Josep Vicenç Foix.

Ens sumem, de nou als homenatges que des de la catosfera ens proposa Víctor Pàmies. Hui  recordem a J. V. Foix , qui moria  a Sarrià,  un 29 de gener de 1987," l'endemà mateix del seu aniversari, als noranta-quatre anys, en el cim del seu prestigi literari. "

Tota la informació que necessiteu saber sobre l'autor, importantíssim en la història de la nostra literatura, la trobareu als enllaços d'Escriptors.cat si piqueu a sobre del nom . Ara només us propose tres poemes. El primer és el que més m'ha agradat d'ell, també el més conegut, i us invite a escoltar l'autor al mateix temps que el llegiu. Per fer-ho, piqueu sobre el títol. El segon és un joc, per tal que vegeu la diferència d'estil poètic. I per últim un de visual.

 ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revolt

I un tros de cel escarlata,

Un ocell fa un giravolt

I treu branques una mata,

El casalot del pirata

És un ample gira-sol.

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era,

Em vesteixo d'home antic

I empaito la masovera,

I entre pineda i garric

Planto la meva bandera;

Amb una agulla saquera

Mato el monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era,

És quan dormo que hi veig clar

Foll d'una sola metzina,

Amb perles a cada mà

Visc al cor d'una petxina,

Só la font del comellar

I el jaç de la salvatgina,

-O la lluna que s'afina

En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina,

DELS SUBDESENVOLUPATS I ECONÒMICAMENT AFEBLITS, DE L'ENGATJAMENT, DELS ENGATJATS I DELS POSSIBLEMENT ENGATJADISSOS, I, EN GENERAL, DE L'ACTUAL CONJUNTURA

Jo m'engatjo:

 He parat, en sis anys, vuit sorgents de benzina.

  (Vora riu,

   quan Matilde em besava, se'n reia i plorava.)

Tu t'engatges:

 Has llançat cinc noms més de fluor corrosiu.

  (Lluny del bosc,

   on passa, remorós, un vol de roses.)

Ell s'engatja:

 Ha obert quatre clubs-blus per burgs, cimals i planes.

  (Vora els ponts

   on els màrtirs i els sants enfilaven estrelles.)

Nosaltres ens engatgem:

 Fem tres carburants més a preus episcopals.

  (Lluny del rec

   on parlàvem, baixet, amb ressaca de fulles.)

Vosaltres us engatgeu:

 Feu dos extrets de fruits amb clots de vitamines

  (Vora el pou

   on bevíem el vi com si fóssim regents.)

Ells s'engatgen:

 Fan un ultracafè amb el poltre domat.

  (Lluny del món

   on dormíem, plegats, a la cambra del rei.)

I, en un engatjament totaltal, els subdesenvolupats i afebrits, feu un producte nou, bucòlic i òrfic ensems, homogeni i evolucionat, de flancs mòrbids i receptius. - De venda: Al tombant de la conjuntura europea i europeista de les luminiscents autopistes.

Per últim, escolteu el cant!

Més informació i poemes de l'autor, a Magpoesia