Teatre actual

Per completar la informació de la classe de divendres, us deixe l'enllaç de dos blogs que tracten el tema del teatre actual. A Lliures volen de la companya Oreto Doménech, trobareu una bona selecció de videos dels grups més representatius del teatre de l'últim terç del s XX. A Comentari de text de Mercé Durà hi trobareu la part teòrica que podreu utilitzar per elaborar els vostres temes.


A més, un parell de vídeos. El primer, de la Companyia T de Teatre amb un text de Sergi Belbel, "Odio els meus fills", de l'espectacle Criatures



I el tràiler promocional de Besos, d' Albena teatre, companyia creada per Carles Alberola i Toni Benavent

  

Manuel de Pedrolo

Llegiu aquest text extret de la pàgina Fundació Pedrolo dedicada a la seua  obra teatral.

"Ell sempre va sostenir que no havia estat mai un dramaturg, es desencisà de la viabilitat escènica dels textos que anava escrivint.

Va deixar d’escriure teatre, segons ell mateix,  perquè era un gènere minoritari i volia arribar a la gent.  "No he tingut la mena de públic  que havia de tenir.  Si he escrit 15 obres n'he estrenades una mica més de la meitat, i sempre han estat estrenes d'una nit, o d'una tarda i una nit, o de dues nits. Se’n poden dir  funcions úniques, doncs i ja sabem que a aquesta mena de funcions assisteix un públic minoritari, que hi va, o hi anava,  simplement perquè es tracta de teatre català, sense preocupar-se'n gairebé de res més.  Puc assegurar que s'aplaudia i de valent, però, que s'aplaudia.  Suposo que res d'allò que deia.  Un bon tant per cent d'espectadors no havia entès un borrall, i ho dic perquè ho sé positivament.  Però això era culpa meva.  Havia d'haver estat més clar, més directe.  Ara: Com ho podia ser en una situació com la nostra?.  Si ja tenia dificultats amb aquella mena de teatre, que hauria passat  si m'hagués decidit a escriure peces d'un tipus inequívocament realista?.” 

I contesteu:

A quina situació es referiria l'autor? 

Per què creieu que pensava que el públic no entenia "un borrall"? 

De quin tipus o estil  és "aquella mena de teatre"?

Podeu completar la informació de hui amb aquest ppt.

Manuel de Pedrolo from esther_montesinos

I per acabar, un Pedrolo-aforisme:

La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres.

Cròniques d’una ocupació, 1989.

Preparem literatura PAU

Salvador Jàfer i Joan Navarro, foto treta de EL PAÍS

A propòsit del dia del Llibre, s'han publicat un parell d'articles que revisen i posen d'actualitat la narrativa i la poesia valenciana de les últimes dècades.

Us els deixe per tal que prepareu els temes de literatura per les PAU.

Quatre dècades de narrativa valenciana moderna, , de Francesc  Calafat,

El camí de la poesia valenciana dels setanta fins ara, també de Francesc Calafat

L'assaig: Jesús Tuson

Ací us deixe la presentació que va fer Sònia sobre el llibre PAtrimoni natural, de Jesús Tuson.



Recordeu que ja hem acabat amb el gènere ASSAIG. Us deixe l'enllaç d'un PPT que us pot servir de reforç, i que en el moment que els companys  i les companyes passen les seues presentacions revisades les compartirem també.

Hem parlat, també, de Joan Fuster, de J.V. Marqués. Falta exposar JFMira, però la companya encarregada ha decidit no presentar-lo. Podeu, però, fer-hi un tast a la seua pàgina: J.F. Mira.

Coherència. I 3

Per ampliar i repassar el concepte de coherència, reviseu entrades anteriors del blog.   La primera, aquesta on teniu una proposta d'activitats d'ampliació.         A la segona trobareu la presentació-resum amb els conceptes del llibre de text.

Per practicar, entra ACÍ i fes les activitats.

Una llengua rica i plena: l'estandarització

"L'estàndard és, en la definició que en dóna el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC "la varietat lingüística que, per un procés espontani o dirigit, ha assolit un alt grau d'anivellament, de codificació, de confluència i d'acceptació en què es tendeix a eliminar al màxim les diferències dialectals i que utilitzen normalment, en els diversos registres i nivells, els membres d'una comunitat". Com a adjectiu, i d'acord amb la mateixa obra normativa, és estàndard allò "que té unes característiques mitjanes que serveixen de referència". 

La varietat estàndard de la llengua és, doncs, el punt de trobada de les diverses varietats geogràfiques, o dialectes, i de les diverses varietats socials, o sociolectes, i constitueix un instrument de comunicació neutre i comú a tots els parlants, vàlid per respondre a les necessitats comunicatives de l'administració pública, de l'ensenyament i dels mitjans de comunicació i indispensable per cohesionar i prestigiar la llengua" (tret de Llibre d'Estil de la UPF)

I parlar de mitjans de comunicació hui és parlar del tancament de RTVV.

Canal 9 i la censura lingüística 2012

El model lingüístic oral: el cas de Canal 9 o el nivell(lingüístic) desnivellat. Toni Mollà
La llengua estàndard en normalitat: Gabriel Bibiloni

Llegiu aquests articles i alguns altres que trobeu per la xarxa i redacteu un text expositivo-argumentatiu sobre 
"la importància dels mitjans de comunicació en l'estadarització del valencià: el cas de Canal 9"

Manllevem? i 2

De nou, per preparar l'examen de la unitat, fem un repàs a alguns conceptes coneguts. Per no repetir, aneu a l'entrada corresponent d'aquest blog, i féu l'activitat de Muds de mots tot clicant la imatge.

Per cert, sabíeu que Manlleu és un poble preciós de la Plana de Vic? I mireu, regirant, regirant, m'he trobat amb els Obrint Pas!