Els manlleus

Podeu repassar algunes qüestions que hem vist al tema.

Tret del blog Català2.0

MANLLEUS

Unitat lèxica que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra.
Des del punt de vista de la llengua que ha “prestat” la unitat, parlem de PRÉSTEC lingüístic. Així, per exemple, el mot soprano és un “manlleu” del català a l’italià i és un “préstec” de l’italià al català.

La nostra llengua prové, com ja sabeu,  del llatí vulgar. Però tenim també  mots d’origen grec i  un substrat preromà (influències de llengües parlades  abans de la colonització romana). A més,

GERMANISMES: espia, fang, guerra, guarir, lleig, sabó, Albert, Guillem...

ARABISMES: aljub, albercoc, arracada, duana, llimona, magatzem, matalàs, setrill, xaloc, Albufera, Alcúdia, Benidorm, 

OCCITANISMES: ambaixada, ballar, capellà, frare, homenatge, rossinyol 

CASTELLANISMES:  borratxo, buscar, duro, entregar, llàstima, preguntar, taquilla, tarda, xato...

GAL·LICISMES: biberó, bitllet, cabaret, carnet,clixé, menú, somier, xofer…

ITALIANISMES: aquarel·la, bravo, casino, miniatura, pallasso, piano, soprano…

ANGLICISMES: beisbol, càmping, club, esport, esprai, formatar, futbol, golf, handbol, pòster, robot, tennis, vàter, 

l manlleu de mots a altres llengües és, com veieu, un fenomen normal i necessari que, en la seva justa mesura, enriqueix qualsevol llengua. 
En un context, però, de contacte constant amb altres llengües, convé rebutjar aquells manlleus que no siguen estrictament necessaris —és a dir, que tinguen un equivalent viu en valencià o que siguen fàcilment traduïbles— i aquells altres que siguen difícils d'adaptar des del punt de vista de la fonètica, de la grafia o de la derivació. 

Com a norma general, els manlleus no adaptats s'han d'escriure en cursiva.

Amplieu informació ACÍ


Practiqueu, encara que a un nivell elemental, algunes coses a Muds de mots