Enric Valor

Sobre Enric Valor, visiteu la pàgina de Literatura de postguerra: trobareu informació dobre l'autor

Poesia de postguerra: Salvador Espriu.

Per recordar la situació que va deixar la dictadura franquista al nostre domini lingüístic i les característiques de la poesia en aquesta etapa, llegiu el blog Un tramvia anomenat text.

A més, escolteu  Salvador Espriu al programa Retalls, biografia del poeta.

Literatura de postguerra: Mercé Rodoreda

Aquests dies hem estat revisant, a través de la cançó -Ovidi, Llach... - el context de la postguerra. Hem llegit i treballat el con "La mainadera" de l'autora Mercé Rodoreda, de qui ara sabrem més coses:

Per  veure i escoltar:


Per llegir:
Fragment de La plaça del Diamant

Teatre actual

Per completar la informació de la classe de divendres, us deixe l'enllaç de dos blogs que tracten el tema del teatre actual. A Lliures volen de la companya Oreto Doménech, trobareu una bona selecció de videos dels grups més representatius del teatre de l'últim terç del s XX. A Comentari de text de Mercé Durà hi trobareu la part teòrica que podreu utilitzar per elaborar els vostres temes.


A més, un parell de vídeos. El primer, de la Companyia T de Teatre amb un text de Sergi Belbel, "Odio els meus fills", de l'espectacle Criatures



I el tràiler promocional de Besos, d' Albena teatre, companyia creada per Carles Alberola i Toni Benavent

  

Manuel de Pedrolo

Llegiu aquest text extret de la pàgina Fundació Pedrolo dedicada a la seua  obra teatral.

"Ell sempre va sostenir que no havia estat mai un dramaturg, es desencisà de la viabilitat escènica dels textos que anava escrivint.

Va deixar d’escriure teatre, segons ell mateix,  perquè era un gènere minoritari i volia arribar a la gent.  "No he tingut la mena de públic  que havia de tenir.  Si he escrit 15 obres n'he estrenades una mica més de la meitat, i sempre han estat estrenes d'una nit, o d'una tarda i una nit, o de dues nits. Se’n poden dir  funcions úniques, doncs i ja sabem que a aquesta mena de funcions assisteix un públic minoritari, que hi va, o hi anava,  simplement perquè es tracta de teatre català, sense preocupar-se'n gairebé de res més.  Puc assegurar que s'aplaudia i de valent, però, que s'aplaudia.  Suposo que res d'allò que deia.  Un bon tant per cent d'espectadors no havia entès un borrall, i ho dic perquè ho sé positivament.  Però això era culpa meva.  Havia d'haver estat més clar, més directe.  Ara: Com ho podia ser en una situació com la nostra?.  Si ja tenia dificultats amb aquella mena de teatre, que hauria passat  si m'hagués decidit a escriure peces d'un tipus inequívocament realista?.” 

I contesteu:

A quina situació es referiria l'autor? 

Per què creieu que pensava que el públic no entenia "un borrall"? 

De quin tipus o estil  és "aquella mena de teatre"?

Podeu completar la informació de hui amb aquest ppt.

Manuel de Pedrolo from esther_montesinos

I per acabar, un Pedrolo-aforisme:

La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres.

Cròniques d’una ocupació, 1989.

Preparem literatura PAU

Salvador Jàfer i Joan Navarro, foto treta de EL PAÍS

A propòsit del dia del Llibre, s'han publicat un parell d'articles que revisen i posen d'actualitat la narrativa i la poesia valenciana de les últimes dècades.

Us els deixe per tal que prepareu els temes de literatura per les PAU.

Quatre dècades de narrativa valenciana moderna, , de Francesc  Calafat,

El camí de la poesia valenciana dels setanta fins ara, també de Francesc Calafat

L'assaig: Jesús Tuson

Ací us deixe la presentació que va fer Sònia sobre el llibre PAtrimoni natural, de Jesús Tuson.



Recordeu que ja hem acabat amb el gènere ASSAIG. Us deixe l'enllaç d'un PPT que us pot servir de reforç, i que en el moment que els companys  i les companyes passen les seues presentacions revisades les compartirem també.

Hem parlat, també, de Joan Fuster, de J.V. Marqués. Falta exposar JFMira, però la companya encarregada ha decidit no presentar-lo. Podeu, però, fer-hi un tast a la seua pàgina: J.F. Mira.

Coherència. I 3

Per ampliar i repassar el concepte de coherència, reviseu entrades anteriors del blog.   La primera, aquesta on teniu una proposta d'activitats d'ampliació.         A la segona trobareu la presentació-resum amb els conceptes del llibre de text.

Per practicar, entra ACÍ i fes les activitats.

Una llengua rica i plena: l'estandarització

"L'estàndard és, en la definició que en dóna el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC "la varietat lingüística que, per un procés espontani o dirigit, ha assolit un alt grau d'anivellament, de codificació, de confluència i d'acceptació en què es tendeix a eliminar al màxim les diferències dialectals i que utilitzen normalment, en els diversos registres i nivells, els membres d'una comunitat". Com a adjectiu, i d'acord amb la mateixa obra normativa, és estàndard allò "que té unes característiques mitjanes que serveixen de referència". 

La varietat estàndard de la llengua és, doncs, el punt de trobada de les diverses varietats geogràfiques, o dialectes, i de les diverses varietats socials, o sociolectes, i constitueix un instrument de comunicació neutre i comú a tots els parlants, vàlid per respondre a les necessitats comunicatives de l'administració pública, de l'ensenyament i dels mitjans de comunicació i indispensable per cohesionar i prestigiar la llengua" (tret de Llibre d'Estil de la UPF)

I parlar de mitjans de comunicació hui és parlar del tancament de RTVV.

Canal 9 i la censura lingüística 2012

El model lingüístic oral: el cas de Canal 9 o el nivell(lingüístic) desnivellat. Toni Mollà
La llengua estàndard en normalitat: Gabriel Bibiloni

Llegiu aquests articles i alguns altres que trobeu per la xarxa i redacteu un text expositivo-argumentatiu sobre 
"la importància dels mitjans de comunicació en l'estadarització del valencià: el cas de Canal 9"

Manllevem? i 2

De nou, per preparar l'examen de la unitat, fem un repàs a alguns conceptes coneguts. Per no repetir, aneu a l'entrada corresponent d'aquest blog, i féu l'activitat de Muds de mots tot clicant la imatge.

Per cert, sabíeu que Manlleu és un poble preciós de la Plana de Vic? I mireu, regirant, regirant, m'he trobat amb els Obrint Pas!

Compraré peres.

Un clàssic per explicar les varietats de la llengua és aquest vídeo gravat el 1983. Des d'aleshores han aparegut molts d'altres materials, que podeu trobar per la xarxa o buscant en aquest blog amb l'etiqueta "varietats dialectals".
 

I ara que ja sabeu tantes coses, llegiu el text de Laia Noguera. La feina, a classe.

Petita aportació, 

20 juny 2011 in

Sabeu què penso? Que el problema no és Espanya. Ni Europa. Ni els Estats Units. Ni les dictadures o les falses democràcies. Ni són els especuladors o els empresaris o les borses o els bancs. Ni els partits polítics. Ni els corruptes o els traficants d’armes o els mafiosos o les indústries farmacèutiques o els que obliguen els nens a prostituir-se. Ni el sistema. No. El problema som nosaltres. Nosaltres. Que permetem que hi hagi injustícies. Que estem tranquils mentre a nosaltres ens vagi bé. Que ens hem cregut la mentida de la seguretat i la caseta. Que ens costa tant entendre que tots som iguals i que mentre hi hagi una sola persona al món que pateixi no podem ser feliços del tot. Que no acceptem que podem viure amb majúscules, que no ens hem d’amagar de res, que no ens hem de comparar amb res, que no hem d’esperar res. Que no estarem mai bé mentre no siguem humans de debò. Que som tan poca cosa comparat amb el que podríem ser. Que nosaltres no necessitem que ningú es faci càrrec de la nostra vida: ni de l’educació, ni de la salut, ni del medi ambient, ni de la justícia, ni de res. Que no necessitem que ningú es faci càrrec de nosaltres. Que nosaltres som els nostres únics senyors. Que el poder ja és en nosaltres. Que la veritat ja és en nosaltres. Que no hem de canviar res de fora, sinó que hem de canviar-nos a nosaltres mateixos. Que, mentre no siguem el que som realment, la meravella que som realment, la bellesa profunda que som realment, l’amor infinit que som realment, continuarem en aquest malson inútil de forces armades i mentides i estafes i merda, merda, merda que mengem cada dia i és completament innecessària. I, en canvi, tenim la Vida a l’abast de la mà. La plenitud, la saviesa. No a l’abast de la mà: ja la tenim a dintre, perquè és el que som. I només li hem d’obrir la porta i ja farà soleta el que ha de fer. Mentre continuem tenint a dintre un policia, continuarà venint el policia de fora a pegar-nos. Mentre continuem tenint a dintre un banquer, continuarà venint el banquer de fora a robar-nos. I l’industrial a matar el planeta. I l’assassí a inventar-se guerres. I el xenòfob a rentar-nos el cervell. I el corrupte a enriquir-se amb el poble. Això és el que penso.

No es diu... cal dir 1

Remarques al verb haver-hi. 
Llegiu la informació de sota treta dels serveis lingüístics de la UOC i féu l'activitat que us propose ACÍ






  El verb haver-hi (UOC)

El verb haver-hi és impersonal i transitiu. Per tant, no canvia de nombre, sinó que és invariable (hi ha, hi havia, hi haurà, hi pot haver, etc.), ja que el verb no concorda amb el complement directe. De totes les intervencions que hi ha hagut la més interessant ha estat l'última [i no pas hi han hagut]. No hi ha prou cadires per a tot aquest públic [i no pas hi han]. Hi deu haver molts llibres, en aquesta biblioteca [i no pas Hi deuen haver]. No es pot eliminar el pronom hi del verb haver-hi perquè haver, sense el pronom, significa 'tenir' (No n'ha pogut haver mai) o 'fer' (Temps ha que no en sé res). Van dir que no hi havia crisi al sector [i no pas havia]. Hi podria haver algú que atengués les queixes dels estudiants [i no pas Podria haver]. Sembla que hi haurà molta gent a la inauguració [i no pas haurà]. Haver-hi té un significat semblant a 'existir', 'ser' (per telèfon: Que hi ha la Joana? / No, no hi és). L'ús d'estar en comptes d'aquest verb és incorrecte i l'ús de trobar-se, confusionari i artificiós. ... són els centres de suport que hi ha distribuïts pel territori [i no pas es troben]. Aquests arxius que hi ha a la xarxa interna serveixen per a ajudar-vos [i no pas estan]. Entre els escultors catalans que durant aquest període van assolir l'estatus d'acadèmic hi haCarles Salas i Lluís Bonifaç [i no pas es troben ni estan]. Per a l'1 de maig hi ha prevista l'actuació de l'Orquestra Nacional d'Andorra [i no pas està]. Entre les dades obtingudes hi ha la de l'absentisme laboral [i no pas està ni es troba].

Marc Granell. De poesia.

El dictat de hui ha estat aquest poema de MARC GRANELL (València, 1953)

TERRA LLIURE
Perquè era verda i encara pot ser verda.
Perquè és la veu dels morts que l'estimaren.
Perquè era una i encara pot ser una.
Perquè és cançó d'un mar sense memòria.
Perquè era clara i neta i no sabia
dir paraules de parla estrangera.
Perquè és batec a les goles incendiades.
Perquè era nostra i encara pot ser nostra.
Perquè és un cor que agonitza entre cadenes.
Perquè era blat i gavina en el matí.
Perquè ens la volen morir com si fos núvol.
Perquè encara naix fills amb l'alegria
de saber-se-la en la pell i la batalla.

Més poemes  a MAllorca web
                       a POECAT
                       a SèrieAlfa

Recordeu que amb part d'aquest informació us serà necessària per elaborar el tema 9 de PAU.

Coses a avaluar 1

Tot i que ja esta compartit  a través del correu, us deixe ací l'enllaç del document, per si algú no pot accedir-hi: Criteris d'avaluació

A més, i per tal d'organitzar els continguts  que treballarem aquestes primeres setmanes, us deixe també el  criteris d'avaluació  marcats en tema 1 del llibre de text.

• Conéixer la definició de text i les seues característiques

• Relacionar les disciplines lingüístiques amb la definició corresponent

• Distingir els codis no verbals en qualsevol procés comunicatiu

• Identificar els elements de la comunicació i relacionar-los amb les funcions lingüístiques

• Explicar el context d’una situació comunicativa

• Identificar els trets propis del text oral i de l’escrit

• Analitzar els elements diferenciadors de situacions de comunicació oral i escrita

• Identificar problemes d’adequació, coherència, cohesió i correcció

• Aplicar els consells per a l’elaboració del comentari

• Reconéixer els elements diferenciadors de les varietats lingüístiques

• Determinar els elements que condicionen el registre d’una situació comunicativa

• Comprendre afirmacions i textos sobre els conceptes tractats

• Aplicar la normativa de l’ús de la coma en un text

• Aplicar la normativa dels punts suspensius

• Esmenar els errors pel que fa als mots invariables acabats en -s

• Utilitzar correctament el verb haver-hi

• Esmenar els errors pel que fa als relatius combinats amb preposició i aplicar-hi la normativa

• Explicar l’adaptació d’un manlleu

La variació lingüística: els registres.

A mode de resum del que hem treballat aquests dies.

Variació lingüística.registres. presentació breu teoria from Muntsa Tortós

A més, unes activitats ben senzilles a Muds de mots: Variació: registres, activitats 1 a 4.

I  encara que a algunes us faça mal de cap (segons vau confessar...) analitzeu la cançó des del punt de vista de la variació lingüística. I sort!

Ja tornem

Benvingudes i benvinguts de nou. Un curs més. Espere que aquest blog continue sent una eina per ajudar-vos i facilitar-vos l'aprenentatge.
Que tinguem tot@s  molt bon viatge!

Ets de lletres o de ciències?

La pervivència de les humanitats i la seva necessària inutilitat

És interessant (i pervers) el mecanisme segons el qual es valora la «utilitat» de les disciplines. Si les humanitats són «inútils», llavors potser el que s’ha estat explicant a les aules de les facultats d’economia i empresa en els darrers anys, allà on s’han format els qui ens han portat a la crisi que patim, tampoc no ha estat de massa utilitat, vistos els resultats.

Martha Nussbaum, professora de dret i ètica a la Universitat de Chicago, ha publicat Not for Profit: Why Democracy Needs the Humanities (Princeton University Press, 2010), un assaig que acaba de ser traduït al castellà: Sin fines de lucro. Por qué la democracia necesita de las humanidades (Katz, 2011) i que comença d’una manera contundent: «Estamos en medio de una crisis de proporciones gigantescas y de enorme gravedad a nivel mundial. No, no me refiero a la crisis económica global, me refiero a una crisis que pasa prácticamente inadvertida, como un cáncer. Me refiero a una crisis que, con el tiempo, puede llegar a ser mucho más perjudicial para el futuro de la democracia: la crisis mundial en materia de educación».

Educativament parlant es decideixen les àrees o disciplines que han de constituir els referents per a la societat i el resultats en matèria de reforma educativa per a les humanitats és diàfan: s’ha anat perdent un llençol a cada bugada. Tal com es denuncia en aquest llibre: «Se están produciendo cambios drásticos en aquello que las sociedades democráticas enseñan a sus jóvenes, pero se trata de cambios que aún no se sometieron a un análisis profundo. Sedientos de dinero, los estados nacionales y sus sistemas de educación están descartando sin advertirlo ciertas aptitudes que son necesarias para mantener viva a la democracia. Si esta tendencia se prolonga, las naciones de todo el mundo en breve producirán generaciones enteras de máquinas utilitarias, en lugar de ciudadanos cabales con la capacidad de pensar por sí mismos, poseer una mirada crítica sobre las tradiciones y comprender la importancia de los logros y sufrimientos ajenos. El futuro de la democracia a escala mundial pende de un hilo».

Si descuidem les disciplines que no tenen una aplicació directa en els interessos del mercat ens descapitalitzem en termes espirituals, morals. Faig servir la paraula «espiritual» en un sentit ampli i fort. Podem educar, com afirma Nussbaum, per al creixement econòmic o per a l’educació del creixement humà. L’anglès profit («benefici» en un sentit de guany econòmic) no equival al català «profit», que remet a l’avantatge que es treu d’alguna cosa sense que l’associació d’idees crematística sigui immediata. Les humanitats no es mesuren en termes de rendiment econòmic, d’ànim de lucre, sinó per la seva capacitat de desenvolupar el pensament crític, l’anàlisi i comprensió dels fets a partir de la reflexió i l’argumentació. Una educació humanista, una formació en valors, no en guanys materials, aposta per la forja de ciutadans informats, capaços de pensar per ells mateixos, empàtics, cívics, dignes, democràtics. Cultus atque humanitas, és a dir, cultes i civilitzats.

Anthony Kronman a Education’s End (2007, Yale University Press) afirmava que només les humanitats ens permetran afrontar la «crisi de l’esperit que ara travessem» i «restaurar la meravella que els qui han albirat la condició humana sempre han sentit, i que l’actual civilització científica, amb els seus gadgets i descobriments, enfosqueix». No comparteixo el seu prejudici tecnològic perquè, precisament per a les humanitats, aquesta pot ser una de les seves línies de futur, qui sap si la seva supervivència. Amb tot, a la pregunta sobre per a què serveixen les humanitats, Kronman hi respon amb tanta simplicitat com contundència: «The only honest answer is none whatsoever». És a dir, que l’única resposta honesta és que no serveixen per a res. I, tanmateix, com ens cal la seva necessària inutilitat!

Laura Borràs (Professora de Literatura a la UB)
Article / 28 de juny de 2011

Joan fuster: poesia i assaig

 Amb l'assaig i a Fuster,  a més de recordar conceptes de coherència i adequació, que seran ja habituals fins a finalitzar el curs, treballarem la part de literatura de les PAU.

De l'assaig, us deixe una presentació que pot resultar-vos pràctica:

L'assaig tema 4 from guest6be99a

Pel que fa a Joan fuster, us remet a la pàgina Ser Joan Fuster del bloc del departament, on trobareu diverses entrades amb aforismes i enllaços a informació sobre l'autor.

L’assaig i fuster 3 from Anna Gascón

A més, m'agrada recordar l'obra poètica de l'autor, que queda sovint relegada per la potència de la seua vessant assagística.

Compareu  la diferència en la mirada  entre l'aforisme

 "En moltes coses, però en l'amor particularment, l'experiència pot, o sol, ser un defecte. Per això el primer amor és inobidable"

i aquest poema:

6

Tenies 19 anys, i a punt la joia,

i esperança de mi en les teues galtes.

Jo t'intentava noms o altres carícies.

Vàrem recórrer, junts, tots els designis

d'un espai de coloms, les destinades

nits al respir a mitges, la ventura.

I què no redimien nostres cossos?

Eren purs blanament. Provant llur glòria

la forma del retorn els adoptava.

Va de norma!

Ací teniu  un grapat de bons propòsits, en forma d'enllaços i material d'ampliació. Us recorde que són els continguts normatius que hem treballat als primers temes del llibre de text.

• Ortografia majúscules-minúscules
• interferències de gènere i nombre amb el castellà
• perífrasis verbals d'obligació. Exercicis autocorrectius
• canvi i caiguda de preposicions
• 
  

• relatius possessius i neutre
• combinació entre relatiu i preposició
• haver-hi. 
• mots invariables acabats en -s Activitats

De Burjassot a tu. Homenatge a Estellés.

De Burjassot a tu

Concert a Benimaclet, 24 de novembre 2012

De Burjassot a tu comença amb rises en un bar.

Ens haurien connectat, tu m'hauries convidat

perquè no sol dur diners i no m'hauria semblat be.

I t'hagués donat les gràcies per vindre al concert.

Desprès passegem fins a una antiga catedral

on ja fa molts anys, si hagueren vist què féiem,

ens haurien manat cremar. A les portes del cel

passaria lent el temps i ens haurien oblidat

els nostres respectius amics de tan tard que es podria fer.

No haguérem tornat si no fora per aquell taxista estranger.

"Deuríem aprofitar", diria amb por de l'ultim bes

sense importar-me que aquell home s'adonés del que hauríem fet.

En la nit descobriríem paradisos privats.

Els meus dits agrairien la roba que t'hauries posat.

Els teus llavis em dirien el seu desig sense parlar.

i el taxímetre seria l'única prova, de què el temps no s'hauria aturat.

Arribaríem tard, tu tornaries a pagar

i jo et preguntaria com t'ho podria tornar.

Respondries que dormint al teu llit eixa nit

i abans que me n'adonara lluitaries damunt de mi.

Les meves pupil·les s'obririen lentament

fins vore una àrea de dona sobre un espai fluorescent

que t'hauria protegit en les teves nits d'infància

i després conversaríem sobre la nit, finalment,

em preguntaries com hagués sigut perfecta

i sols podria contar-te-la tal com havia passat.

Passant-la a condicional, sense afegir-ne cap detall

i amb música, el llenguatge mes perfecte que n'hi ha.

Descobrírem que estes coses duren una nit.

Que només l'atzar o el pas del tems ens tornarà a unir.

Però el record ens acompanya on vages i on estiga jo

i potser que l'univers torne a deixar-nos assaborir la perfecció