Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



dimecres, 16 de novembre del 2011

Camals Mullats-La gossa sorda

http://www.youtube.com/watch?v=z7C6NsbQPe0

Esta cançó es de la varietat occidental:
-Leisme
- Pronunciació de l’oclusiva del grup -NT.
- Tendència a palatalitzar els grups finals -nts, -ts
- Ensordiment de les sibilants sonores

diumenge, 13 de novembre del 2011

Me sobren paraules

Es tracta d’una cançó pertanyent a la part oriental, concretament a la varietat Balear, açò ho podem deduir per:
- La neutralització de a/e [paraul(e)s, estuf(a)]
- La pèrdua de La “r” final [fill de cosi(r), di(r)]
- Aparicó de l’article salat [sa cara, sa cara]
- L’ús d’ “aquí” en lloc d’ací

dijous, 10 de novembre del 2011

NO TINC IDEES, NOMÉS TINC PARAULES I SILENCIS

El llenguatge és un sistema d'etiquetes per als objectes materials i conceptes abstractes, i mitjançant això podem desenvolupar els nostres pensaments i idees. Estructurem relacions de conceptes amb oracions i això ens proporciona idees més clares i cultes, perque quantes més paraules conegues, més varietats o matissacions podràs fer a alló que dius, i a més serà una idea complexa. Per exemple, un xiquet descriurà la seua casa dient que és bonica, gran, amb un pati amb flors, i que la seua habitació és de colors. En canvi, una persona adulta farà una descripció ordenada, estructurada per graus d'importáncia. Un altre expemple és la coneguda història de "El xiquet salvatge", que mai ha conegut la vida en societat, les seues úniques necessitats són les bàsiques, i no respon a estimuls relacionats amb les relacions interpersonals. No coneix la parla, ni els noms del objectes, i menys encara les idees abstractes.


Tat això defén aquesta idea, que quan millor conegues una llengua, més idees pots tindre, principalmente relacionades amb els sentiments i conceptes abstractes.

Homenatge blogaire a Montserrat Roig

"Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui em diu mentidera perquè m’invento històries. Bé, no me les invento, les exagero. Si dic que una vella té tres-cents cinquanta anys, tothom sap que això és impossible, però, a la gent, li agrada d'imaginar-se que la vella que té vuitanta anys en fa tres-cents cinquanta que és viva."


Per saber més, entreu en la pàgina de LletrA,
Escriptors.cat
Corpus literari xtec


  

dimarts, 8 de novembre del 2011

Solucions fàcils

Pensava que tots el sentiments que recorrien el meu interior terminarien amb mi ja que ni jo mateixa trobava una solució per a estar bé i no pensar en res. Finalment vaig terminar fent això que jo, personalment, pense que és patètic fer i vaig recórrer a l’alcohol per a oblidar-ho tot. Em vaig anar tota la nit de festa i fins i tot em vaig anar de casa sense dir res. Jo em sentia alleugerida, i per una vegada, lliure, boja i feliç. Al dia següent em vaig adonar que no em va servir de res ja que els meus pares no volien ni parlar-me i jo em sentia pitjor encara, i amunt amunt, els meus problemes i barreja de sentiments no havien desaparegut, sinò que els sentia amb més intensitat.
He aprés que sóc responsable del que faig, qualsevol que sig a el sentiment que tinga.

dilluns, 7 de novembre del 2011

ASPENCAT - XIQUETA DOLÇA


ESTIMADA I DOLÇA , UN PERILL DE DONA

Els amics de les arts: A vegades

La varietat dialectal és l'oriental. A aquesta cançó podem trobar les següents característiques:
- Els verbs en present d'indicatiu acaben en -o (o res), com per exemple en "sento", "adormo" o "deixo".
- Converteixen les "o" en "u", com per exemple, en lloc de dir "sento" diuen "sentu"
- Converteixen les "e" en "a", com per exemple, diuen "vegadas" en lloc de dir "vegades" i en lloc de dir "fregada" diuen "fragada".
- Fan desapareixer la "-r" i la "-t" finals. Diuen "fè" i "mol" en lloc de "fer" i "molt".
- Pronúncien "jo" com si fora "sho"
- Fan desapareixer la -LL-, diuen "ucels" en lloc de "ocells"

Orxata Sound System - VIOLÈNCIA

En aquesta cançó podem identificar la varietat occidental de la llengua,
concretament el dialecte valencià, i dins del valencià podríem dir que es
tracta de la central o apitxat. Aquest es caracteritza en la morfosintaxi
per l'us quasi exclusiu del passat simple en conte de la forma perifràstica.
En la fonètica per l'ensordiment de la essa sonora i transformació
en essa sorda ( "Violència és criminalitzar la resistència" la zeta es
pronunciaria com una essa sorda --> criminalisar*) , també per la
pronunciació de la tx en compte de g, j, tg, tj.
( "Violència és un jutge" es pronunciaria --> jutxe* ).
Al lèxic predomina la abundància de castellanismes.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Comentari d'un aforisme de Joan Fuster


AFORISME DE  JOAN FUSTER: “Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar”

ARTICLE   D’OPINIÓ

Hui en dia quasi ningú diu el que realment pensa. La gent té por a que la resta del món no pense com ells i puguen “burlar-se” o contradir-lo.
Intentem dir el que la resta vol escoltar, no volem discutir i fer valdre la nostra opinió. No volem  convèncer del què en veritat pensem, sinó dir el que es vol escoltar i quedar bé. Tenim por d’obrir-nos i mostrar les nostres idees i pensaments.
Per exemple, quan a alguna matèria el professor ens diu que hem de fer una redacció sobre un tema o un comentari crític sobre un text, nosaltres només centrem els nostres esforços  en dir el que pensem que el professor vol escoltar o en afirmar que el que l’autor del text està dient és correcte i que estem d’acord.
En aquest cas, per exemple, hauríem de saber que el que el profesor vol és adonar-se’n de com escrivim i no tant de la nostra opinió.
Tothom hauria de ser més crític i tindre un poc més de personalitat, ja que hui en dia, la majoria són com “borreguets”; on va un, va la resta.
Me sobren paraules / Antònia Font
Es tracta de la varietat oriental, en concret del mallorquí.
Característiques que apareixen a la cançò.
Desapareix la "-r" final ( "cosí" en lloc de "cosir").
Converteix les "e" en "a".
Desapareix la "-t" final ( "mol" en lloc de "molt")
Pronunciació del "Jo" com si fora "sh".
Utiliztació de l'article salat ("es" diccionariso "sa" cara), aquesta és la característica que indica que es trata de la subvarietat mallorquina.
Sustituix "açi" per "aqui".

divendres, 4 de novembre del 2011

Per fi divendres.

Ja sé que us sembla pesat el tema de les variacions de la llengua. Però cal conéixer-les ja que són una mostra de la riquesa de la llengua. Us actualitze alguna de les entrades que ja estan fetes al bloc del departament.
Presentació sobre les varietats diatòpiques : cliqueu al bloc
Per practicar amb alguns exercicis, de nou ací.
I com que no hi ha llenguatge  més universal que la música, us enganxe alguns videos de músics de diverses varietats dialectals. Escolteu atentament els trets dialectals i decidiu de quina zona són cadascun d'ells.


Lletra Me sobren paraules


Lletra Violència


Lletra Me moles: 


Lletra: A vegades