Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



dilluns, 22 d’octubre del 2012

La varietat lingüística

Encara que no és habitual, ni sempre absolutament recomanable, us invite a fer una lectura al concepte de variació lingüística que ofereix la viquipèdia, serveix com a esquema del llibre de text.


Podeu també ampliar informació si  aneu a Arxiu 3.3, si cliqueu a la imatge.

Recordeu que cal fer les activitats 4, 6 i 8 de les pp. 24 i 25 del llibre.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Sobre Fuster I

A propòsit del text que estem comentant de Joan Fuster, i per tal que us aneu "iniciant" en la seua obra i en la seua manera d'escriure, podeu llegir l'article
Joan Fuster, un escriptor de conversa, d' Isidre Crespo (Filòleg i escriptor) 


"En tot moment, al discurs fusterià, tant si el canal és l’oral –tertúlies, entrevistes, parlaments...–, com si és l’escrit –assaig, articles...–, sempre hi té una presèn- cia significativa l’interlocutor, l’aspecte del discurs com a conversa. És a dir, que dels elements de l’acte comunicatiu –emissor, receptor, missatge...–, hi pren un paper de primera instància l’aspecte “locu- cional”, el fet de comunicar-se amb algú altre: “per- què, en definitiva, escriure és, sempre, "escriure car- tes": dir "alguna cosa" a "algú"”, en dirà ell. “Com hem comprovat –ratifica J. Ballester (2000)–, Fuster en els seus escrits manté un diàleg clar i profund amb el lector. Tant com a interlocució o com a motiu temàtic de reflexió. El públic consumidor és un dels eixos imprescindibles del fet literari, com més tard ens recordaran les teories crítiques de la Recepció. I l’assagista de Sueca sempre ho té ben en compte.” 




dilluns, 4 de juny del 2012

Fonètica sintàctica: PAU d'última hora.

Fonètica sintàctica
És el comportament  que  tenen els sons quan entren en contacte amb d'altres que els alteren en la seua pronúncia original.
  1. Amb vocals: (Paraula que acaba en vocal + paraula que comença per vocal)
    • Elisió:es deixa de pronunciar la vocal àtona, o s'assimila en cas de vocals igual
    • Sinalefa:fenomen fonètic on dues vocals en contacte, de dues paraules independents, formen diftong, i per tant es pronuncien com una sola síl·laba  Es dóna amb freqüència si una de les vocals en contacte és i/u , (Hi ha, pa i pernil , té il.lusió..
   2. Amb consonants
    • Normalment, a final de paraula es realitzen els sons sords  (fred[t], amarg [k]) però el contacte entre paraules provoca canvis:
      • qualsevol consonant seguida de consonant sonora es fa també SONORA (pots tocar? [dz])
      • les consonants fricatives o africades quan la paraula següent comença per vocal es fa SONORA (Els amants [z], 
    • Emmudiments:
      • Les consonants finals b, p, d, t, c, g darrera consonant nasal, i d, t darrera l es pronuncien en els parlars valencians i baleàrics, però no es pronuncien en la resta dels parlars catalans: tomb, camp, elefant, fang, alt
      • en algunes varietats, la -R despapareix
    • Assimilacions
      • el so adquireix característiques del o dels sons contigus quant al mode i / o al punt d'articulació. Afecta als sons nasals i laterals, /n/, /m/ i /l/, /n/([m] davant [m], [p] i [b] un pic [um ˈpik])



Enllaços interessants:

diumenge, 6 de maig del 2012

La cohesió

La Cohesió:
Propietat del text que permet presentar els textos ben articulats i que les paraules i les oracions estiguen connectades entre si. Assegura la coherència d'un discurs i estructura el text.
Recursos
 lèxics: Els mots que entren en relació poden referir‐se a un mateix objecte (el gos... aquest animal...) o a objectes
diferents, però que mantenen una certa relació en el significat (el gos... el gat... el canari...).
mecanismes de cohesió lèxica


 gramaticals.(Que veurem un altre dia.)


Per tal d'anar treballant, podeu anar als Quaderns virtuals i fer alguns dels exercicis de sinònims i pronoms que us proposen. Com sempre, si els feu deixeu un apunt als comentaris amb la valoració sobre la dificultat i finalitat de l'enllaç.




Activitat d'hipònims i hiperònims
Antònims: nivell d'ESO, però...

dissabte, 21 d’abril del 2012

Coherència III: l'argumentació.

Per acabar el tema de la coherència textual, us plantege la presentació/esquema que no vam poder veure a classe.
Podeu practicar i/o repassar els aspectes de l'argumentació que penseu necessaris a la pàgina de la UAB Argumenta. Per exemple, per revisar els tipus d'arguments o com construir un  bon text 
També,si teniu temps , podeu ampliar la deducció o inducció?
Per últim, només recomanar-vos que si feu alguna de les activitats no publiqueu com a comentari a l'entrada, per tal que conéixer la vostra opinió sobre el material auxiliar.

dijous, 19 d’abril del 2012

Coherència II

Si voleu aprofundir en la part filosòfica de l'argumentació, aneu a la pàgina d'Alcoberro on trobareu diversos exemples i activitats pràctiques.
I una curiositat: la coherència als mitjans de comunicació. Llibre d'estil del CCMA

dimecres, 14 de març del 2012

Coherència



Iniciem la tercera avaluació amb la mirada ja al final de curs. Encara queden conceptes per treballar i  moltes coses- segur- per repassar. És el problema de les llengües, sembla que no acabem mai els temaris!

Però anem per feina.
De què parlem quan parlem de coherència?
 Segons el DGLC    "coherència [del ll. cohaerentia, íd.]
                f 1 Connexió i absència de contradicció entre les parts d'un argument, d'una doctrina, d'una obra, etc., considerats com una totalitat.
                2 Actuació d'acord amb el pensament.
                3 ESTAD Grau de plausibilitat entre uns fets observats i una teoria que pretén d'explicar-los.
                4 FÍS Cohesió.
                5 LING Propietat del text que el fa interpretable i que es basa en una articulació estructurada de la informació.
    6 ÒPT Propietat dels fenòmens ondulatoris òptics que consisteix en la constància al llarg del temps de la diferència de fase entre els components monocromàtics d'un grup d'ones, la qual cosa té per conseqüència la producció d'interferències."

Per nosaltres  un text és coherent si adopta una estructura comprensible i no cau en contradiccions. I , a més, també està d'acord amb la realitat externa que reflecteix.

A més del treball plantejat a classe, podeu ampliar la pràctica amb les activitats autocorrectives proposades als Itineraris d'aprenentatge. Us propose la 10 i l'11, i que comenteu el resultat a sota.