No puc evitar-lo. Em sembla tan interessant que es puga produir aquest intervanvi, escoltar una autora-creadora en diàleg amb els seus lectors, que us torne a posar com entrada allò que fou un comentari. Gràcies, mil gràcies, Berta, per la teua generositat.
Comentari a l'entrada Literatura digital: Berta Rubio
"En el meu missatge desaparegut (les tecnologies ja les tenen, aquestes coses), deia, Cris, que amb quatre paraules has aconseguit copsar dues de les característiques més importants de la literatura digital:
-La multisensorialitat.
La literatura digital, com bé dius, és una literatura que es llegeix amb tots els sentits (a mi m'agrada anomenar-la LITERATURA TOTAL, perquè ens obliga a llegir no només el text sinó també les imatges i els sons).
-L'obra subordinada al lector/usuari.
Deia Joseph Conrad, molt abans que la literatura digital fos tan sols un somni, que "la meitat del llibre la fa l'autor i l'altra meitat la fa el lector". Això vol dir, com apunta la Cris, que cada obra permet diferents lectures i que, per tant, cada obra es transforma en diferents obres segons com és interpretada.
Ara bé, aquest fet, que en la literatura tradicional ocorre d'una manera "submergida" (per dir-ho d'alguna manera -per donar a entendre que, de fet, físicament, l'obra no és modificada), en la literatura digital queda físicament explicit i el lector/usuari no només fa lectures diferents a un nivell interpretatiu sinó que fa lectures físicament diferents perquè cada lector/usuari escull el seu propi camí de lectura.
A partir d'aquí, permeteu-me un apunt més:
Si cada lector escull el seu propi camí, si escull quins enllaços seguir i quins deixar de banda, és possible que s'estigui perdent alguns dels elements previstos per l'autor, oi?
Doncs considero que el mateix passa quan per la pantalla ens apareix més text del que podem llegir, amb l'única diferència que en aquest segon cas veiem (de cua d'ull) allò que ens estem perdent, allò que hem decidit discriminar...
Com ho veieu?!
divendres, 11 de febrer del 2011
Conversa bloguera amb Berta Rubio
Etiquetes de comentaris:
Berta Rubio,
citacions,
literatura,
poesia digital
dijous, 10 de febrer del 2011
Tuenti
Hola! aquest és un treball que ens va manar Anna als de segon de batxiller, on teniem que fer un text relacionat amb la xarxa social del tuenti, que tots coneixem.Jo he decidit fer un text instructiu, i com havia que posar-li un poquet de humor, aquest és el resultat, espere que us agrade.
PACIÈNCIA I APROFITA SI POTS:
El tuenti és una xarxa social a la que sols es pot accedir des de Espanya. El seu ús pareix ben senzill i ho és, el més complicat és poder accedir a ell . Ací tenim el que pot ser el seu manual d’instruccions:
1. Tindre ordinador. Si no tens ordinador a casa ho tens complicat perquè anar tots els dies al ciber pot esgotar-te, encara que sempre pot usar-lo com a excusa per a fer esport.
2. Internet. Troba la forma de camelar-te als pares per a que quan arriben tarifes milionàries no te’l lleven.
Ara passem a temes més complicats com la fulla d’inscripció que hi ha que reomplir. Com cada volta són més els usuaris de tuenti, han posat uns límits molt excessius i amb els quals algú es pot sentir ofès:
1. Tindre un amic. Sols pots fer-te tuenti dient-li a un amic que et mane un correu, si no en tens cap ja pots ser Bill Gates que no et serveix per a res!
2. Tindre entre 14 i 100 anys. On està el dret a la igualtat? Això solament va a causar manifestacions i protestes de les persones centenàries per no poder fer ús del tuenti. És una forma descarada de deixar-los a un costat, menys mal que al menys el facebook se’n recorda de les senyores i de les seues ocurrències i les posa a les pàgines...
3. Tindre treball, estar a l’escola o a la universitat. Hi ha un apartat on tens que escollir una d’aquestes opcions, i tal i com estan les coses últimament, sense altra opció on pose NINI molta gent es queda fora...
Amb totes aquestes condicions que hi ha que complir i l’esforç que requereix fer-te’n un, no és que la gent no puga viure sense tuenti o tinga dependència constant d’ell, si no que ja que l’han aconseguit hi ha que aprofitar-lo al màxim.
Carla López.
PACIÈNCIA I APROFITA SI POTS:
El tuenti és una xarxa social a la que sols es pot accedir des de Espanya. El seu ús pareix ben senzill i ho és, el més complicat és poder accedir a ell . Ací tenim el que pot ser el seu manual d’instruccions:
1. Tindre ordinador. Si no tens ordinador a casa ho tens complicat perquè anar tots els dies al ciber pot esgotar-te, encara que sempre pot usar-lo com a excusa per a fer esport.
2. Internet. Troba la forma de camelar-te als pares per a que quan arriben tarifes milionàries no te’l lleven.
Ara passem a temes més complicats com la fulla d’inscripció que hi ha que reomplir. Com cada volta són més els usuaris de tuenti, han posat uns límits molt excessius i amb els quals algú es pot sentir ofès:
1. Tindre un amic. Sols pots fer-te tuenti dient-li a un amic que et mane un correu, si no en tens cap ja pots ser Bill Gates que no et serveix per a res!
2. Tindre entre 14 i 100 anys. On està el dret a la igualtat? Això solament va a causar manifestacions i protestes de les persones centenàries per no poder fer ús del tuenti. És una forma descarada de deixar-los a un costat, menys mal que al menys el facebook se’n recorda de les senyores i de les seues ocurrències i les posa a les pàgines...
3. Tindre treball, estar a l’escola o a la universitat. Hi ha un apartat on tens que escollir una d’aquestes opcions, i tal i com estan les coses últimament, sense altra opció on pose NINI molta gent es queda fora...
Amb totes aquestes condicions que hi ha que complir i l’esforç que requereix fer-te’n un, no és que la gent no puga viure sense tuenti o tinga dependència constant d’ell, si no que ja que l’han aconseguit hi ha que aprofitar-lo al màxim.
Carla López.
Etiquetes de comentaris:
coherència,
textos d'alumnes
A propòsit de Joan Fuster
Hui heu decidit fer vaga, però no em resistisc a deixar de treballar amb vosaltres: mentre vosaltres exerciu el vostre dret, jo me n'aprofite i us mane feina. Com que el dia 24 Isidre Crespo ens farà una visita per contar-nos coses noves de Fuster hem d'anar preparant el camí per tal que puguem aprofitar al màxim el seu coneixement sobre l'autor.
Ací teniu uns quants dels seus aforismes dividits per blocs temàtics.
- Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis! (Que la terra et sigui lleugera: inscripció habitual en les tombes de l’antiga Roma).
- Les persones felices no tenen memòria.
- Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.
- No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa.
- Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies.
- Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar.
- Sóc un perpetu convalescent dels meus prejudicis.
- Som sincers en la mesura que ens convé ser-ho, i no més.
- Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.
- La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!
- Cinc sentits corporals. Demanem-ne més!
- Tens un cos: aprofita’l!
- Digueu la veritat. Així us vengeu.
- Si tens un fill, ensenya’l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua…
- No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.
- Escriure -fer literatura- és tot això que vostés diuen, i a més a més, una forma de venjança.
- De tota novel·la, sempre en sobra la meitat.
- Descriure és inventariar: una activitat subalterna, de notaris o novel·listes dolents.
- Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
- Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
- I morir deu ser deixar d’escriure.
- És la conclusió a què he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d’ortografia.
- Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera.
Podeu llegir-ne més, a més d'una petita entrevista i comentaris sobre la seua obra a Tota pedra fa paret. També podeu trobar tots els enllaços a la seua biografia si visiteu el de Segon de Bat
Propostes de treball -tretes d'Isidre Crespo del llibre Aforismes (Bromera, 2000):
0.- Com que ja deus haver buscat la definició d'aforisme, escriu-la tu, de nou, en registre col.loquial.
Llig els aforismes que proposats i tria'n un. D'aquest,1.- Digues quin és el tema i la idea principal.
2.- Redacta un article breu del qual un aforisme siga punt de partida, síntesi o conclusió final.
Ací teniu uns quants dels seus aforismes dividits per blocs temàtics.
Imatge treta del bloc Tota pedra fa paret. |
- Les persones felices no tenen memòria.
- Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.
- No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa.
- Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies.
- Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar.
- Sóc un perpetu convalescent dels meus prejudicis.
- Som sincers en la mesura que ens convé ser-ho, i no més.
- Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.
- La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!
- Cinc sentits corporals. Demanem-ne més!
- Tens un cos: aprofita’l!
- Digueu la veritat. Així us vengeu.
- Si tens un fill, ensenya’l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua…
- No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.
- Escriure -fer literatura- és tot això que vostés diuen, i a més a més, una forma de venjança.
- De tota novel·la, sempre en sobra la meitat.
- Descriure és inventariar: una activitat subalterna, de notaris o novel·listes dolents.
- Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
- Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
- I morir deu ser deixar d’escriure.
- És la conclusió a què he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d’ortografia.
- Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera.
Podeu llegir-ne més, a més d'una petita entrevista i comentaris sobre la seua obra a Tota pedra fa paret. També podeu trobar tots els enllaços a la seua biografia si visiteu el de Segon de Bat
Propostes de treball -tretes d'Isidre Crespo del llibre Aforismes (Bromera, 2000):
0.- Com que ja deus haver buscat la definició d'aforisme, escriu-la tu, de nou, en registre col.loquial.
Llig els aforismes que proposats i tria'n un. D'aquest,1.- Digues quin és el tema i la idea principal.
2.- Redacta un article breu del qual un aforisme siga punt de partida, síntesi o conclusió final.
Etiquetes de comentaris:
Joan Fuster,
literatura,
PAU
dimecres, 9 de febrer del 2011
Dones que escriuen: Maria Mercé Marçal.
Maria Mercé Marçal (1952 - 1998) és, potser, una de les escriptores més conegudes i estimades de la nostra literatura. És difícil fer una entrada d'ella, sembla com que tot està escrit: que formà part de la generació dels 70, que fou una dona compromesa -amb el seu país, la seua llengua i la seua condició de dona-, que va cofundar l'editorial Llibres del Mall.
El seu poema DIVISA , publicat al seu primer llibre de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976) es va convertir en el lema de milers de dones, i segurament encara ho és per les noves generacions. De fet, no hi ha dia de la dona, ni antologia on no aparega.
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Em resulta especialment difícil triar un, dos poemes de la producció d'aquesta autora, però fent una "gran esforç" us dedique aquest, igual que fa ella.
Atzeituní
Als meus alumnes
Amics, si de cop sobte em demanàveu
per què jo sóc aquí, plorant el fàstic
de tothom, cada dia, amb els ulls foscos
del poc-coratge, d’inútil espera
sempre d’allò que no espereu que espera
de vosaltres, que no és pas ortografia...
Ni tampoc -no ho pensésseu, fulles d’alba-
somiava que fos l’alba més neta,
que si és fosca la nit, ha estat tan llarga!
-un pou, el cel, de sang i de silenci-
tan espigats el jull i la cugula
que la lluna més viva és fosca plena!
Al capdavall, amics, si em demanàveu...,
us diria a l’orella la secreta
ràbia que se’m menja l’alegria
i em dóna pas de vella, mans de nàufrag.
Als meus alumnes
Amics, si de cop sobte em demanàveu
per què jo sóc aquí, plorant el fàstic
de tothom, cada dia, amb els ulls foscos
del poc-coratge, d’inútil espera
sempre d’allò que no espereu que espera
de vosaltres, que no és pas ortografia...
Ni tampoc -no ho pensésseu, fulles d’alba-
somiava que fos l’alba més neta,
que si és fosca la nit, ha estat tan llarga!
-un pou, el cel, de sang i de silenci-
tan espigats el jull i la cugula
que la lluna més viva és fosca plena!
Al capdavall, amics, si em demanàveu...,
us diria a l’orella la secreta
ràbia que se’m menja l’alegria
i em dóna pas de vella, mans de nàufrag.
Podeu continuar cercant informació i poemes a aquests enllaços. No hi són tots els que hi ha, però des d'aquests teniu una infinitut més.
Pàgina d'Escriptors . Cat. Hi trobareu, com és habitual, la seua biografia, una petita antologia i vicles per seguir investigant.
Fundació MMM : Pàgina oficial de la Fundació M. Mercé Marçal.
LletraA. M. Mercé Marçal
Bibliopoemes: Bloc de Sàlvia
Algunes propostes de videolits :
Etiquetes de comentaris:
generació dels 70,
literatura,
PAU,
poesia de dones
diumenge, 6 de febrer del 2011
Les xarxes socials més importants a Espanya
No podem ignorar la importància i conseqüències que generen les xarxes socials en el món. El 80% dels cibernautes està adherit a un xarxa social i queda demostrat perquè de les 3 webs més visitades d'Internet (Google, Facebook i YouTube respectivament) 2 són xarxes socials. Tan importants són que preferim llegir el nostre mur a llegir les noticies i la gent que mai aprendrà a usar l'ordinador i Internet han après a usar una xarxa social!(exemple: ma mare i mon pare). Les empreses s'han adonat d'aquest paradigma i han vist en les xarxes una font de comunicació i propaganda gratuïta amb el client
A Espanya el camí que seguim no és diferent a la resta del mont; en nostra xarxa de les 4 primeres webs més visitades, 3 són xarxes socials (Tuenti, Facebook i Twitter) i dediquem diàriament 80 minuts a Tuenti que és la dominant a Espanya (exceptuant Catalunya on predomina Facebook). Ara us contaré algunes cuses de les xarxes més importants a Espanya (o les que a la mi m'han paregut).
Facebook: va ser creada per Marc Zuckerberg per compartir informació en la universitat de Harvard però per petició popular va tindre que deixar als universitaris agregar gent que no fora de la universitat. Al veure que la xarxa era rentable Zuckerberg i inversors van traduir-la i la van portar a altres països. Set anys després del seu llançament te traducció a 70 idiomes i 500 milions de usuaris!
Quan hi ha tanta gent hi ha addició, de manera que ha sorgit FAD, desordre de addicció a Facebook, i no cal dir que on hi ha addició hi ha diners. Tota aquesta gent ha convertit Facebook en un empresa valorada, segon The Nova York Times, en 50 bilions de dòlars, i és que no és poca la maquinària necessària per fer servir Facebook, en total seixanta mil servidors i en augment per suportar els 250 milions (de mitja) de usuaris que és connecten diàriament.
Amb tot, Facebook és un pàgina extraordinàriament útil en l'àmbit social però també és un ferramenta útil per a empreses que és comuniquen amb els clients per a donar-les informació o per al que siga, solament hi ha que tindre imaginació per a traure partit a les ferramentes que Facebook te a la nostra disposició.
MySpace: creada per Tom Anderson, Chris DeWolfe i altres. En els seus orígens va ser una xarxa social com qualsevol altra però al llarg del temps va anar especialitzant-se fins que ha arribat a convertir-se en el guru de la musica en quant a xarxes social es referix, encara que el seu ús no te per que ser estrictament musical, pot realitzar la funció d'una xarxa social com Facebook.
Així que si ets music o tes una banda aquesta és la teua xarxa perquè te perfils especials per a musics. En 2008 eren 7 milions de bandes i cada dia s'hi afegien 200 més i a arribat al punt que alguns astres de la musica han deixat la seua pàgina oficial i han especialitzat la de MySpace per ser més famosa i manejable.
Twitter: el seu ús més directe és contar la nostra vida cada minut transcorregut i dic cada minut per que només podem escriure 140 caracters (ull! caracters no paraules). Encara que a Espanya és una cosa un pelin complicada de configurar, el seu servei per SMS és del més útil ja que, per exemple, si se'm trenca una ungla en mig del mont i no tinc ordinador pot dir-ho en twiter via SMS. A més podem subscriure'ns a les entrades de qui vulguem i si aqueix no ho vol així pot bloquejar-nos. En cas de que ens deixe podrem rebre-les per SMS, per E-mail o per RSS. No cal dir que és un ferramenta quasi imprescindible per a empreses gracies al seu sistema de subscripció.
Tuenti: és una gran ferramenta social que només és pot descriure amb una paraula: còpia, còpia de Facebook. Encara que no estiga escrit en ningun llibre com dat verídic jo ho dic perquè va ser llançada en gener de 2006, mentres que Facebook en 2004, i no cal recordar les similituds.
Després d'aquest atac a Tuenti per la meua part anucie al seu creador: Zarin Dentzel, Alumne nord-americà d'intercanvi en el qual va influir molt la cultura espanyola. Va crear Tuenti amb el mateix propòsit de Zuckerberg amb Facebook. Dentzel volia que el nom de la xarxa incloira les paraules "tu" i "ti" de manera que els de marketing el van solucionar amb "Tuentidad" que a més feia referència a la població universitària (vintanyers) a la qual anava dirigida, i a més feia joc de paraules.
Tuenti és diferència amb Facebook (apart del diners,la fama, el nom de persones, la innovació...) que per a accedir a Tuenti tenim que tindre més de 16 anys i ens te que convidar algú que ja estiga dins sinó no podem formar part de la comunitat. Per això, empresarialment, Tuenti està un poc restringida, a més que a l'estar expressament dirigida a joves d'entre 16 i 25 les empreses no poden dirigir-se a un públic ben ample.
Les xarxes ens permeten acurtar distàncies amb familiars o amics que estan en altre país. Les xarxes són una revolució importantíssima que ha deixat obsolet al telèfon fix i en quant Internet en el mòbil siga com caminar les cridades telefòniques seran només per gust. Fa poc es deia que la xarxa social era un mitjà que acabava amb el contacte humà, ara la realitat es que les xarxes socials reforcen les relacions existents.
dissabte, 5 de febrer del 2011
Literatura digital
L'altre dia ja, mentre intentava explicar-vos la diferència entre literatura digitalitzada i textualitats digitals mirava la vostra cara: no enteníeu res! Doncs bé. Una imatge val més que mil paraules. Us deixe aquest enllaç: és un generador de poemes. Practiqueu!
Açò i moltes altres coses les podeu trobar a la pàgina d'Hermeneia, un grup de recerca "integrat per 17 investigadors procedents de diferents universitats catalanes, europees i americanes". Passeu, també, pel bloc d'Oreto Poesia en construcció. És un blos que intenta, segons l'autora, fer una anàlisi de la poesia digital. És molt interessant i desvetlla algunes de les claus de lectura d'aquest nou gènere.
Açò i moltes altres coses les podeu trobar a la pàgina d'Hermeneia, un grup de recerca "integrat per 17 investigadors procedents de diferents universitats catalanes, europees i americanes". Passeu, també, pel bloc d'Oreto Poesia en construcció. És un blos que intenta, segons l'autora, fer una anàlisi de la poesia digital. És molt interessant i desvetlla algunes de les claus de lectura d'aquest nou gènere.
Etiquetes de comentaris:
citacions,
literatura,
poesia digital
dijous, 3 de febrer del 2011
Poesia de dones.
Una primera qüestió per començar la sèrie d'entrades al voltant de dones que escriuen és el concepte de "poesia de dones" . Us propose la feina a vosaltres: a través dels comentaris, intenteu definir-lo: quan llegiu el titular, què enteneu? poesia feta per dones?, feta per qualsevol però amb una temàtica determinada?
Comence hui amb l'escriptora Clementina Arderiu (Barcelona, 1889-1976), qui inicià el seu camí poètic amb tendència noucentista però anà incorporant elements dels nous corrents. Els seus poemaris mostren una "producció estretament lligada a l'experiència vital -en la qual el fet de ser dona fou crucial- i presidida per una poètica de ressons maragallians. L'amor, la fe, l'alegria, el cant, la condició femenina, el dolor, l'angoixa, la tristesa, la por i la mort són els temes que, amb més o menys pes i amb tractaments diferents segons el moment i les circumstàncies, dominen una poesia molt treballada, depurada i mesurada en l'expressió del sentiment alhora que d'extraordinària força expressiva;"
CANÇÓ D'ABRIL
Més textos de l'autora, al Magpoesia
Comence hui amb l'escriptora Clementina Arderiu (Barcelona, 1889-1976), qui inicià el seu camí poètic amb tendència noucentista però anà incorporant elements dels nous corrents. Els seus poemaris mostren una "producció estretament lligada a l'experiència vital -en la qual el fet de ser dona fou crucial- i presidida per una poètica de ressons maragallians. L'amor, la fe, l'alegria, el cant, la condició femenina, el dolor, l'angoixa, la tristesa, la por i la mort són els temes que, amb més o menys pes i amb tractaments diferents segons el moment i les circumstàncies, dominen una poesia molt treballada, depurada i mesurada en l'expressió del sentiment alhora que d'extraordinària força expressiva;"
CANÇÓ D'ABRIL
(si cliqueu al títol podreu escoltarlo)
Hi tornarem al sol-solet!
Tira el braser per la finestra,
llença la capa i el barret!
...Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin aire!
Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i cales
i cama nua fins al peu.
Adéu, mimoses i nadales:
clavells veureu.
Fugi l'hivern, fugi la por.
Morir? Quan no s'arrisca gaire.
Hem de sortir d'aquest racó
-deixem-hi el pec i el rondinaire:
sortim a l'aire germinal
amb ulls d'infant, que miren alt.
CLEMENTINA ARDERIU
Més textos de l'autora, al Magpoesia
Etiquetes de comentaris:
literatura,
poesia,
poesia de dones
dimecres, 2 de febrer del 2011
Sobre la literatura digital: Berta Rubio
Hola a tots i totes!
Sóc la Berta Rubio.
L'autora de LES ESTACIONS i una de les traductores i “implementadores” al català del poema de la DEENA LARSEN (originàriament en anglès).
He llegit els vostres comentaris i us volia fer saber que, d’entrada, em teniu a l’altre costat de la pantalla per respondre totes les preguntes que se us passin pel cap.
D’altra banda, us volia comentar un parell de coses sobre la literatura digital que tenen una mica a veure amb el que heu comentat. En aquest sentit m’han agradat molt els vostres comentaris sobre la sensació de pèrdua i/o d’incomprensió ja que, de fet, és una de les coses que, així a nivell “ideològic” es plantegen els autors de literatura digital.
No us espanteu, que no us faré un curs accelerat de literatura digital, ni tan sols una petita introducció al tema, però sí que m’agradaria comentar-vos que una de les coses amb les quals experimenten alguns autors de literatura digital és amb aquesta sensació de pèrdua:
Hi ha moltes obres en què el lector s’adona que no pot llegir tot el que passa per la pantalla (ESTIU, per exemple) i moltes d’altres en què el lector no sap què ha de fer perquè “funcioni” l’obra (heu descobert tots els moviments textuals que s’amaguen darrere el poema SENZILL?) o en què ni tan sols sap “si està funcionant bé”...
Per què penseu que els autors de literatura són “tan malvats”?
Per què creieu que no us diuen com cal llegir l’obra?
Per què hi ha més textos en pantalla dels que podeu llegir?
Algú s’anima a respondre?
Sóc la Berta Rubio.
L'autora de LES ESTACIONS i una de les traductores i “implementadores” al català del poema de la DEENA LARSEN (originàriament en anglès).
He llegit els vostres comentaris i us volia fer saber que, d’entrada, em teniu a l’altre costat de la pantalla per respondre totes les preguntes que se us passin pel cap.
D’altra banda, us volia comentar un parell de coses sobre la literatura digital que tenen una mica a veure amb el que heu comentat. En aquest sentit m’han agradat molt els vostres comentaris sobre la sensació de pèrdua i/o d’incomprensió ja que, de fet, és una de les coses que, així a nivell “ideològic” es plantegen els autors de literatura digital.
No us espanteu, que no us faré un curs accelerat de literatura digital, ni tan sols una petita introducció al tema, però sí que m’agradaria comentar-vos que una de les coses amb les quals experimenten alguns autors de literatura digital és amb aquesta sensació de pèrdua:
Hi ha moltes obres en què el lector s’adona que no pot llegir tot el que passa per la pantalla (ESTIU, per exemple) i moltes d’altres en què el lector no sap què ha de fer perquè “funcioni” l’obra (heu descobert tots els moviments textuals que s’amaguen darrere el poema SENZILL?) o en què ni tan sols sap “si està funcionant bé”...
Per què penseu que els autors de literatura són “tan malvats”?
Per què creieu que no us diuen com cal llegir l’obra?
Per què hi ha més textos en pantalla dels que podeu llegir?
Algú s’anima a respondre?
Etiquetes de comentaris:
citacions,
literatura,
poesia digital
Subscriure's a:
Missatges (Atom)