Nosaltres, els valencians I

Com a preparació a la visita d'Isidre Crespo a propòsit de la lectura de Fuster, iniciem una sèrie d'entrades amb textos de Fuster, reflexions literàries i articles d'opinió al voltant del llibre i la seua repercussió.


Aquest de hui està "copiat", amb permís de l'autor, del bloc Fusterianament (d'Isidre Crespo) on podeu trobar  si us ve e gust, teniu curiositat o necessiteu examinar-vos -:)- moltes més entrades, informació i comentaris d'Isidre.


El Punt7Avui: 03/01/12 02:00 - Vicent Sanchis [Desclot]
L'any 1962 Joan Fuster complia l'encàrrec que li havia fet Max Cahner i lliurava l'original perquè es pogués publicar Nosaltres, els valencians. El llibre va passar la censura de manera inaudita. Segons diuen, va tenir la xamba d'entrar al registre del Ministeri d'Informació i Turisme com a “text en llengua valenciana” i que allà hi havia un mossèn que s'encarregava d'aquests comptats i inofensius artefactes. Endut per l'extrema confiança dels precedents que havia hagut de beneir abans, no hi va prestar gaire atenció. Angelet! El resultat va ser que la inquisició civil amb sotana va tolerar la bomba intel•lectual més potent que havia esclatat al País Valencià en segles. Enguany en celebrem cinquanta, de l'efemèride. Al•leluia! Com sol passar amb els textos clàssics, la saviesa i la interpretació fusteriana dels avatars històrics valencians es mantenen del tot vigents. La doctrina, però, ha fallat en l'acció que se n'hauria d'haver derivat. I som on som. Gràcies, però, pare Fuster, tòtem d'una tribu perduda encara!

Isidre Crespo.- Fixeu-vos-hi: “bomba intel•lectual”. “La doctrina ha fallat en l’acció...”. A veure si ens aclarim: l’acció és de les persones, no de les doctrines. Que no ens ha convençut del tot Fuster en les seues “interpretacions”? Que no hem donat la importància deguda als nostres “avatars històrics”? Doncs mira, som encara a temps de posar-hi remei. L’efemèride, reflexionada, hi pot contribuir. Vinga, que el moment és oportú. O no?
Fusterianament.

Camals Mullats-La gossa sorda

http://www.youtube.com/watch?v=z7C6NsbQPe0

Esta cançó es de la varietat occidental:
-Leisme
- Pronunciació de l’oclusiva del grup -NT.
- Tendència a palatalitzar els grups finals -nts, -ts
- Ensordiment de les sibilants sonores

Me sobren paraules

Es tracta d’una cançó pertanyent a la part oriental, concretament a la varietat Balear, açò ho podem deduir per:
- La neutralització de a/e [paraul(e)s, estuf(a)]
- La pèrdua de La “r” final [fill de cosi(r), di(r)]
- Aparicó de l’article salat [sa cara, sa cara]
- L’ús d’ “aquí” en lloc d’ací

NO TINC IDEES, NOMÉS TINC PARAULES I SILENCIS

El llenguatge és un sistema d'etiquetes per als objectes materials i conceptes abstractes, i mitjançant això podem desenvolupar els nostres pensaments i idees. Estructurem relacions de conceptes amb oracions i això ens proporciona idees més clares i cultes, perque quantes més paraules conegues, més varietats o matissacions podràs fer a alló que dius, i a més serà una idea complexa. Per exemple, un xiquet descriurà la seua casa dient que és bonica, gran, amb un pati amb flors, i que la seua habitació és de colors. En canvi, una persona adulta farà una descripció ordenada, estructurada per graus d'importáncia. Un altre expemple és la coneguda història de "El xiquet salvatge", que mai ha conegut la vida en societat, les seues úniques necessitats són les bàsiques, i no respon a estimuls relacionats amb les relacions interpersonals. No coneix la parla, ni els noms del objectes, i menys encara les idees abstractes.

Tat això defén aquesta idea, que quan millor conegues una llengua, més idees pots tindre, principalmente relacionades amb els sentiments i conceptes abstractes.

Homenatge blogaire a Montserrat Roig

"Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui em diu mentidera perquè m’invento històries. Bé, no me les invento, les exagero. Si dic que una vella té tres-cents cinquanta anys, tothom sap que això és impossible, però, a la gent, li agrada d'imaginar-se que la vella que té vuitanta anys en fa tres-cents cinquanta que és viva."

Per saber més, entreu en la pàgina de LletrA,

Escriptors.cat
Corpus literari xtec


  

Solucions fàcils

Pensava que tots el sentiments que recorrien el meu interior terminarien amb mi ja que ni jo mateixa trobava una solució per a estar bé i no pensar en res. Finalment vaig terminar fent això que jo, personalment, pense que és patètic fer i vaig recórrer a l’alcohol per a oblidar-ho tot. Em vaig anar tota la nit de festa i fins i tot em vaig anar de casa sense dir res. Jo em sentia alleugerida, i per una vegada, lliure, boja i feliç. Al dia següent em vaig adonar que no em va servir de res ja que els meus pares no volien ni parlar-me i jo em sentia pitjor encara, i amunt amunt, els meus problemes i barreja de sentiments no havien desaparegut, sinò que els sentia amb més intensitat.

He aprés que sóc responsable del que faig, qualsevol que sig a el sentiment que tinga.