Aquests dies hem estat revisant, a través de la cançó -Ovidi, Llach... - el context de la postguerra. Hem llegit i treballat el con "La mainadera" de l'autora Mercé Rodoreda, de qui ara sabrem més coses:
Per veure i escoltar:
Per llegir:
Fragment de La plaça del Diamant
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PAU. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PAU. Mostrar tots els missatges
dimecres, 4 de novembre del 2015
diumenge, 19 d’octubre del 2014
Teatre actual
Per completar la informació de la classe de divendres, us deixe l'enllaç de dos blogs que tracten el tema del teatre actual. A Lliures volen de la companya Oreto Doménech, trobareu una bona selecció de videos dels grups més representatius del teatre de l'últim terç del s XX. A Comentari de text de Mercé Durà hi trobareu la part teòrica que podreu utilitzar per elaborar els vostres temes.
A més, un parell de vídeos. El primer, de la Companyia T de Teatre amb un text de Sergi Belbel, "Odio els meus fills", de l'espectacle Criatures
I el tràiler promocional de Besos, d' Albena teatre, companyia creada per Carles Alberola i Toni Benavent
A més, un parell de vídeos. El primer, de la Companyia T de Teatre amb un text de Sergi Belbel, "Odio els meus fills", de l'espectacle Criatures
I el tràiler promocional de Besos, d' Albena teatre, companyia creada per Carles Alberola i Toni Benavent
dimarts, 14 d’octubre del 2014
Manuel de Pedrolo
Llegiu aquest text extret de la pàgina Fundació Pedrolo dedicada a la seua obra teatral.
"Ell sempre va sostenir que no havia estat mai un dramaturg, es desencisà de la viabilitat escènica dels textos que anava escrivint.
Va deixar d’escriure teatre, segons ell mateix, perquè era un gènere minoritari i volia arribar a la gent. "No he tingut la mena de públic que havia de tenir. Si he escrit 15 obres n'he estrenades una mica més de la meitat, i sempre han estat estrenes d'una nit, o d'una tarda i una nit, o de dues nits. Se’n poden dir funcions úniques, doncs i ja sabem que a aquesta mena de funcions assisteix un públic minoritari, que hi va, o hi anava, simplement perquè es tracta de teatre català, sense preocupar-se'n gairebé de res més. Puc assegurar que s'aplaudia i de valent, però, que s'aplaudia. Suposo que res d'allò que deia. Un bon tant per cent d'espectadors no havia entès un borrall, i ho dic perquè ho sé positivament. Però això era culpa meva. Havia d'haver estat més clar, més directe. Ara: Com ho podia ser en una situació com la nostra?. Si ja tenia dificultats amb aquella mena de teatre, que hauria passat si m'hagués decidit a escriure peces d'un tipus inequívocament realista?.”
I contesteu:
A quina situació es referiria l'autor?
Per què creieu que pensava que el públic no entenia "un borrall"?
De quin tipus o estil és "aquella mena de teatre"?
Podeu completar la informació de hui amb aquest ppt.
Manuel de Pedrolo from esther_montesinos
I per acabar, un Pedrolo-aforisme:
La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres.
I per acabar, un Pedrolo-aforisme:
La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres.
-
- Cròniques d’una ocupació, 1989.
dijous, 24 d’abril del 2014
Preparem literatura PAU
 |
| Salvador Jàfer i Joan Navarro, foto treta de EL PAÍS |
Us els deixe per tal que prepareu els temes de literatura per les PAU.
Quatre dècades de narrativa valenciana moderna, , de Francesc Calafat,
El camí de la poesia valenciana dels setanta fins ara, també de Francesc Calafat
dimarts, 1 d’abril del 2014
L'assaig: Jesús Tuson
Ací us deixe la presentació que va fer Sònia sobre el llibre PAtrimoni natural, de Jesús Tuson.
Recordeu que ja hem acabat amb el gènere ASSAIG. Us deixe l'enllaç d'un PPT que us pot servir de reforç, i que en el moment que els companys i les companyes passen les seues presentacions revisades les compartirem també.
Hem parlat, també, de Joan Fuster, de J.V. Marqués. Falta exposar JFMira, però la companya encarregada ha decidit no presentar-lo. Podeu, però, fer-hi un tast a la seua pàgina: J.F. Mira.
Recordeu que ja hem acabat amb el gènere ASSAIG. Us deixe l'enllaç d'un PPT que us pot servir de reforç, i que en el moment que els companys i les companyes passen les seues presentacions revisades les compartirem també.
Hem parlat, també, de Joan Fuster, de J.V. Marqués. Falta exposar JFMira, però la companya encarregada ha decidit no presentar-lo. Podeu, però, fer-hi un tast a la seua pàgina: J.F. Mira.
dilluns, 7 d’octubre del 2013
Marc Granell. De poesia.
El dictat de hui ha estat aquest poema de MARC GRANELL (València, 1953)
TERRA LLIURE
Perquè era verda i encara pot ser verda.
Perquè és la veu dels morts que l'estimaren.
Perquè era una i encara pot ser una.
Perquè és cançó d'un mar sense memòria.
Perquè era clara i neta i no sabia
dir paraules de parla estrangera.
Perquè és batec a les goles incendiades.
Perquè era nostra i encara pot ser nostra.
Perquè és un cor que agonitza entre cadenes.
Perquè era blat i gavina en el matí.
Perquè ens la volen morir com si fos núvol.
Perquè encara naix fills amb l'alegria
de saber-se-la en la pell i la batalla.
Més poemes a MAllorca web
a POECAT
a SèrieAlfa
Recordeu que amb part d'aquest informació us serà necessària per elaborar el tema 9 de PAU.
TERRA LLIURE
Perquè era verda i encara pot ser verda.
Perquè és la veu dels morts que l'estimaren.
Perquè era una i encara pot ser una.
Perquè és cançó d'un mar sense memòria.
Perquè era clara i neta i no sabia
dir paraules de parla estrangera.
Perquè és batec a les goles incendiades.
Perquè era nostra i encara pot ser nostra.
Perquè és un cor que agonitza entre cadenes.
Perquè era blat i gavina en el matí.
Perquè ens la volen morir com si fos núvol.
Perquè encara naix fills amb l'alegria
de saber-se-la en la pell i la batalla.
Més poemes a MAllorca web
a POECAT
a SèrieAlfa
Recordeu que amb part d'aquest informació us serà necessària per elaborar el tema 9 de PAU.
dilluns, 4 de juny del 2012
Fonètica sintàctica: PAU d'última hora.
Fonètica sintàctica
És el comportament que tenen els sons quan entren en contacte amb d'altres que els alteren en la seua pronúncia original.
Enllaços interessants:
És el comportament que tenen els sons quan entren en contacte amb d'altres que els alteren en la seua pronúncia original.
- Amb vocals: (Paraula que acaba en vocal + paraula que comença per vocal)
- Elisió:es deixa de pronunciar la vocal àtona, o s'assimila en cas de vocals igual
- Sinalefa:fenomen fonètic on dues vocals en contacte, de dues paraules independents, formen diftong, i per tant es pronuncien com una sola síl·laba Es dóna amb freqüència si una de les vocals en contacte és i/u , (Hi ha, pa i pernil , té il.lusió..
2. Amb consonants
- Normalment, a final de paraula es realitzen els sons sords (fred[t], amarg [k]) però el contacte entre paraules provoca canvis:
- qualsevol consonant seguida de consonant sonora es fa també SONORA (pots tocar? [dz])
- les consonants fricatives o africades quan la paraula següent comença per vocal es fa SONORA (Els amants [z],
- Emmudiments:
- Les consonants finals b, p, d, t, c, g darrera consonant nasal, i d, t darrera l es pronuncien en els parlars valencians i baleàrics, però no es pronuncien en la resta dels parlars catalans: tomb, camp, elefant, fang, alt
- en algunes varietats, la -R despapareix
- Assimilacions
- el so adquireix característiques del o dels sons contigus quant al mode i / o al punt d'articulació. Afecta als sons nasals i laterals, /n/, /m/ i /l/, /n/([m] davant [m], [p] i [b] un pic [um ˈpik])
Enllaços interessants:
dissabte, 21 d’abril del 2012
Coherència III: l'argumentació.
Per acabar el tema de la coherència textual, us plantege la presentació/esquema que no vam poder veure a classe.
Podeu practicar i/o repassar els aspectes de l'argumentació que penseu necessaris a la pàgina de la UAB Argumenta. Per exemple, per revisar els tipus d'arguments o com construir un bon text
També,si teniu temps , podeu ampliar la deducció o inducció?
Per últim, només recomanar-vos que si feu alguna de les activitats no publiqueu com a comentari a l'entrada, per tal que conéixer la vostra opinió sobre el material auxiliar.
Podeu practicar i/o repassar els aspectes de l'argumentació que penseu necessaris a la pàgina de la UAB Argumenta. Per exemple, per revisar els tipus d'arguments o com construir un bon text
També,si teniu temps , podeu ampliar la deducció o inducció?
Per últim, només recomanar-vos que si feu alguna de les activitats no publiqueu com a comentari a l'entrada, per tal que conéixer la vostra opinió sobre el material auxiliar.
dijous, 19 d’abril del 2012
Coherència II
Si voleu aprofundir en la part filosòfica de l'argumentació, aneu a la pàgina d'Alcoberro on trobareu diversos exemples i activitats pràctiques.
I una curiositat: la coherència als mitjans de comunicació. Llibre d'estil del CCMA
I una curiositat: la coherència als mitjans de comunicació. Llibre d'estil del CCMA
dissabte, 10 de març del 2012
sobre l'examen
Mentre arriba la nota de l'examen, podeu fer una mirada al text de Fuster “Límits de l’adolescència” .
Si hi cliqueu accedireu al model corregit de PAU, i tot i que no té res a veure amb el vostre examen, sí podeu comparar, com a mínim, el resum que heu fet vosaltres.
Per recordar-vos el que vam parlar l'altre dia sobre els criteris de qualificació de PAU, us els pose ací perquè els tingueu clars:
"Expressió i reflexió crítica
En els apartats de Comprensió del text (1ª part, tema, resum...) i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts
per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0."
.jpg)
Sí, ja sé que és preocupant., però encara sou a temps de millorar la vostra ortografia. Com que és una feina personal, ningú tret de vosaltres la pot fer. Recordeu que podeu anar als enllaços que teniu al costat, o bé cliqueu ací o al gripau, on podeu trobar més informació i fins i tot programari en valencià.
Si hi cliqueu accedireu al model corregit de PAU, i tot i que no té res a veure amb el vostre examen, sí podeu comparar, com a mínim, el resum que heu fet vosaltres.
Per recordar-vos el que vam parlar l'altre dia sobre els criteris de qualificació de PAU, us els pose ací perquè els tingueu clars:
"Expressió i reflexió crítica
En els apartats de Comprensió del text (1ª part, tema, resum...) i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts
per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0."
.jpg)
Sí, ja sé que és preocupant., però encara sou a temps de millorar la vostra ortografia. Com que és una feina personal, ningú tret de vosaltres la pot fer. Recordeu que podeu anar als enllaços que teniu al costat, o bé cliqueu ací o al gripau, on podeu trobar més informació i fins i tot programari en valencià.
dilluns, 5 de març del 2012
dijous, 1 de març del 2012
dimecres, 8 de febrer del 2012
Literatura de postguerra
Per repassar d'una manera general i clara la literatura de postguerra, feu una ullada a la unitat didàctica Lletres de Batalles,
una guia de lectura i audició de textos d'autors catalans sobre l'exili i la Guerra Civil amb exercicis de comprensió i d’anàlisi. Us recomane primer la ruta de Mots. Podreu llegir i escoltar alguns fragments de narracions i poemes. Als fets podreu ubicar els moments de la guerra amb "banda sonora" i imatges de premsa. Als noms hi trobareu fragments dels autors i autores, i per últim, als Valors hi trobareu textos recitats d'Espriu, Pau Casals davant l'ONU, una narració de Pere Calders -Fet d'armes- i per últim un fragment de Charles Chaplin en contra de totes les guerres.
dimarts, 7 de febrer del 2012
El maldecap usual: PAU
Per recordar l'estructura de l'examen, passeu pel blog del Departament Recordant les PAU
.jpg)
Si cliqueu a sobre de Departament trobareu informació oficila de la pàgina de la Universitat.
Pel que fa a les qüestions de literatura, hi ha a la xarxa diverses propostes. Us les enllace, però us torne a repetir, per si no ho recordeu, que no hi ha millor text que el que feu vosaltres mateixes.
Temes de Jesús Monzó
Temes de J. Palomero (IES Jaume I Borriana)
I per últim, el material lliurat per l'editorial Oxford
Pel que fa a les qüestions de literatura, hi ha a la xarxa diverses propostes. Us les enllace, però us torne a repetir, per si no ho recordeu, que no hi ha millor text que el que feu vosaltres mateixes.
Temes de Jesús Monzó
Temes de J. Palomero (IES Jaume I Borriana)
I per últim, el material lliurat per l'editorial Oxford
dijous, 2 de febrer del 2012
Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol
Aquests dies estem a voltes amb la literatura, però ens ha faltat la presentació de Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol. Perquè no noteu massa la seua falta, podeu anar al blog d'Oreto Lliures volen on en trobareu dues que us ajudaran a preparar el tema.
Jo us deixe un parell de poemes que també podeu escoltar si cliqueu a sobre del títol.
NO CONVÉ QUE DIGUEM EL NOM XXXVIII
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
i ens sentim sempre mirats
pel blanc esguard del cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
Espriu, Salvador: “La pell de brau XXXVIII”. Obres completes. Barcelona: Ed. 62,
Clàssics Catalans del segle XX, 1977. (p.378)
HE HERETAT L'ESPERANÇA
He heretat l'esperança del avis
i la paciència dels pares.
I de tos dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.
Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer
girés entorn de l'eix dels meus poemes.
Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.
Martí i Pol, Miquel. “He heretat l'esperança”. Obra poètica/1. 1948-1971
Jo us deixe un parell de poemes que també podeu escoltar si cliqueu a sobre del títol.
NO CONVÉ QUE DIGUEM EL NOM XXXVIII
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
i ens sentim sempre mirats
pel blanc esguard del cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
Espriu, Salvador: “La pell de brau XXXVIII”. Obres completes. Barcelona: Ed. 62,
Clàssics Catalans del segle XX, 1977. (p.378)
HE HERETAT L'ESPERANÇA
He heretat l'esperança del avis
i la paciència dels pares.
I de tos dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.
Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer
girés entorn de l'eix dels meus poemes.
Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.
Martí i Pol, Miquel. “He heretat l'esperança”. Obra poètica/1. 1948-1971
dijous, 10 de novembre del 2011
Homenatge blogaire a Montserrat Roig
Per saber més, entreu en la pàgina de LletrA,
Corpus literari xtec
dijous, 14 d’abril del 2011
Joan Fuster: Criatura Dolcíssima
I un regalet, per ser hui el dia que és.
CRIATURA DOLCÍSSIMA
1
Criatura dolcíssima - que fores
la sola riba forta, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava!
Criatura dolcíssima o miracle
total o prosperada llum - que fores
grat de llavis pertot i branca exempta!
Criatura dolcíssima i fondària
i visitació de mots atònits
i pietat complida i cim - que fores ...
Trobareu tot el text si cliqueu al títol.
CRIATURA DOLCÍSSIMA
1
Criatura dolcíssima - que fores
la sola riba forta, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava!
Criatura dolcíssima o miracle
total o prosperada llum - que fores
grat de llavis pertot i branca exempta!
Criatura dolcíssima i fondària
i visitació de mots atònits
i pietat complida i cim - que fores ...
Trobareu tot el text si cliqueu al títol.
dimarts, 12 d’abril del 2011
Música i poetes.
Al carrer del quatre llits
Llegiu la letra mentre escolteu
Al carrer dels quatre llits
(Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat no vol dormir,
quatre retalls de somni
que els anys no han envellit
fan carrera d'amors clandestins, segles,
mentre els seus ulls inquiets vetllen
amb el gest sempre a punt per fugir.
Són la puta Llibertat
i la puta Germanor
que per les cantonades
donen de franc l'amor,
han vingut fins aquí rodant món, pobres,
a la ciutat exultant, soles,
a buscar vells amants, nous amics.
Però qui són
aquesta gent que fatxendeja tant,
cap on van
mostrant el cos tan bell com agressiu.
Ens diuen que ells són els atletes
que ens fan senyals d'un demà molt més feliç,
però de l'enllà del temps
no els recordem fent l'amor en els nostre llits.
No són ells els qui esperem...
Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat no vol dormir,
la gent senzilla busca
l'escalfor de seu pit
i entre els pobres llençols hi faran festa,
cossos humils que inventant gestes
es converteixen en déus de la nit.
Ballen junts la puta Cultura
i el xapero Benestar,
en la nit tèbia es gronxen
obrint un màgic vals,
que per ells tot el món és un sol ritme,
plens d'orgull revoltat viuen
conjurant el futur amb les mans.
Però vindran
els nostres atletes que esperem fa temps
i ompliran
l'ample horitzó amb llum de dignitat.
Atletes de la pau, de les idees,
atletes del somni d'un món millor,
atletes del cor fratern, dels sentiments,
atletes del gest bondadós.
Aquests són els qui esperem!
Al carrer dels Quatre Llits
quan la ciutat ja s'ha adormit,
les quatre meuques soles
saluden el matí
i a pas lent fan camí cap el nou dia
mentre al fons dels seus ulls brilla
la llum que les ha dut fins aquí.
Un pont de mar blava,
l'ombra dels déus ran de l'aigua,
tornàveu de misteris,
port de vents i de calmes.
Una de les meues estimades, País petit. Podeu llegir la lletra si hi cliqueu
I ací teniu algunes de les clàssiques dels primers anys de la Nova cançó:
El Bandoler
La gallineta
L'estaca
dilluns, 11 d’abril del 2011
Martí i Pol i Lluís Llach
Hui parlàvem, de nou, de literatura, de poesia. Hem vist les generalitats de l'època de postguerra i hem llegit alguns dels poemes de Miquel Martí i Pol, per tal de comparar la seua mirada amb la del Salvador Espriu. I m'he sorprés molt quan gairebé cap de vosaltres coneixia Lluís Llach.
En el procés de recerca, he trobat una pàgina on hi ha una llista dels poemes de Martí i Pol que estan cantades per Llach. Ací la teniu, per anar fent boca.
Al carrer dels quatre llits (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Ara mateix (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Canto l'amor (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Dóna'm la mà (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
El cafè antic (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
El meu país (Miquel Martí i Pol - Teresa Rebull)
Embruix de lluna (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Et deixo un pont de mar blava (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Haikús en temps de guerra (Miquel Martí i Pol - Miguel Poveda)
He après a no queixar-me (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
La Lira o [A Bigi] (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
La sirena (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
Lentament comença el cant (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Marona (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Mireu-me els ulls (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
No em parleu de somnis (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
Núvols (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Pilar (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Porrera (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Romanço (Miquel Martí i Pol - Maria del Mar Bonet)
Roses blanques (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Som una nosa (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
Tanta llum de mar (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Tomb d'atzars (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Valset per a innocents (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Vinc de molt lluny (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Vull somiar el demà (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
En el procés de recerca, he trobat una pàgina on hi ha una llista dels poemes de Martí i Pol que estan cantades per Llach. Ací la teniu, per anar fent boca.
Al carrer dels quatre llits (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Ara mateix (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Canto l'amor (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Dóna'm la mà (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
El cafè antic (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
El meu país (Miquel Martí i Pol - Teresa Rebull)
Embruix de lluna (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Et deixo un pont de mar blava (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Haikús en temps de guerra (Miquel Martí i Pol - Miguel Poveda)
He après a no queixar-me (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
La Lira o [A Bigi] (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
La sirena (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
Lentament comença el cant (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Marona (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Mireu-me els ulls (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
No em parleu de somnis (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
Núvols (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Pilar (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Porrera (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Romanço (Miquel Martí i Pol - Maria del Mar Bonet)
Roses blanques (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Som una nosa (Miquel Martí i Pol - Rafael Subirachs)
Tanta llum de mar (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Tomb d'atzars (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Valset per a innocents (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Vinc de molt lluny (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Vull somiar el demà (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
dijous, 31 de març del 2011
Comentari de text 1
Com acordàrem, iniciem hui la sèrie de textos per comentar. Aquest que us propose és de Coloma Lleal (Ceuta, 1944). Poeta, narradora i catedràtica de filologia de la Universitat de Barcelona.
"Una introducció a la història de la llengua catalana, des dels orígens fins a l'actualitat, és l'estudi de l'evolució de la llengua en el marc de les coordenades històriques i culturals que ens permeten una aproximació a les circumstàncies en què s'han desenvolupat els parlants catalans al llarg dels segles. Simultàniament, s'hi descriuen els canvis interns que s'han anat produint a la llengua, i les successives reestructuracions que n'han resultat.
Per això, no és una obra exclusivament lingüística: les referències als fets, als llocs i, sobretot, a les persones hi esdevenen imprescindibles.
Però el problema fonamental que planteja una història de la llengua deriva del fet que pretenem saber com parlaven els catalans que ens precediren, tot i que només podem accedir a allò que ens han deixat escrit. I ja sabem la diferència que hi ha entre llengua parlada i llengua escrita, diferència que en alguns períodes pot arribar a ser abismal.
Perquè les llengües són, fonamentalment, parlades i, per tant, diverses. Amb múltiples variants que parteixen del seu ús en diferents àmbits geogràfics o de l'adscripció dels parlants a grups socials i culturals complexos. Però, davant de la dispersió de les parles, la llengua literària procedeix, ja des dels seus orígens, a la creació d'un vehicle d'intercomunicació que parteix d'aquelles parles però que en supera les contradiccions, tot establint-se com a llengua comuna que permeti la difusió més enllà dels límits restringits de la pròpia comunitat immediata. I també, la identificació dels individus, de nivells culturals, socials, econòmics, ètnics i geogràfics molt diversos, amb una consciència nacional comuna."
(Fragment de la "Introducció" del llibre Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Barcanova, 1992, p. 9-70, tret d'Escriptors.cat
"Una introducció a la història de la llengua catalana, des dels orígens fins a l'actualitat, és l'estudi de l'evolució de la llengua en el marc de les coordenades històriques i culturals que ens permeten una aproximació a les circumstàncies en què s'han desenvolupat els parlants catalans al llarg dels segles. Simultàniament, s'hi descriuen els canvis interns que s'han anat produint a la llengua, i les successives reestructuracions que n'han resultat.
Per això, no és una obra exclusivament lingüística: les referències als fets, als llocs i, sobretot, a les persones hi esdevenen imprescindibles.
Però el problema fonamental que planteja una història de la llengua deriva del fet que pretenem saber com parlaven els catalans que ens precediren, tot i que només podem accedir a allò que ens han deixat escrit. I ja sabem la diferència que hi ha entre llengua parlada i llengua escrita, diferència que en alguns períodes pot arribar a ser abismal.
Perquè les llengües són, fonamentalment, parlades i, per tant, diverses. Amb múltiples variants que parteixen del seu ús en diferents àmbits geogràfics o de l'adscripció dels parlants a grups socials i culturals complexos. Però, davant de la dispersió de les parles, la llengua literària procedeix, ja des dels seus orígens, a la creació d'un vehicle d'intercomunicació que parteix d'aquelles parles però que en supera les contradiccions, tot establint-se com a llengua comuna que permeti la difusió més enllà dels límits restringits de la pròpia comunitat immediata. I també, la identificació dels individus, de nivells culturals, socials, econòmics, ètnics i geogràfics molt diversos, amb una consciència nacional comuna."
(Fragment de la "Introducció" del llibre Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Barcanova, 1992, p. 9-70, tret d'Escriptors.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)