Preparem literatura PAU

Salvador Jàfer i Joan Navarro, foto treta de EL PAÍS

A propòsit del dia del Llibre, s'han publicat un parell d'articles que revisen i posen d'actualitat la narrativa i la poesia valenciana de les últimes dècades.

Us els deixe per tal que prepareu els temes de literatura per les PAU.

Quatre dècades de narrativa valenciana moderna, , de Francesc  Calafat,

El camí de la poesia valenciana dels setanta fins ara, també de Francesc Calafat

L'assaig: Jesús Tuson

Ací us deixe la presentació que va fer Sònia sobre el llibre PAtrimoni natural, de Jesús Tuson.



Recordeu que ja hem acabat amb el gènere ASSAIG. Us deixe l'enllaç d'un PPT que us pot servir de reforç, i que en el moment que els companys  i les companyes passen les seues presentacions revisades les compartirem també.

Hem parlat, també, de Joan Fuster, de J.V. Marqués. Falta exposar JFMira, però la companya encarregada ha decidit no presentar-lo. Podeu, però, fer-hi un tast a la seua pàgina: J.F. Mira.

Coherència. I 3

Per ampliar i repassar el concepte de coherència, reviseu entrades anteriors del blog.   La primera, aquesta on teniu una proposta d'activitats d'ampliació.         A la segona trobareu la presentació-resum amb els conceptes del llibre de text.

Per practicar, entra ACÍ i fes les activitats.

Una llengua rica i plena: l'estandarització

"L'estàndard és, en la definició que en dóna el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC "la varietat lingüística que, per un procés espontani o dirigit, ha assolit un alt grau d'anivellament, de codificació, de confluència i d'acceptació en què es tendeix a eliminar al màxim les diferències dialectals i que utilitzen normalment, en els diversos registres i nivells, els membres d'una comunitat". Com a adjectiu, i d'acord amb la mateixa obra normativa, és estàndard allò "que té unes característiques mitjanes que serveixen de referència". 

La varietat estàndard de la llengua és, doncs, el punt de trobada de les diverses varietats geogràfiques, o dialectes, i de les diverses varietats socials, o sociolectes, i constitueix un instrument de comunicació neutre i comú a tots els parlants, vàlid per respondre a les necessitats comunicatives de l'administració pública, de l'ensenyament i dels mitjans de comunicació i indispensable per cohesionar i prestigiar la llengua" (tret de Llibre d'Estil de la UPF)

I parlar de mitjans de comunicació hui és parlar del tancament de RTVV.

Canal 9 i la censura lingüística 2012

El model lingüístic oral: el cas de Canal 9 o el nivell(lingüístic) desnivellat. Toni Mollà
La llengua estàndard en normalitat: Gabriel Bibiloni

Llegiu aquests articles i alguns altres que trobeu per la xarxa i redacteu un text expositivo-argumentatiu sobre 
"la importància dels mitjans de comunicació en l'estadarització del valencià: el cas de Canal 9"

Manllevem? i 2

De nou, per preparar l'examen de la unitat, fem un repàs a alguns conceptes coneguts. Per no repetir, aneu a l'entrada corresponent d'aquest blog, i féu l'activitat de Muds de mots tot clicant la imatge.

Per cert, sabíeu que Manlleu és un poble preciós de la Plana de Vic? I mireu, regirant, regirant, m'he trobat amb els Obrint Pas!

Compraré peres.

Un clàssic per explicar les varietats de la llengua és aquest vídeo gravat el 1983. Des d'aleshores han aparegut molts d'altres materials, que podeu trobar per la xarxa o buscant en aquest blog amb l'etiqueta "varietats dialectals".
 

I ara que ja sabeu tantes coses, llegiu el text de Laia Noguera. La feina, a classe.

Petita aportació, 

20 juny 2011 in

Sabeu què penso? Que el problema no és Espanya. Ni Europa. Ni els Estats Units. Ni les dictadures o les falses democràcies. Ni són els especuladors o els empresaris o les borses o els bancs. Ni els partits polítics. Ni els corruptes o els traficants d’armes o els mafiosos o les indústries farmacèutiques o els que obliguen els nens a prostituir-se. Ni el sistema. No. El problema som nosaltres. Nosaltres. Que permetem que hi hagi injustícies. Que estem tranquils mentre a nosaltres ens vagi bé. Que ens hem cregut la mentida de la seguretat i la caseta. Que ens costa tant entendre que tots som iguals i que mentre hi hagi una sola persona al món que pateixi no podem ser feliços del tot. Que no acceptem que podem viure amb majúscules, que no ens hem d’amagar de res, que no ens hem de comparar amb res, que no hem d’esperar res. Que no estarem mai bé mentre no siguem humans de debò. Que som tan poca cosa comparat amb el que podríem ser. Que nosaltres no necessitem que ningú es faci càrrec de la nostra vida: ni de l’educació, ni de la salut, ni del medi ambient, ni de la justícia, ni de res. Que no necessitem que ningú es faci càrrec de nosaltres. Que nosaltres som els nostres únics senyors. Que el poder ja és en nosaltres. Que la veritat ja és en nosaltres. Que no hem de canviar res de fora, sinó que hem de canviar-nos a nosaltres mateixos. Que, mentre no siguem el que som realment, la meravella que som realment, la bellesa profunda que som realment, l’amor infinit que som realment, continuarem en aquest malson inútil de forces armades i mentides i estafes i merda, merda, merda que mengem cada dia i és completament innecessària. I, en canvi, tenim la Vida a l’abast de la mà. La plenitud, la saviesa. No a l’abast de la mà: ja la tenim a dintre, perquè és el que som. I només li hem d’obrir la porta i ja farà soleta el que ha de fer. Mentre continuem tenint a dintre un policia, continuarà venint el policia de fora a pegar-nos. Mentre continuem tenint a dintre un banquer, continuarà venint el banquer de fora a robar-nos. I l’industrial a matar el planeta. I l’assassí a inventar-se guerres. I el xenòfob a rentar-nos el cervell. I el corrupte a enriquir-se amb el poble. Això és el que penso.

No es diu... cal dir 1

Remarques al verb haver-hi. 
Llegiu la informació de sota treta dels serveis lingüístics de la UOC i féu l'activitat que us propose ACÍ






  El verb haver-hi (UOC)

El verb haver-hi és impersonal i transitiu. Per tant, no canvia de nombre, sinó que és invariable (hi ha, hi havia, hi haurà, hi pot haver, etc.), ja que el verb no concorda amb el complement directe. De totes les intervencions que hi ha hagut la més interessant ha estat l'última [i no pas hi han hagut]. No hi ha prou cadires per a tot aquest públic [i no pas hi han]. Hi deu haver molts llibres, en aquesta biblioteca [i no pas Hi deuen haver]. No es pot eliminar el pronom hi del verb haver-hi perquè haver, sense el pronom, significa 'tenir' (No n'ha pogut haver mai) o 'fer' (Temps ha que no en sé res). Van dir que no hi havia crisi al sector [i no pas havia]. Hi podria haver algú que atengués les queixes dels estudiants [i no pas Podria haver]. Sembla que hi haurà molta gent a la inauguració [i no pas haurà]. Haver-hi té un significat semblant a 'existir', 'ser' (per telèfon: Que hi ha la Joana? / No, no hi és). L'ús d'estar en comptes d'aquest verb és incorrecte i l'ús de trobar-se, confusionari i artificiós. ... són els centres de suport que hi ha distribuïts pel territori [i no pas es troben]. Aquests arxius que hi ha a la xarxa interna serveixen per a ajudar-vos [i no pas estan]. Entre els escultors catalans que durant aquest període van assolir l'estatus d'acadèmic hi haCarles Salas i Lluís Bonifaç [i no pas es troben ni estan]. Per a l'1 de maig hi ha prevista l'actuació de l'Orquestra Nacional d'Andorra [i no pas està]. Entre les dades obtingudes hi ha la de l'absentisme laboral [i no pas està ni es troba].