El resum.

Aquests dies que jo no hi seré -però pensaré en vosaltres!-  no heu de abaixar la guàrdia i continuar treballant. Ací us enllace el material d'ampliació a les fotocòpies, per si teniu necessitat de consultar-lo o per si voleu autocorregir-vos el resum que us propose, d'aquesta pàgina. Podeu consultar, també, la web amiga Tota pedra fa paret, amb uns apunts molt clars d'Isidre Crespo.

Capítol 11 - Retrobament

L’ Ambició d’ Aleix

XI. Retrobament

- Després de les festes de Nadal, Aleix torna a València per a tornar a la Universitat i a casa de la seua tia amb l’ oncle i la filla.

- Quan va tornar a anar a l’Universitat s’ enadoná de que tot tornava a ser com abans després de les festes nadalenques. Els seus companys parlaven com sempre de teories i n’ hi havia moltes converses i bromes. Aquell rebombori de gent no deixaba a l’ Aleix fer les seues cavilacions del que hi  havia pasat a les vacançes de Nadal.

- Una semana després de hi haver trobat una academia, ja tot tornaba al seu lloc: els horaris, les activitats, els entretenimets, etc… Tornaven a fer les animades discussions d’ abans sobre diferents temes a tractar.

- Un matí, un amic d’ Aleix anomenat Alabau, que estaba fent la seua propia teoría de l’ equilibri, estaba discutint amb Puigserver que era un fill de bona casa. El tema que estaven tractan era sobre l’ existencia de Déu, Puigserver negava l’existencia de Déu mentres que Alabau deia que existien dos Déus, hi aixó el deia basant-se en la seua teoría de l’ equilibri, i com a exemple posava el bé i el mal. Alabau deia que hi havia un Déu que feia el bé i un altre que feia el mal.

- Aleix per les nits, sense els crits ni sorolls, retirat a la seua habitació seguía amb les seues cavilacions, pensant en la seua aventura d’ amor en les altes terres de l’ Aitana. L’ estudi ajudava a l’ Aleix a deixar de pensar en eixa relació.

- Aleix tenia que pasar per davant de la botiga on trevallava Lluïsa per a anar desde casa de sa tia fins a l’ academia. I aquesta acció sempre li feia recordar la primera vegada que va parlar amb Lluïsa, els seus passejos i li recordava la antiga promesa que van fer.

- Un nit Aleix s’ enadona de que estranyaba a Lluïsa i no s’ havia perquè, ja que ell pensaba que amb la dona de don Macià ja estaba satisfet. Com que no deixava de pensar en elles dos va decidir anar-sen al llit, pero els records no li deixaben tancar els ulls. Pensaba en Pauleta i el que havia passat i es posava a suar encara que per la suor va alçar la mà i es va tocar la front i com que tenia la front calenta va recordar també a la Lluïsa i quan ella va anar a la seua alcova quan ell hi estava malalt.

- Al dia següent no es sentia bé, no perque estiguera malalt sino perque es sentia desanimat perque es posava a pensar en les seues amades. Com que no tenia noticies de Pauleta pensaba que hi havia alguna cosa que no anava bé.

- Una vesprada s’ en va anar a passejar i es va possar a pensar si deveres estava bé la seua relació amb Pauleta, estranyaba a la gent, els seus llocs coneguts i, sobretot, a la Lluïsa.

- La vesprada de l’ endemá va donar-li una sorpresa a la Lluïsa ja que va anar a recollirla al seu treball. Van passejar i van parlar de totes les coses que hi habien passat.

- Aleix li va dir a Lluïsa que encara l’ estimava i la va acompañar a sa casa. Eixa nit es va possar a pensar que la seua relació amb Pauleta podría ser una equivocació.

Capítol 4. Lluïsa

Resum capítol 4 de L’ambició d’Aleix:

Aleix ja no és un xiquet i se’n va a València a fer el servei militar. Només arribar coneix a Lluïsa, una xicona d’ulls verds, estudiant, de la mateixa edat que ell. Sempre esperava a l’altre cantó del carrer a un jove estudiant robust i ben carat que donava a pensar que era el seu nóvio. Aleix no podia resistir la temptació d’acostar-se i així ho va fer; van mirar-se per un instant...

Passaven els dies i Aleix seguia anant al mateix cantó, però la xicona no. No sabia que fer, volia veure-la de nou i un dia, sense saber com, allí estava! Aleix va passar davant seua i va esperar fins que aplegà l’altre xicot; tots dos van passar per davant d’Aleix i aquest es donà del paregut que tenien, eren germans!

Un dia va anar a una papereria i donà la casualitat que l’empleada que s’hi encarregava era Lluïsa, va ser quan van començar a parlar de veritat. Anava molts dies, van fer-se amics i li va presentar al seu germà.

L'ambició d'Aleix, capitol II "La vida d'Aleix"

El capítol comença esmentant els orígens d’ell i els seus pares. Va nàixer a Callosa d’En

Sarrià prop de la badia d’ Altea . La família del pare de mariners , i la de la seva mare

de muntanyencs .

El seu pare,Llorenç, tenia barques pesqueres,el negoci familiar. En Altea va conèixer a

Teresa, la mare d’ Aleix, es van casar i se’n van anar a viure a Callosa amb els pares de

Teresa.

Quan Aleix va començar l’escola va adonar-se que la mar no era la seua vocació i que li

agradava prou més la muntanya, eixa sí que era la seua passió, encara que a son pare li

donava llàstima que el seu fill no fos a continuar amb la tradició familiar.

Llorenç passava poc temps a casa per la seua professió, i això Teresa el portava

prou malament. El temps que Llorenç no era a casa Teresa estava absent, trista, i

això també ho vivia Aleix. En canvi, quan Llorenç tornava a casa per vacances, eren

temps meravellosos. Se`n anaven a Alacant a on , amb Mingarro, criat de molt anys

i company de viatges del seu pare, passaven les vacances que a Aleix li pareixien una

explosió de sensacions noves i espectaculars, eixir de la rutina del seu poble i de les

vesprades de jocs amb el seu amic Adolf.

Aleix estimava molt al seu pare i a mes l’admirava. Un dia va aparèixer Mingarro a

soles, sense el seu pare, Teresa temia el pitjor, i no s’equivocava. Llorenç havia pres

la febre i estava prou malament, amb l’ ajuda de Teresa el van portar a casa. Quan va

arribar a casa Aleix va observar horroritzat al seu pare demacrat sabent que prou el

perdria, eixa fou l’última vegada que el va veure, dos dies després va morir.

Teresa va agarrar una gran depressió i s’evadia de la realitat, i pitjor a casa, no feia

cas a Aleix. Aleix cada vegada estava pitjor, sentia que a més d’haver perdut al

seu pare, n’havia perdut a sa mare. Teresa va enviar-lo a un internat a Alacant. Al

principi trobava en falta la seua estimada muntanya, i no li agradava el tracte seriós

dels professors, però a poc a poc va anar fent-se amb l’internat i li va agradar molt.

Els seus companys eixien els diumenges amb els familiars, però la mare d’Aleix no

anava a veure-ho. En lloc d’eixir ell es quedava amb algun company de classe jugant

i estudiant. Sa mare el visitava a vegades. A l’estiu es va anar amb la seua mare,

al poble. Ella li va dir que anirien tots al seu poble, Confrides, entre la Serrella del

cetaci de l’Aitana. Aleix pujaria amb parents o amics a la Mola a veure els avencs de

Partagats. Però amb l’excusa de recollir la collita sa mare va posposar eixos plans,

encara que la raó fou la mort de Llorenç. Aleshores a mare li va prometre anar al

mas de don Macià, un amic de son pare que l’estima molt, i fins i tot havia promès

encarregar-se del negoci de les terres i de les barques per Teresa i per Aleix.

A les terceres vacances ,tan sols a Confrides uns dies, Aleix va anar a la muntanya. Un

dia el seu cosinet molt experimentat a la muntanya li va portar al vall d’Alcoleja. Aleix

semblava un minyó que no havia vist mai la muntanya, i el seu cosí es burlava d’ell.

Eixe estiu va conèixer a Pauleta, la dona de don Macià, ella no coneixia Aleix de res

però el va tractar com si no fora així, i a mes, parlant d’estudis de batxillerat ella li va

tractar com si ja fora un home, i no un xicon de quinze anys. Aleshores es va despertar

en ell un interès descomunal per Pauleta. Aquell mateix dia li va fer a sa mare tot tipus

de preguntes sobre ella, la seua edat, i sobretot de don Macià. Mingarro li va contestar

a tot, dient-li lo meravellosa que era la Pauleta, el jove que era, i el vell i desagradable

que era don Macià ( tot i la desaprovació de la mare, ja que era un gran amic de la

família).

Pauleta i don Macià estaven dos mesos a estiu al mas del arbre, i Aleix sempre visitava

a Pauleta. Quan va acabar el batxillerat, ja lluïa l’estatura de pauleta, i a més tenia

sensacions més d’home que d’infant. Pauleta cada vegada li semblava més bonica, amb

els seus ulls castanys, el seu monyo negre, i les seus faccions perfectes. Cada vegada es

sentia més a prop d’ella tot i que ell no ho volia. Quan Aleix va començar els estudis

universitaris a València, per estudiar advocacia, es va oblidar un poc d’ella tot i que mai

la va oblidar del tot. Aquell estiu no van poder anar a Confrides, perquè la bona gestió

de les terres havia donat molta feina a Aleix i sa mare. Aleix veia molt a Pauleta ja que

tenien el domicili a Vila Joiosa, i eren prop d’ell.

 

Poble d'Aleix

Confrides

Sima de partagats

Aitana

Alcoleja

Les citacions o com referenciar les fonts d'informació.

Per fer citacions de llibres -els d'enric Valor, per exemple- o les referències a pàgines web, necessiteu recordar una sèrie de recomanacions. Pareu atenció perquè són obligatòries a tot arreu. Per saber més -fer citacions d'altres formats- podeu anar al text original si cliqueu ací.

COM FER LA CITACIÓ D’UN LLIBRE 
Nom de l’autor o autors (primer els cognoms i en majúscules) Data de publicació. Data de publicació

Títol complert ( i subtítol complert si n’hi ha)(en cursiva o subratllat).

Número del volum o nombre de volums (si n’hi ha més d’un).

Ciutat on s’ha publicat.

Editor. Col·lecció i número.

Exemple:

JANER MANILA, G. (1998). La serpentina. Barcelona: La Galera. La Galera rems,11.

GIBSON, M.(1984). Mitologia grega: déus, homes i monstres. Barcelona: Barcanova

COM FER LA CITACIÓ D’UN ARTICLE

Nom de l’autor (Primer els cognoms i en majúscules).
Nom de la publicació periòdica (s’escriu amb cursiva).

Número d’exemplar i Data.

Pàgines on apareix l'article.
Exemple: SOLÀ, J. “Vivim codificats”.  Avui, 13-6-1992. P.33.

COM FER LA CITACIÓ D'UNA PÀGINA WEB

El responsable principal.

El títol complert (s’escriu en cursiva).El tipus de suport és en línia (s’escriu entre claudàtors). 
Qualsevol particularitat que l’identifique : versió, revisió, nivell, edició, any de la versió, etc.La ciutat i el nom de la persona, companyia o organització que en tinga els drets.  

Darrera data d’actualització de la web..

Pàgines on apareix l’article.

Títol de l’article (s’escriu entre cometes).

La data de la consulta entre claudàtors.

L’adreça de la web.

Exemple: CAMÚS, I. ; CODÓ, M. ; LIESA, E. (2001) Com estudiar [en línia] Barcelona : Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya. [Consultat: 25 juny 2001] Disponible a Internet <ttp://www.xtec.es/orienta/estudiar.pdf >

Capítol 7 – La carta esqueixada

Un dia fred al matí s'alça, obri la finestra per a veure el temps que fa però hi ha boira. Té una sensació estranya, una d'aqueixes sensacions que tens quan se t'oblida alguna cosa. Era la carta. Va corrent a escriure la carta, però comença a dubtar de si vol a Lluïsa o a Paula. acaba trencant la carta escrita per Lluïsa i es fica al llit. En aqueix moment entra Paula a l'habitació d'Aleix i veu la carta trencada. -No l’estimes?-. Li pregunta. Aleix li contesta que vol a una altra. Paula s'acosta i el besa ràpidament i es marxa de l'habitació deixant a Aleix amb una sensació estranya de felicitat.
Més tard Aleix baixa a la cuina i Vicente els ensenya a ell i a Paula que està nevant. Aleix s'alegra perquè açò tallarà les comunicacions i els camins, la qual cosa significa que el marit de Paula no podrà tornar. A la vesprada Aleix i Paula passen una vesprada silenciosa. Pensant. Sense poder parlar d'allò en que pensaven perquè la seua intimitat es veia interrompuda pel servei d’Àngela.
Aleix puja a dormir, poc després escolta els passos de Paula. Aleix va fins a l'habitació de Paula, intenta obrir-la però estava tancada.Torna a la seua habitació a dormir.

Més relacions lèxiques

Termes relacionats amb la semàntica (Extret de semàntica lingüística:)

Hiperonimia: És la relació que es dóna entre una paraula (hiperònim) el significat del qual, més general, està totalment inclòs en els significats d'altres paraules més específiques (hipònims): "arbre" és un hiperònim de "sauce, om,...", perquè el significat d'aquests últims inclou tots els trets de "arbre".

Hiponimia: És la relació inversa a la hiperonimia, en la qual el significat d'una paraula més específica (l'hipònim) conté tots els trets de significat del terme més general (hiperònim); així, "om" i "sauce" són hipònims de "arbre" perquè en el seu significat inclouen els trets d'aquest últim, que és el seu hiperònim.

Cohiponimia: És la relació que s'estableix entre hipònims d'un mateix hiperònim, de manera que "sauce" i "om" són cohipónimos, doncs ambdós tenen un mateix hiperònim, "arbre".

Monosemia: Són paraules monosèmiques les que tenen un únic significat o accepció.

Polisèmia: Una sola paraula té diversos significats, adquirits per ampliació o restricció del seu significat original, de manera que tots ells estan emparentats semànticament.

Homonímia:Pertany al mateix tipus de relació que la polisèmia; diversos significats associats a una sola forma, però aquesta no s'origina per la divergència de significats sinó per la confluència de formes entre diverses paraules que eren diferents en origen, de manera que els seus diferents significats no guarden relació entre si.     Existeixen dos tipus d'homonímia:

• Homofonia, o homonímia parcial: Les paraules tenen la mateixa pronunciació, però o bé no tenen la mateixa grafia o bé no pertanyen a la mateixa categoria sintàctica. Exemple: Baya (fruit) / vagi (verb anar), bast (tosc) / vast (gran), mat (herba) / mat(verb matar).
• Homografia,o homonímia absoluta, en la qual no hi ha cap diferència en la forma i a més les paraules pertanyen a la mateixa categoria sintàctica. Exemple: carpa (peix)/ carpa (coberta).

Paronímia: És la relació existent entre dos termes semblants, encara que no idèntics, en la forma, i de significats diferents. Exemple: Absorbir/absoldre, reixa/règia.

Sinonímia: És la relació entre dos termes de significats similars i intercanviables en el discurs per pertànyer a la mateixa categoria sintàctica: ej: ampli/extens, pelo/cabell, estimar/apreciar.

Antonimia: És la relació que mantenen dues paraules els significats de les quals s'oposen, bé per incompatibilitat (viu/mort), bé amb una gradació que possibilita l'existència de termes intermedis (fred/calent/temperat), bé en una rela relació de reciprocitat (donar/rebre).

Criptolexemia: Els criptolexemas són significants el significat dels quals ignora el parlant i que, especialment en l'àmbit literari, desperten un plaer estètic en ell.  (Com  a curiositat)

 Completar informació: Els camps semànticsFeu, a més aquesta activitat. Us servirà tant per les PAU com per les proves de la junta.