Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



dilluns, 4 de juny del 2012

Fonètica sintàctica: PAU d'última hora.

Fonètica sintàctica
És el comportament  que  tenen els sons quan entren en contacte amb d'altres que els alteren en la seua pronúncia original.
  1. Amb vocals: (Paraula que acaba en vocal + paraula que comença per vocal)
    • Elisió:es deixa de pronunciar la vocal àtona, o s'assimila en cas de vocals igual
    • Sinalefa:fenomen fonètic on dues vocals en contacte, de dues paraules independents, formen diftong, i per tant es pronuncien com una sola síl·laba  Es dóna amb freqüència si una de les vocals en contacte és i/u , (Hi ha, pa i pernil , té il.lusió..
   2. Amb consonants
    • Normalment, a final de paraula es realitzen els sons sords  (fred[t], amarg [k]) però el contacte entre paraules provoca canvis:
      • qualsevol consonant seguida de consonant sonora es fa també SONORA (pots tocar? [dz])
      • les consonants fricatives o africades quan la paraula següent comença per vocal es fa SONORA (Els amants [z], 
    • Emmudiments:
      • Les consonants finals b, p, d, t, c, g darrera consonant nasal, i d, t darrera l es pronuncien en els parlars valencians i baleàrics, però no es pronuncien en la resta dels parlars catalans: tomb, camp, elefant, fang, alt
      • en algunes varietats, la -R despapareix
    • Assimilacions
      • el so adquireix característiques del o dels sons contigus quant al mode i / o al punt d'articulació. Afecta als sons nasals i laterals, /n/, /m/ i /l/, /n/([m] davant [m], [p] i [b] un pic [um ˈpik])



Enllaços interessants: