Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris citacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris citacions. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 de març del 2011

Algunes coses de l'adequació. Les veus del discurs.

Trastejant per la xarxa per trobar algun material d'ampliació del tema que estem treballant he trobat el bloc Un poc de bloc, de l'IES de La Plana. aneu-hi per fer una ullada  als  participants de la comunicació, la dixi i la modalització.

Hui hem estat parlant, entre d'altres coses, de la intertextualitat . Recordeu que és l'ús d'altres textos, propis o no, per compondre'n un de nou. Es diferencia de la còpia perquè la utilització és parcial, barrejada amb el text propi i sovint com a homenatge o per tal de generar, als textos argumentatius, arguments d'autoritat. L'exemple que us he proposat és el del poema de V.A. Estellés:

SPILL.
"A la vora del riu mare 
m'he deixat les espardenyes" 

Si són les espardenyes… 



Un altre exemple  de l'ús de la intertextualitat,aquesta vegada a un text argumentatiu, està  tret del bloc El rastre de Clarisse, de Vicent Usó 

Els escriptors passen de l'aire: Ho vaig llegir l'altre dia al diari Público i avui ho destaca ací Carles Bellver. L'autor de la frase és Santos Palazzi, un executiu de Planeta. I diu: "Sabemos que [el ebook] todavía puede resultar un poco caro, pero es debido a la presión de los autores, que quieren seguir cobrando". Quanta raó que té el senyor Palazzi i què ingrats són els autors, que no es conformen amb la fama i els oripells i volen cobrar en efectiu pel treball que fan. Perquè clar, els escriptors, a diferència dels mecànics o dels botiguers o dels operaris de les fàbriques (o dels executius de les editorials), passen de l'aire i no tenen boques que alimentar. Insolidaris. 

divendres, 11 de febrer del 2011

Conversa bloguera amb Berta Rubio

 No puc evitar-lo. Em sembla tan interessant que es puga produir aquest intervanvi, escoltar una autora-creadora en diàleg amb els seus lectors, que us torne a posar com entrada allò que fou un comentari. Gràcies, mil gràcies, Berta, per la teua generositat.
 Comentari a l'entrada Literatura digital: Berta Rubio

"En el meu missatge desaparegut (les tecnologies ja les tenen, aquestes coses), deia, Cris, que amb quatre paraules has aconseguit copsar dues de les característiques més importants de la literatura digital:

-La multisensorialitat.
La literatura digital, com bé dius, és una literatura que es llegeix amb tots els sentits (a mi m'agrada anomenar-la LITERATURA TOTAL, perquè ens obliga a llegir no només el text sinó també les imatges i els sons).

-L'obra subordinada al lector/usuari.
Deia Joseph Conrad, molt abans que la literatura digital fos tan sols un somni, que "la meitat del llibre la fa l'autor i l'altra meitat la fa el lector". Això vol dir, com apunta la Cris, que cada obra permet diferents lectures i que, per tant, cada obra es transforma en diferents obres segons com és interpretada.
Ara bé, aquest fet, que en la literatura tradicional ocorre d'una manera "submergida" (per dir-ho d'alguna manera -per donar a entendre que, de fet, físicament, l'obra no és modificada), en la literatura digital queda físicament explicit i el lector/usuari no només fa lectures diferents a un nivell interpretatiu sinó que fa lectures físicament diferents perquè cada lector/usuari escull el seu propi camí de lectura.

A partir d'aquí, permeteu-me un apunt més:
Si cada lector escull el seu propi camí, si escull quins enllaços seguir i quins deixar de banda, és possible que s'estigui perdent alguns dels elements previstos per l'autor, oi?
Doncs considero que el mateix passa quan per la pantalla ens apareix més text del que podem llegir, amb l'única diferència que en aquest segon cas veiem (de cua d'ull) allò que ens estem perdent, allò que hem decidit discriminar...

Com ho veieu?!

dissabte, 5 de febrer del 2011

Literatura digital

L'altre dia ja, mentre intentava explicar-vos la diferència entre literatura digitalitzada i textualitats digitals mirava la vostra cara: no enteníeu  res! Doncs bé. Una imatge val més que mil paraules. Us deixe aquest enllaç: és un generador de poemes. Practiqueu!
Açò i moltes altres coses les podeu trobar a la pàgina d'Hermeneia, un grup de recerca "integrat per 17 investigadors procedents de diferents universitats catalanes, europees i americanes". Passeu, també, pel bloc d'Oreto Poesia en construcció. És un blos que intenta, segons l'autora, fer una anàlisi de la poesia digital. És molt interessant i desvetlla algunes de les claus de lectura d'aquest nou gènere.

dimecres, 2 de febrer del 2011

Sobre la literatura digital: Berta Rubio

Hola a tots i totes!
Sóc la Berta Rubio.
L'autora de LES ESTACIONS i una de les traductores i “implementadores” al català del poema de la DEENA LARSEN (originàriament en anglès).

He llegit els vostres comentaris i us volia fer saber que, d’entrada, em teniu a l’altre costat de la pantalla per respondre totes les preguntes que se us passin pel cap.

D’altra banda, us volia comentar un parell de coses sobre la literatura digital que tenen una mica a veure amb el que heu comentat. En aquest sentit m’han agradat molt els vostres comentaris sobre la sensació de pèrdua i/o d’incomprensió ja que, de fet, és una de les coses que, així a nivell “ideològic” es plantegen els autors de literatura digital.

No us espanteu, que no us faré un curs accelerat de literatura digital, ni tan sols una petita introducció al tema, però sí que m’agradaria comentar-vos que una de les coses amb les quals experimenten alguns autors de literatura digital és amb aquesta sensació de pèrdua:

Hi ha moltes obres en què el lector s’adona que no pot llegir tot el que passa per la pantalla (ESTIU, per exemple) i moltes d’altres en què el lector no sap què ha de fer perquè “funcioni” l’obra (heu descobert tots els moviments textuals que s’amaguen darrere el poema SENZILL?) o en què ni tan sols sap “si està funcionant bé”...

Per què penseu que els autors de literatura són “tan malvats”?
Per què creieu que no us diuen com cal llegir l’obra?
Per què hi ha més textos en pantalla dels que podeu llegir?

Algú s’anima a respondre?

dimarts, 9 de novembre del 2010

Les citacions o com referenciar les fonts d'informació.

Per fer citacions de llibres -els d'enric Valor, per exemple- o les referències a pàgines web, necessiteu recordar una sèrie de recomanacions. Pareu atenció perquè són obligatòries a tot arreu. Per saber més -fer citacions d'altres formats- podeu anar al text original si cliqueu ací.

COM FER LA CITACIÓ D’UN LLIBRE 
Nom de l’autor o autors (primer els cognoms i en majúscules) Data de publicació. Data de publicació
Títol complert ( i subtítol complert si n’hi ha)(en cursiva o subratllat).
Número del volum o nombre de volums (si n’hi ha més d’un).
Ciutat on s’ha publicat.
Editor. Col·lecció i número.
Exemple:
JANER MANILA, G. (1998). La serpentina. Barcelona: La Galera. La Galera rems,11.
GIBSON, M.(1984). Mitologia grega: déus, homes i monstres. Barcelona: Barcanova


COM FER LA CITACIÓ D’UN ARTICLE
Nom de l’autor (Primer els cognoms i en majúscules).
Nom de la publicació periòdica (s’escriu amb cursiva).
Número d’exemplar i Data.
Pàgines on apareix l'article.
Exemple: SOLÀ, J. “Vivim codificats”.  Avui, 13-6-1992. P.33.
COM FER LA CITACIÓ D'UNA PÀGINA WEB
El responsable principal.
El títol complert (s’escriu en cursiva).El tipus de suport és en línia (s’escriu entre claudàtors). 
Qualsevol particularitat que l’identifique : versió, revisió, nivell, edició, any de la versió, etc.La ciutat i el nom de la persona, companyia o organització que en tinga els drets.  
Darrera data d’actualització de la web..
Pàgines on apareix l’article.
Títol de l’article (s’escriu entre cometes).
La data de la consulta entre claudàtors.
L’adreça de la web.
Exemple: CAMÚS, I. ; CODÓ, M. ; LIESA, E. (2001) Com estudiar [en línia] Barcelona : Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya. [Consultat: 25 juny 2001] Disponible a Internet <ttp://www.xtec.es/orienta/estudiar.pdf >