"L'estàndard és, en la definició que en dóna el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC "la varietat lingüística que, per un procés espontani o dirigit, ha assolit un alt grau d'anivellament, de codificació, de confluència i d'acceptació en què es tendeix a eliminar al màxim les diferències dialectals i que utilitzen normalment, en els diversos registres i nivells, els membres d'una comunitat". Com a adjectiu, i d'acord amb la mateixa obra normativa, és estàndard allò "que té unes característiques mitjanes que serveixen de referència".
La varietat estàndard de la llengua és, doncs, el punt de trobada de les diverses varietats geogràfiques, o dialectes, i de les diverses varietats socials, o sociolectes, i constitueix un instrument de comunicació neutre i comú a tots els parlants, vàlid per respondre a les necessitats comunicatives de l'administració pública, de l'ensenyament i dels mitjans de comunicació i indispensable per cohesionar i prestigiar la llengua" (tret de Llibre d'Estil de la UPF)
I parlar de mitjans de comunicació hui és parlar del tancament de RTVV.
Canal 9 i la censura lingüística 2012
El model lingüístic oral: el cas de Canal 9 o el nivell(lingüístic) desnivellat. Toni Mollà
La llengua estàndard en normalitat: Gabriel Bibiloni
Llegiu aquests articles i alguns altres que trobeu per la xarxa i redacteu un text expositivo-argumentatiu sobre
"la importància dels mitjans de comunicació en l'estadarització del valencià: el cas de Canal 9"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada