Hola! aquest és un treball que ens va manar Anna als de segon de batxiller, on teniem que fer un text relacionat amb la xarxa social del tuenti, que tots coneixem.Jo he decidit fer un text instructiu, i com havia que posar-li un poquet de humor, aquest és el resultat, espere que us agrade.
PACIÈNCIA I APROFITA SI POTS:
El tuenti és una xarxa social a la que sols es pot accedir des de Espanya. El seu ús pareix ben senzill i ho és, el més complicat és poder accedir a ell . Ací tenim el que pot ser el seu manual d’instruccions:
1. Tindre ordinador. Si no tens ordinador a casa ho tens complicat perquè anar tots els dies al ciber pot esgotar-te, encara que sempre pot usar-lo com a excusa per a fer esport.
2. Internet. Troba la forma de camelar-te als pares per a que quan arriben tarifes milionàries no te’l lleven.
Ara passem a temes més complicats com la fulla d’inscripció que hi ha que reomplir. Com cada volta són més els usuaris de tuenti, han posat uns límits molt excessius i amb els quals algú es pot sentir ofès:
1. Tindre un amic. Sols pots fer-te tuenti dient-li a un amic que et mane un correu, si no en tens cap ja pots ser Bill Gates que no et serveix per a res!
2. Tindre entre 14 i 100 anys. On està el dret a la igualtat? Això solament va a causar manifestacions i protestes de les persones centenàries per no poder fer ús del tuenti. És una forma descarada de deixar-los a un costat, menys mal que al menys el facebook se’n recorda de les senyores i de les seues ocurrències i les posa a les pàgines...
3. Tindre treball, estar a l’escola o a la universitat. Hi ha un apartat on tens que escollir una d’aquestes opcions, i tal i com estan les coses últimament, sense altra opció on pose NINI molta gent es queda fora...
Amb totes aquestes condicions que hi ha que complir i l’esforç que requereix fer-te’n un, no és que la gent no puga viure sense tuenti o tinga dependència constant d’ell, si no que ja que l’han aconseguit hi ha que aprofitar-lo al màxim.
Carla López.
De què parlem quan parlem de coherència?
6 ÒPT Propietat dels fenòmens ondulatoris òptics que consisteix en la constància al llarg del temps de la diferència de fase entre els components monocromàtics d'un grup d'ones, la qual cosa té per conseqüència la producció d'interferències."
No crec que tingués raó aquell respectable doctrinari antic, quan deia que no hi havia res tan agradable com contemplar la bellesa sense concupiscència. Això és una idea de vell o d’impotent: de vell o d’impotent que es resigna a ser-ho. Perquè, si en contemplar un cos adorable no sentim la “concupiscència” que ens fa desitjar-lo, no sentirem més aviat la ira de no sentir-la, o l’enveja dels qui la senten? 
