Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



dilluns, 29 d’octubre del 2012

De tornada, argumentem

Tornem de cap de setmana a voltes amb el tema 2, l'argumentació.


L’argumentació from Anna Gascón

El treball que us propose és:

1.- Obrir un googledoc i compartir-lo amb mi.
2.- Buscar un dita, frase feta, parèmia, refrany... sobre un tema que us interesse. I també un aforisme sobre el mateix tema.
3.- Elaborar un text expositivo-argumentatiu amb estructura comparativa on analitzeu tots dos textos breus, primer des de l'adequació (E-M-R) i després des de l'argumentació.
Ànim! és el primer...

Recursos:
Raons que rimen
Aforismes
   Fuster
   Ràdio
   Francesc Puigcarbó

I perquè no siga tan eixuta la feina, una preciosa cançó de Miquel Gil del poema de d'Enric Casasses, l'amor és Déu en barca

a

dijous, 25 d’octubre del 2012

Els manlleus

Podeu repassar algunes qüestions que hem vist al tema.

Tret del blog Català2.0

MANLLEUS

Unitat lèxica que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra.
Des del punt de vista de la llengua que ha “prestat” la unitat, parlem de PRÉSTEC lingüístic. Així, per exemple, el mot soprano és un “manlleu” del català a l’italià i és un “préstec” de l’italià al català.

La nostra llengua prové, com ja sabeu,  del llatí vulgar. Però tenim també  mots d’origen grec i  un substrat preromà (influències de llengües parlades  abans de la colonització romana). A més,
GERMANISMES: espia, fang, guerra, guarir, lleig, sabó, Albert, Guillem...
ARABISMES: aljub, albercoc, arracada, duana, llimona, magatzem, matalàs, setrill, xaloc, Albufera, Alcúdia, Benidorm, 
OCCITANISMES: ambaixada, ballar, capellà, frare, homenatge, rossinyol 
CASTELLANISMES:  borratxo, buscar, duro, entregar, llàstima, preguntar, taquilla, tarda, xato...
GAL·LICISMES: biberó, bitllet, cabaret, carnet,clixé, menú, somier, xofer…
ITALIANISMES: aquarel·la, bravo, casino, miniatura, pallasso, piano, soprano…
ANGLICISMES: beisbol, càmping, club, esport, esprai, formatar, futbol, golf, handbol, pòster, robot, tennis, vàter, 


l manlleu de mots a altres llengües és, com veieu, un fenomen normal i necessari que, en la seva justa mesura, enriqueix qualsevol llengua. 
En un context, però, de contacte constant amb altres llengües, convé rebutjar aquells manlleus que no siguen estrictament necessaris —és a dir, que tinguen un equivalent viu en valencià o que siguen fàcilment traduïbles— i aquells altres que siguen difícils d'adaptar des del punt de vista de la fonètica, de la grafia o de la derivació. 

Com a norma general, els manlleus no adaptats s'han d'escriure en cursiva.

Amplieu informació ACÍ


Practiqueu, encara que a un nivell elemental, algunes coses a Muds de mots

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Recomanacions per al comentari de text.


SIS RECOMANACIONS PER A REALITZAR COMENTARIS DE TEXTOS 
(llegir complet, ACÍ)


1. Llegir amb molta atenció la consigna de treball. En el cas de la tasca referida a un altre text, és convenient :
  • establir si es tracta d'un fet o d'una opinió
  • entendre o imaginar el context en el qual apareix
  • fer passar el text pel test de les preguntes bàsiques : què?, qui?, quan?, com?, on? ...
  • establir o imaginar causes i conseqüències del fet o la idea
  • imaginar els possibles arguments a favor i en contra
2. Escriure un pla de treball o esquema del desenvolupament d'allò que es pretén escriure.

3. Escriure un curt paràgraf introductori o un paràgraf que incloga la idea principal d'allò que es dirà: la conclusió, l'argument o la justificació.

4. Posar a punt el conjunt de notes, textos o llibres relacionats amb el tema de l'escrit que cal comentar : Per opinar bé cal estar ben informat. 

5. Planificar, organitzar i escriure els punts principals que hom crega convenient d'incloure en el comentari i desenvolupar-los per mitjà de successius paràgrafs, ben relacionats entre ells.

Part del mèrit de les bones introduccions i acabaments dels comentaris sobre textos, així com del seu desenvolupament pròpiament dit, depèn de l'estructura dels paràgrafs que els conformen.
El paràgraf correspon a la divisió del pensament en seqüències o idees. Així, un paràgraf, tant si és curt som si és llarg, s'ha d'entendre com una unitat que conté una idea o un conjunt d'idees inter-relacionades. 

6. Rellegir el text final una vegada acabat de redactar per comprovar que el comentari respon exactament a allò que es demanava i, al mateix temps, fer-ne una lectura crítica destinada a localitzar possibles faltes d'ortografia, puntuació o d'impressió (si s'imprimeix), tractant de polir al màxim la correcció sintàctica i els aspectes expressius.

Expressar-se per escrit de manera coherent i expressiva és sempre una tasca difícil. 


Sovint, en un primer redactat, no som capaços de trobar la paraula o la frase adequades, ni se'ns acut una forma expressiva prou acurada per expressar una idea, ni som capaços de detectar errors ortogràfics evidents.
Aquesta estratègia de deixar reposar el text i revisar-lo posteriorment té per objectiu aconseguir redactar el tema des d'un estat d'ànim i intellectual diferent al que ens dictava la primera versió, fet que permet sovint de poder-hi fer noves aportacions de contingut i de forma.

L'auto-exigència permanent ens obligarà a estructurar millor el pensament, a utilitzar les paraules més adients i, en definitiva, ens permetrà de comunicar les nostres idees amb més eficàcia.  

Escriure críticament sobre opinions, idees, fets o temes d'interès general és una bona manera de posar a prova allò que realment sabem o opinem. Comentar críticament ens obliga a posar ordre en les nostres idees fet que equival a ordenar la nostra visió del món.


dilluns, 22 d’octubre del 2012

La varietat lingüística

Encara que no és habitual, ni sempre absolutament recomanable, us invite a fer una lectura al concepte de variació lingüística que ofereix la viquipèdia, serveix com a esquema del llibre de text.


Podeu també ampliar informació si  aneu a Arxiu 3.3, si cliqueu a la imatge.

Recordeu que cal fer les activitats 4, 6 i 8 de les pp. 24 i 25 del llibre.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Sobre Fuster I

A propòsit del text que estem comentant de Joan Fuster, i per tal que us aneu "iniciant" en la seua obra i en la seua manera d'escriure, podeu llegir l'article
Joan Fuster, un escriptor de conversa, d' Isidre Crespo (Filòleg i escriptor) 


"En tot moment, al discurs fusterià, tant si el canal és l’oral –tertúlies, entrevistes, parlaments...–, com si és l’escrit –assaig, articles...–, sempre hi té una presèn- cia significativa l’interlocutor, l’aspecte del discurs com a conversa. És a dir, que dels elements de l’acte comunicatiu –emissor, receptor, missatge...–, hi pren un paper de primera instància l’aspecte “locu- cional”, el fet de comunicar-se amb algú altre: “per- què, en definitiva, escriure és, sempre, "escriure car- tes": dir "alguna cosa" a "algú"”, en dirà ell. “Com hem comprovat –ratifica J. Ballester (2000)–, Fuster en els seus escrits manté un diàleg clar i profund amb el lector. Tant com a interlocució o com a motiu temàtic de reflexió. El públic consumidor és un dels eixos imprescindibles del fet literari, com més tard ens recordaran les teories crítiques de la Recepció. I l’assagista de Sueca sempre ho té ben en compte.”