre val la pena arriscar-se encara que pensem que tenim possibilitats de perdre, però mai no sabem el que pot ocòrrer per tant no pots perdre res per intentar.
En la meua opinió tan sols a partir del risc pots aconseguir grans coses.

Aforismes III

L'entrada de hui l'he d'agrair a Mercè Climent i a Francesc Mompó (visiteu el seu blog, Uendos, Greixets i Maremortes), que també participen a l'homenatge catosfèric a Joan Fuster. Aquests aforismes els he "copiat" dels seus perfils. Gràcies, companys!

"La por gairebé sempre és voluntària"

"Doneu a un error una formulació axiomàtica, i acabarà per semblar-vos una veritat"

"Ah, si el sexe pensàs!
(Perdó, però m'ho suggereix Pascal: 'Imagineu un cos ple de membres pensants...'

"La disjuntiva potser fóra: o solitaris o solidaris."

"JUSTÍCIA.- La memòria és feroç, sobretot si és memòria de víctima"

"L'error d'Antígona fou oblidar que, a l'últim moment, els déus es posen al costat dels poder constituïts"

"Als conservadors els agrada obeir, i per això són conservadors"

"En última instància, som allò que els altre ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem"

"Criden per veure si ens faran callar"

I tota «proposició», no deu ser també un «propòsit» i una «proposta»?

«Matar el temps...» Aquesta expressió és tot un programa: ens proposa el temps com un enemic. I potser no hi ha altre camí de salvació.

El "vici", tots els vicis, demanen sempre companyia, o siga, còmplices. No, no hi ha "vicis solitaris", per més que de vegades ho semble.

Aforismes II

Per a un, per a molts.
"No surgen las ideas de los puños" És evident, això. Però les nostres idees són unes altres, després dels colps de puny. Sobretot si som els qui els hem rebut.

Guerres, fam, opressions... Els crims quotidians de la nostra societat són tan monstruosos com insistits. El major de tots, però, és d'haver-nos-hi acostumat fins el punt de fer-nos-en còmplices per indiferència.

La violència engendra violència. Però -no ho oblideu- també la tolerància engendra violència, i el desesper engendra violència, i -sobretot- la veritat engendra violència.

A tot arreu cabria la possibilitat de constituir un partit polític que tingués com a sol programa l'oposició a la bestiesa dels altres partits.

 Podeu trobar més  aforismes si aneu a Tota pedra fa paret., i a  més, visualitzar alguns videòlits. Ja direu1

Aforismes de Joan Fuster

Ètica per a un desconegut.

En el fons de tot enamorament hi ha un error: sense cap motiu havíem pensat que la persona que estimàvem era una altra.

És bo de creure que els altres ens estimen; això ens ajuda a estimar-los.

Pensa -sobre tu mateix, sobre el món, sobre qualsevol cosa-, i et sentiràs distint dels altres: la reflexió aïlla.

No desertis: rebel.la't -si pots, clar.

És preferible parlar, parlar clar i dir-ho tot. Les paraules, o les mitges paraules, que se us quedaran dins el cos, se us podriran.

D'altres autors:
ROSEANE BARR: "No hem d'esperar que els homes ens reconeguin el poder, perquè ja el tenim. Només n'hem de fer ús"
Els aforismes, Catràdio

Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol

Aquests dies estem a voltes amb la literatura, però ens ha faltat la presentació de Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol. Perquè no noteu massa la seua falta, podeu anar al blog d'Oreto Lliures volen on en  trobareu dues que us ajudaran a preparar el tema.
Jo us deixe un parell de poemes que també podeu escoltar si cliqueu a sobre del títol.

NO CONVÉ QUE DIGUEM EL NOM XXXVIII
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
i ens sentim sempre mirats
pel blanc esguard del cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
Espriu, Salvador: “La pell de brau XXXVIII”. Obres completes. Barcelona: Ed. 62,
Clàssics Catalans del segle XX, 1977. (p.378)



HE HERETAT L'ESPERANÇA
He heretat l'esperança del avis
i la paciència dels pares.
I de tos dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.
Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer
girés entorn de l'eix dels meus poemes.
Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.
Martí i Pol, Miquel. “He heretat l'esperança”. Obra poètica/1. 1948-1971