Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



dissabte, 8 de desembre del 2012

Va de norma!

Ací teniu  un grapat de bons propòsits, en forma d'enllaços i material d'ampliació. Us recorde que són els continguts normatius que hem treballat als primers temes del llibre de text.



diumenge, 25 de novembre del 2012

De Burjassot a tu. Homenatge a Estellés.

De Burjassot a tu
Concert a Benimaclet, 24 de novembre 2012
De Burjassot a tu comença amb rises en un bar.
Ens haurien connectat, tu m'hauries convidat
perquè no sol dur diners i no m'hauria semblat be.
I t'hagués donat les gràcies per vindre al concert.

Desprès passegem fins a una antiga catedral
on ja fa molts anys, si hagueren vist què féiem,
ens haurien manat cremar. A les portes del cel
passaria lent el temps i ens haurien oblidat

els nostres respectius amics de tan tard que es podria fer.
No haguérem tornat si no fora per aquell taxista estranger.
"Deuríem aprofitar", diria amb por de l'ultim bes
sense importar-me que aquell home s'adonés del que hauríem fet.

En la nit descobriríem paradisos privats.
Els meus dits agrairien la roba que t'hauries posat.
Els teus llavis em dirien el seu desig sense parlar.
i el taxímetre seria l'única prova, de què el temps no s'hauria aturat.

Arribaríem tard, tu tornaries a pagar
i jo et preguntaria com t'ho podria tornar.
Respondries que dormint al teu llit eixa nit
i abans que me n'adonara lluitaries damunt de mi.

Les meves pupil·les s'obririen lentament
fins vore una àrea de dona sobre un espai fluorescent
que t'hauria protegit en les teves nits d'infància
i després conversaríem sobre la nit, finalment,

em preguntaries com hagués sigut perfecta
i sols podria contar-te-la tal com havia passat.
Passant-la a condicional, sense afegir-ne cap detall
i amb música, el llenguatge mes perfecte que n'hi ha.

Descobrírem que estes coses duren una nit.
Que només l'atzar o el pas del tems ens tornarà a unir.
Però el record ens acompanya on vages i on estiga jo
i potser que l'univers torne a deixar-nos assaborir la perfecció

dijous, 22 de novembre del 2012

Les Normes de Castelló: Normativització de la llengua.

Enguany  celebrem  que fa 80 anys es varen signar les Normes de Castelló.

Segons Vicent Pitarch les Normes de Castelló

«van vehicular la producció editorial i, en general, la vida cultural del país. Dins el marc legal valencià actual (definit per la Llei d’ús), les Normes de Castelló regulen els usos lingüístics de la indústria editorial, l’Administració pública, els organismes docents i el món educatiu (en tots els cicles, des de l’infantil fins a l’universitari) i, en definitiva, orienten els hàbits de lectura i escriptura de les valencianes i els valencians que estimen la llengua pròpia d’aquesta terra»



Llegiu la sèrie d'entrades publicades per J.D. Climent al seu blog "l'interés per la llengua dels valencians" : El naixement de les Normes i l'article de Castelló per la llengua dedicat a les Normes.

dimarts, 13 de novembre del 2012

Conceptes bàsics de dialectologia 1

Alguns conceptes que cal recordar -per ara: 

LLENGUA:  sistema de signes lingüístics que serveix per a comunicar-se. Entre si, les llengües presenten diferències que impossibiliten la comunicació entre els seus parlants.

DIALECTE: varietat geogràfica d'una llengua, és a dir, la modalitat que pren la llengua en un territori determinat . 
  • dialectes CONSTITUTIUS (els que neixen directament de l'evolució del llatí al català)
  • dialectes CONSECUTIUS, és a dir, apareixen per reconquesta, no provenen directament del llatí.
DOMINI LINGÜÍSTIC el conjunt de territoris on es parla una mateixa llengua.

GEOSINÒNIMS: mots que són diferents però tenen el mateix significat, perquè només són variants dialectals del mateix objecte: paleta(cent.)-peirer(ros.)-picapedrer (bal.)-mestre de paleta (alg.)-albanyil (nord-occ.)-obrer(val.)

Per saber més:
llengua i dialectologia


dijous, 8 de novembre del 2012

La coherència. Més.


Perquè no tot siga desert acadèmic l'entrada de hui, una d'Atzembla




AL GRAN DESERT


Crida per la vida, al desert la seua lluita,

un poble que no oblida, una terra que l'estima.

I camina i es fa més llarg

el desert de la vergonya, dels que han perdut la memòria,

artífexs d'una història que ara ja poc els importa.

I camina i el desert es fa més gran!!



Fills de la incertesa, de promeses oblidades,

il·legals a casa seua, esperances refugiades.

Camina i es fa més gran

el silenci que els ofega, la ignorància que els condemna,

però el seu cor sempre batega, per un futur que els espera

I camina i continua el combat.



D'un poble en lluita que avui resisteix

al gran desert

dels ocupats, dels "sense nom"

que ara criden al món.

Conquerirem la llibertat.



Crida per la vida, al desert la seua lluita,

que no esborra la innocència, les mirades d'alegria.

I camina i es fa més gran 

la il·lusió de veure'ls créixer, on els seus contes comencen

i els murs desapareixen, i es refan les velles sendes.

Camina i continua endavant.

El poble en lluita que avui resisteix...

Crida per les dunes del desert mentre el sol li crema,

mentre travessa les rutes del despertar d'una terra.

I camina... I camina... I el desert es fa més llarg,

el desert que mai s'acaba, que no abasta la mirada,

que pareix que a ningú importa i que entre miratges recorda.

I camina amb voluntat ferma, i camina com una fera

que s'aferra al poc que li queda i caminant continua el combat...

El poble en lluita que avui resisteix...


I un treball:
1.-Analitzeu el tema, els possibles subtemes i el títol de la cançó (temàtic o remàtic?)
2- Identifica els trets de la varietat diatòpica de la cançó i argumenta-ho.

dilluns, 29 d’octubre del 2012

De tornada, argumentem

Tornem de cap de setmana a voltes amb el tema 2, l'argumentació.


L’argumentació from Anna Gascón

El treball que us propose és:

1.- Obrir un googledoc i compartir-lo amb mi.
2.- Buscar un dita, frase feta, parèmia, refrany... sobre un tema que us interesse. I també un aforisme sobre el mateix tema.
3.- Elaborar un text expositivo-argumentatiu amb estructura comparativa on analitzeu tots dos textos breus, primer des de l'adequació (E-M-R) i després des de l'argumentació.
Ànim! és el primer...

Recursos:
Raons que rimen
Aforismes
   Fuster
   Ràdio
   Francesc Puigcarbó

I perquè no siga tan eixuta la feina, una preciosa cançó de Miquel Gil del poema de d'Enric Casasses, l'amor és Déu en barca

a

dijous, 25 d’octubre del 2012

Els manlleus

Podeu repassar algunes qüestions que hem vist al tema.

Tret del blog Català2.0

MANLLEUS

Unitat lèxica que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra.
Des del punt de vista de la llengua que ha “prestat” la unitat, parlem de PRÉSTEC lingüístic. Així, per exemple, el mot soprano és un “manlleu” del català a l’italià i és un “préstec” de l’italià al català.

La nostra llengua prové, com ja sabeu,  del llatí vulgar. Però tenim també  mots d’origen grec i  un substrat preromà (influències de llengües parlades  abans de la colonització romana). A més,
GERMANISMES: espia, fang, guerra, guarir, lleig, sabó, Albert, Guillem...
ARABISMES: aljub, albercoc, arracada, duana, llimona, magatzem, matalàs, setrill, xaloc, Albufera, Alcúdia, Benidorm, 
OCCITANISMES: ambaixada, ballar, capellà, frare, homenatge, rossinyol 
CASTELLANISMES:  borratxo, buscar, duro, entregar, llàstima, preguntar, taquilla, tarda, xato...
GAL·LICISMES: biberó, bitllet, cabaret, carnet,clixé, menú, somier, xofer…
ITALIANISMES: aquarel·la, bravo, casino, miniatura, pallasso, piano, soprano…
ANGLICISMES: beisbol, càmping, club, esport, esprai, formatar, futbol, golf, handbol, pòster, robot, tennis, vàter, 


l manlleu de mots a altres llengües és, com veieu, un fenomen normal i necessari que, en la seva justa mesura, enriqueix qualsevol llengua. 
En un context, però, de contacte constant amb altres llengües, convé rebutjar aquells manlleus que no siguen estrictament necessaris —és a dir, que tinguen un equivalent viu en valencià o que siguen fàcilment traduïbles— i aquells altres que siguen difícils d'adaptar des del punt de vista de la fonètica, de la grafia o de la derivació. 

Com a norma general, els manlleus no adaptats s'han d'escriure en cursiva.

Amplieu informació ACÍ


Practiqueu, encara que a un nivell elemental, algunes coses a Muds de mots

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Recomanacions per al comentari de text.


SIS RECOMANACIONS PER A REALITZAR COMENTARIS DE TEXTOS 
(llegir complet, ACÍ)


1. Llegir amb molta atenció la consigna de treball. En el cas de la tasca referida a un altre text, és convenient :
  • establir si es tracta d'un fet o d'una opinió
  • entendre o imaginar el context en el qual apareix
  • fer passar el text pel test de les preguntes bàsiques : què?, qui?, quan?, com?, on? ...
  • establir o imaginar causes i conseqüències del fet o la idea
  • imaginar els possibles arguments a favor i en contra
2. Escriure un pla de treball o esquema del desenvolupament d'allò que es pretén escriure.

3. Escriure un curt paràgraf introductori o un paràgraf que incloga la idea principal d'allò que es dirà: la conclusió, l'argument o la justificació.

4. Posar a punt el conjunt de notes, textos o llibres relacionats amb el tema de l'escrit que cal comentar : Per opinar bé cal estar ben informat. 

5. Planificar, organitzar i escriure els punts principals que hom crega convenient d'incloure en el comentari i desenvolupar-los per mitjà de successius paràgrafs, ben relacionats entre ells.

Part del mèrit de les bones introduccions i acabaments dels comentaris sobre textos, així com del seu desenvolupament pròpiament dit, depèn de l'estructura dels paràgrafs que els conformen.
El paràgraf correspon a la divisió del pensament en seqüències o idees. Així, un paràgraf, tant si és curt som si és llarg, s'ha d'entendre com una unitat que conté una idea o un conjunt d'idees inter-relacionades. 

6. Rellegir el text final una vegada acabat de redactar per comprovar que el comentari respon exactament a allò que es demanava i, al mateix temps, fer-ne una lectura crítica destinada a localitzar possibles faltes d'ortografia, puntuació o d'impressió (si s'imprimeix), tractant de polir al màxim la correcció sintàctica i els aspectes expressius.

Expressar-se per escrit de manera coherent i expressiva és sempre una tasca difícil. 


Sovint, en un primer redactat, no som capaços de trobar la paraula o la frase adequades, ni se'ns acut una forma expressiva prou acurada per expressar una idea, ni som capaços de detectar errors ortogràfics evidents.
Aquesta estratègia de deixar reposar el text i revisar-lo posteriorment té per objectiu aconseguir redactar el tema des d'un estat d'ànim i intellectual diferent al que ens dictava la primera versió, fet que permet sovint de poder-hi fer noves aportacions de contingut i de forma.

L'auto-exigència permanent ens obligarà a estructurar millor el pensament, a utilitzar les paraules més adients i, en definitiva, ens permetrà de comunicar les nostres idees amb més eficàcia.  

Escriure críticament sobre opinions, idees, fets o temes d'interès general és una bona manera de posar a prova allò que realment sabem o opinem. Comentar críticament ens obliga a posar ordre en les nostres idees fet que equival a ordenar la nostra visió del món.


dilluns, 22 d’octubre del 2012

La varietat lingüística

Encara que no és habitual, ni sempre absolutament recomanable, us invite a fer una lectura al concepte de variació lingüística que ofereix la viquipèdia, serveix com a esquema del llibre de text.


Podeu també ampliar informació si  aneu a Arxiu 3.3, si cliqueu a la imatge.

Recordeu que cal fer les activitats 4, 6 i 8 de les pp. 24 i 25 del llibre.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Sobre Fuster I

A propòsit del text que estem comentant de Joan Fuster, i per tal que us aneu "iniciant" en la seua obra i en la seua manera d'escriure, podeu llegir l'article
Joan Fuster, un escriptor de conversa, d' Isidre Crespo (Filòleg i escriptor) 


"En tot moment, al discurs fusterià, tant si el canal és l’oral –tertúlies, entrevistes, parlaments...–, com si és l’escrit –assaig, articles...–, sempre hi té una presèn- cia significativa l’interlocutor, l’aspecte del discurs com a conversa. És a dir, que dels elements de l’acte comunicatiu –emissor, receptor, missatge...–, hi pren un paper de primera instància l’aspecte “locu- cional”, el fet de comunicar-se amb algú altre: “per- què, en definitiva, escriure és, sempre, "escriure car- tes": dir "alguna cosa" a "algú"”, en dirà ell. “Com hem comprovat –ratifica J. Ballester (2000)–, Fuster en els seus escrits manté un diàleg clar i profund amb el lector. Tant com a interlocució o com a motiu temàtic de reflexió. El públic consumidor és un dels eixos imprescindibles del fet literari, com més tard ens recordaran les teories crítiques de la Recepció. I l’assagista de Sueca sempre ho té ben en compte.” 




dilluns, 4 de juny del 2012

Fonètica sintàctica: PAU d'última hora.

Fonètica sintàctica
És el comportament  que  tenen els sons quan entren en contacte amb d'altres que els alteren en la seua pronúncia original.
  1. Amb vocals: (Paraula que acaba en vocal + paraula que comença per vocal)
    • Elisió:es deixa de pronunciar la vocal àtona, o s'assimila en cas de vocals igual
    • Sinalefa:fenomen fonètic on dues vocals en contacte, de dues paraules independents, formen diftong, i per tant es pronuncien com una sola síl·laba  Es dóna amb freqüència si una de les vocals en contacte és i/u , (Hi ha, pa i pernil , té il.lusió..
   2. Amb consonants
    • Normalment, a final de paraula es realitzen els sons sords  (fred[t], amarg [k]) però el contacte entre paraules provoca canvis:
      • qualsevol consonant seguida de consonant sonora es fa també SONORA (pots tocar? [dz])
      • les consonants fricatives o africades quan la paraula següent comença per vocal es fa SONORA (Els amants [z], 
    • Emmudiments:
      • Les consonants finals b, p, d, t, c, g darrera consonant nasal, i d, t darrera l es pronuncien en els parlars valencians i baleàrics, però no es pronuncien en la resta dels parlars catalans: tomb, camp, elefant, fang, alt
      • en algunes varietats, la -R despapareix
    • Assimilacions
      • el so adquireix característiques del o dels sons contigus quant al mode i / o al punt d'articulació. Afecta als sons nasals i laterals, /n/, /m/ i /l/, /n/([m] davant [m], [p] i [b] un pic [um ˈpik])



Enllaços interessants:

diumenge, 6 de maig del 2012

La cohesió

La Cohesió:
Propietat del text que permet presentar els textos ben articulats i que les paraules i les oracions estiguen connectades entre si. Assegura la coherència d'un discurs i estructura el text.
Recursos
 lèxics: Els mots que entren en relació poden referir‐se a un mateix objecte (el gos... aquest animal...) o a objectes
diferents, però que mantenen una certa relació en el significat (el gos... el gat... el canari...).
mecanismes de cohesió lèxica


 gramaticals.(Que veurem un altre dia.)


Per tal d'anar treballant, podeu anar als Quaderns virtuals i fer alguns dels exercicis de sinònims i pronoms que us proposen. Com sempre, si els feu deixeu un apunt als comentaris amb la valoració sobre la dificultat i finalitat de l'enllaç.




Activitat d'hipònims i hiperònims
Antònims: nivell d'ESO, però...

dissabte, 21 d’abril del 2012

Coherència III: l'argumentació.

Per acabar el tema de la coherència textual, us plantege la presentació/esquema que no vam poder veure a classe.
Podeu practicar i/o repassar els aspectes de l'argumentació que penseu necessaris a la pàgina de la UAB Argumenta. Per exemple, per revisar els tipus d'arguments o com construir un  bon text 
També,si teniu temps , podeu ampliar la deducció o inducció?
Per últim, només recomanar-vos que si feu alguna de les activitats no publiqueu com a comentari a l'entrada, per tal que conéixer la vostra opinió sobre el material auxiliar.

dijous, 19 d’abril del 2012

Coherència II

Si voleu aprofundir en la part filosòfica de l'argumentació, aneu a la pàgina d'Alcoberro on trobareu diversos exemples i activitats pràctiques.
I una curiositat: la coherència als mitjans de comunicació. Llibre d'estil del CCMA

dimecres, 14 de març del 2012

Coherència



Iniciem la tercera avaluació amb la mirada ja al final de curs. Encara queden conceptes per treballar i  moltes coses- segur- per repassar. És el problema de les llengües, sembla que no acabem mai els temaris!

Però anem per feina.
De què parlem quan parlem de coherència?
 Segons el DGLC    "coherència [del ll. cohaerentia, íd.]
                f 1 Connexió i absència de contradicció entre les parts d'un argument, d'una doctrina, d'una obra, etc., considerats com una totalitat.
                2 Actuació d'acord amb el pensament.
                3 ESTAD Grau de plausibilitat entre uns fets observats i una teoria que pretén d'explicar-los.
                4 FÍS Cohesió.
                5 LING Propietat del text que el fa interpretable i que es basa en una articulació estructurada de la informació.
    6 ÒPT Propietat dels fenòmens ondulatoris òptics que consisteix en la constància al llarg del temps de la diferència de fase entre els components monocromàtics d'un grup d'ones, la qual cosa té per conseqüència la producció d'interferències."

Per nosaltres  un text és coherent si adopta una estructura comprensible i no cau en contradiccions. I , a més, també està d'acord amb la realitat externa que reflecteix.

A més del treball plantejat a classe, podeu ampliar la pràctica amb les activitats autocorrectives proposades als Itineraris d'aprenentatge. Us propose la 10 i l'11, i que comenteu el resultat a sota.