Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



dimecres, 2 de febrer de 2011

Sobre la literatura digital: Berta Rubio

Hola a tots i totes!
Sóc la Berta Rubio.
L'autora de LES ESTACIONS i una de les traductores i “implementadores” al català del poema de la DEENA LARSEN (originàriament en anglès).

He llegit els vostres comentaris i us volia fer saber que, d’entrada, em teniu a l’altre costat de la pantalla per respondre totes les preguntes que se us passin pel cap.

D’altra banda, us volia comentar un parell de coses sobre la literatura digital que tenen una mica a veure amb el que heu comentat. En aquest sentit m’han agradat molt els vostres comentaris sobre la sensació de pèrdua i/o d’incomprensió ja que, de fet, és una de les coses que, així a nivell “ideològic” es plantegen els autors de literatura digital.

No us espanteu, que no us faré un curs accelerat de literatura digital, ni tan sols una petita introducció al tema, però sí que m’agradaria comentar-vos que una de les coses amb les quals experimenten alguns autors de literatura digital és amb aquesta sensació de pèrdua:

Hi ha moltes obres en què el lector s’adona que no pot llegir tot el que passa per la pantalla (ESTIU, per exemple) i moltes d’altres en què el lector no sap què ha de fer perquè “funcioni” l’obra (heu descobert tots els moviments textuals que s’amaguen darrere el poema SENZILL?) o en què ni tan sols sap “si està funcionant bé”...

Per què penseu que els autors de literatura són “tan malvats”?
Per què creieu que no us diuen com cal llegir l’obra?
Per què hi ha més textos en pantalla dels que podeu llegir?

Algú s’anima a respondre?

7 comentaris:

  1. No pense que els autors de literatura digital siguen malvats, ens intenten ensenyar una proposta totalment nova de la literatura, que pot agradar o no, com tot. A mi, m’agraden alguns, uns altres no. El que fa l’autor de posar més text del que el lector pot llegir, jo crec que pot ser per a transmetre sensacions al lector, això , a mi, personalment, no m'agrada gens, m' agradaria més poder llegir-ho tot. Per un altra banda, el recurs de no mostrar una guia de lectura sí que m'agrada , ja que dues persones distintes, llegint el mateix poema, poden experimentar sensacions totalment diferents. Açò , ja ens passa en la literatura convencional, però es por intensificar amb l'opció de triar l'historia que tu vulgues. A més, amb la literatura digital, intervenen tots els sentits, perquè trobem un espai, amb so, imatge, colors.. i això ajuda a crear sensacions que mai experimentarien amb la literatura convencional.
    En definitiva, trobe el treball dels autors digitals molt interessant i , encara que a no tots ens agradaran tots els recursos utilitzats, és molt important que les novetats lingüístiques arriben a tothom i així tots pugam experimentar noves sensacions amb la lectura.

    ResponElimina
  2. Ostres!!!!
    Ahir vaig respondre i la resposta no va quedar guardada!!!
    Vaig a mirar què pot haver passat perquè era una tirallonga de coses!!!!

    En tot cas, i mentre no recuperi el que havia escrit: MOLTES FELICITATS, CRIS!

    Has fet una molt bona explicació del que és la literatura digital!!!

    ResponElimina
  3. Bé, ho tornarem a intentar...

    En el meu missatge desaparegut (les tecnologies ja les tenen, aquestes coses), deia, Cris, que amb quatre paraules has aconseguit copsar dues de les característiques més importants de la literatura digital:

    -La multisensorialitat.
    La literatura digital, com bé dius, és una literatura que es llegeix amb tots els sentits (a mi m'agrada anomenar-la LITERATURA TOTAL, perquè ens obliga a llegir no només el text sinó també les imatges i els sons).

    -L'obra subordinada al lector/usuari.
    Deia Joseph Conrad, molt abans que la literatura digital fos tan sols un somni, que "la meitat del llibre la fa l'autor i l'altra meitat la fa el lector". Això vol dir, com apunta la Cris, que cada obra permet diferents lectures i que, per tant, cada obra es transforma en diferents obres segons com és interpretada.
    Ara bé, aquest fet, que en la literatura tradicional ocorre d'una manera "submergida" (per dir-ho d'alguna manera -per donar a entendre que, de fet, físicament, l'obra no és modificada), en la literatura digital queda físicament explicit i el lector/usuari no només fa lectures diferents a un nivell interpretatiu sinó que fa lectures físicament diferents perquè cada lector/usuari escull el seu propi camí de lectura.

    A partir d'aquí, permeteu-me un apunt més:
    Si cada lector escull el seu propi camí, si escull quins enllaços seguir i quins deixar de banda, és possible que s'estigui perdent alguns dels elements previstos per l'autor, oi?
    Doncs considero que el mateix passa quan per la pantalla ens apareix més text del que podem llegir, amb l'única diferència que en aquest segon cas veiem (de cua d'ull) allò que ens estem perdent, allò que hem decidit discriminar...

    Com ho veieu?!

    ResponElimina
  4. Gracies Berta, quan tinga dubtes sobre aquest tema et preguntarè. jo no crec que els autors de la poesia digital siguen malvats. Només que els vostres poemes deurien de vindre amb un petit llibre d'instruccions per començar a saber utilitzar-los.
    Encara que, contestante a la teua segona i tercera pregunta, si no ens dieu exactament com funciona serà simplement perque voldreu que nosaltres mateixos ho pugam descobrir a la nostra manera i que cadascún li done forma segons la seva imaginació ¿no? Doncs jo crec que es perque voldreu que entre totes les paraules que hi apareixen, nosaltres inconscientment, sempre triem paraules o oracions que més ens criden l'atenció, que més ens agraden o simplement en les que més ens sentim identificats. Pense jo, que després sempre ens apuntem en la memoria (o en l'agenda de l'institut) fragments d'eixos poemes, o poemes s'ancers, que després cada volta que ho llegim o el veem amb un dibuix al costat, ens ve a la ment una imatge d'algún lloc, de algú en concret o de algún sentiment que tingam en eixe moment.
    No sé si m'e explicat correctament el que volia dir. Espere que et servisca de algo o el que es més important, que ho hages compres! :) Salutacions Berta.

    ResponElimina
  5. 1. No és que siguen malvats, jo pense que estem acostumats a llegir el que ens posen sense posar atenció, simplement com a costum, sense ser conscients a vegades del que tenim davant. El posar les paraules en moviment, per exemple, és una forma de captar l’atenció del lector i de fomentar la capacitat d’imaginació que anem perdent, també dóna diferents opcions de vore el mateix text, el que el fa més interactiu per a tots.
    2. Al no saber com llegir l’obra, qui de veritat té interès per aprendre investiga i aconsegueix descobrir-ho, a la vegada que aprèn a utilitzar un nou recurs.
    3. Pense que hi ha més textos que els que es poden llegir per a que amb un mateix poema puguem passar tot el temps possible, mirant totes les possibilitats que pot tindre i arribar a comprendre’l bé després de haver-lo investigat. Això fa de la literatura digital un recurs “il•limitat”, ja que d’un mateix text podem formar tots els que vulguem.

    La literatura sempre ha tingut dos medis d’expressió, l’escrit i el recitat. Les tecnologies avancen i nosaltres amb elles, per això s’ha introduït una nova forma de que la gent tinga accés a la literatura, la literatura digital. Això implica la utilització dels ordinadors, amb els quals podem accedir a diverses pàgines on trobar aquest nou tipus de literatura. Pense que és una manera d’acostar a la gent a la cultura i una forma de descobrir noves formes d’expressió amb les que a partir d’una senzilla idea podem interaccionar tots i descobrir les seues variants, com al poema “Senzill”. Pot ser difícil comprendre el seu funcionament però no crec que això siga un inconvenient per poder gaudir d’ella. Pense que és un nou mètode que si es promociona com es deu es podrà aprofitar tant en l’ensenyament escolar com al personal.
    Em pareix molt interessant, gràcies Berta :)

    ResponElimina
  6. La literatura digital és altra forma de llegir, i encara que no pugues repetir una lectura que hages fet abans aço és l’interessant; el llegir i que el text canvie constantment donant forma a una lectura inacabada i diferent, un llibre sense final.

    Els autors digitals no volen fer-nos mal (pense jo) si no fer-nos descobrir aquesta experiència nova per a què la satisfacció siga major, com quan descobrixes com funciona alguna cosa i sents que ets el rei del món. Per aquesta mateixa raó no ens diuen com s’ha de llegir perquè no hi ha manera de llegir. Cada vegada es pot fer d’una manera diferent i cada vegada llegirem una cosa distinta.

    Si no vols usar els ulls usa les orelles i escolta encara que només siga el soroll. Amb la lectura digital s’han acabat els errors de comprensió, donarem a la lectura el significat que vulguem i ho recordarem.

    ResponElimina
  7. Hola a tots,

    Fa més d'un any (gairebé dos, ja), que vàrem iniciar aquesta conversa i ara m'adono que el Sr. Blogger no em va avisar de la meitat dels vostres comentaris (quina llàstima).

    No sé ni si tan sols us avisarà a vosaltres ara, però tin cmolta curiositat per saber si heu seguit perdent-vos i retrobant-vos entre pantalles digiteratúriques (és a dir, per saber si heu fet alguns descobriments més en literatura digital).

    Què me'n dieu?
    Ja hi ha algun adepte a les lletres en moviment i demés fenòmens estranys per aquí?


    Una abraçada a tots i totes,

    Berta

    ResponElimina