ESTIMADA I DOLÇA , UN PERILL DE DONA
dilluns, 7 de novembre del 2011
Els amics de les arts: A vegades
La varietat dialectal és l'oriental. A aquesta cançó podem trobar les següents característiques:
- Els verbs en present d'indicatiu acaben en -o (o res), com per exemple en "sento", "adormo" o "deixo".
- Converteixen les "o" en "u", com per exemple, en lloc de dir "sento" diuen "sentu"
- Converteixen les "e" en "a", com per exemple, diuen "vegadas" en lloc de dir "vegades" i en lloc de dir "fregada" diuen "fragada".
- Fan desapareixer la "-r" i la "-t" finals. Diuen "fè" i "mol" en lloc de "fer" i "molt".
- Pronúncien "jo" com si fora "sho"
- Fan desapareixer la -LL-, diuen "ucels" en lloc de "ocells"
- Els verbs en present d'indicatiu acaben en -o (o res), com per exemple en "sento", "adormo" o "deixo".
- Converteixen les "o" en "u", com per exemple, en lloc de dir "sento" diuen "sentu"
- Converteixen les "e" en "a", com per exemple, diuen "vegadas" en lloc de dir "vegades" i en lloc de dir "fregada" diuen "fragada".
- Fan desapareixer la "-r" i la "-t" finals. Diuen "fè" i "mol" en lloc de "fer" i "molt".
- Pronúncien "jo" com si fora "sho"
- Fan desapareixer la -LL-, diuen "ucels" en lloc de "ocells"
Orxata Sound System - VIOLÈNCIA
En aquesta cançó podem identificar la varietat occidental de la llengua,
concretament el dialecte valencià, i dins del valencià podríem dir que es
tracta de la central o apitxat. Aquest es caracteritza en la morfosintaxi
per l'us quasi exclusiu del passat simple en conte de la forma perifràstica.
En la fonètica per l'ensordiment de la essa sonora i transformació
en essa sorda ( "Violència és criminalitzar la resistència" la zeta es
pronunciaria com una essa sorda --> criminalisar*) , també per la
pronunciació de la tx en compte de g, j, tg, tj.
( "Violència és un jutge" es pronunciaria --> jutxe* ).
Al lèxic predomina la abundància de castellanismes.
concretament el dialecte valencià, i dins del valencià podríem dir que es
tracta de la central o apitxat. Aquest es caracteritza en la morfosintaxi
per l'us quasi exclusiu del passat simple en conte de la forma perifràstica.
En la fonètica per l'ensordiment de la essa sonora i transformació
en essa sorda ( "Violència és criminalitzar la resistència" la zeta es
pronunciaria com una essa sorda --> criminalisar*) , també per la
pronunciació de la tx en compte de g, j, tg, tj.
( "Violència és un jutge" es pronunciaria --> jutxe* ).
Al lèxic predomina la abundància de castellanismes.
dissabte, 5 de novembre del 2011
Comentari d'un aforisme de Joan Fuster
AFORISME DE JOAN FUSTER: “Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar”
Hui en dia quasi ningú diu el que realment pensa. La gent té por a que la resta del món no pense com ells i puguen “burlar-se” o contradir-lo.
Intentem dir el que la resta vol escoltar, no volem discutir i fer valdre la nostra opinió. No volem convèncer del què en veritat pensem, sinó dir el que es vol escoltar i quedar bé. Tenim por d’obrir-nos i mostrar les nostres idees i pensaments.
Per exemple, quan a alguna matèria el professor ens diu que hem de fer una redacció sobre un tema o un comentari crític sobre un text, nosaltres només centrem els nostres esforços en dir el que pensem que el professor vol escoltar o en afirmar que el que l’autor del text està dient és correcte i que estem d’acord.
En aquest cas, per exemple, hauríem de saber que el que el profesor vol és adonar-se’n de com escrivim i no tant de la nostra opinió.
Tothom hauria de ser més crític i tindre un poc més de personalitat, ja que hui en dia, la majoria són com “borreguets”; on va un, va la resta.
ARTICLE D’OPINIÓ
Hui en dia quasi ningú diu el que realment pensa. La gent té por a que la resta del món no pense com ells i puguen “burlar-se” o contradir-lo.
Intentem dir el que la resta vol escoltar, no volem discutir i fer valdre la nostra opinió. No volem convèncer del què en veritat pensem, sinó dir el que es vol escoltar i quedar bé. Tenim por d’obrir-nos i mostrar les nostres idees i pensaments.
Per exemple, quan a alguna matèria el professor ens diu que hem de fer una redacció sobre un tema o un comentari crític sobre un text, nosaltres només centrem els nostres esforços en dir el que pensem que el professor vol escoltar o en afirmar que el que l’autor del text està dient és correcte i que estem d’acord.
En aquest cas, per exemple, hauríem de saber que el que el profesor vol és adonar-se’n de com escrivim i no tant de la nostra opinió.
Tothom hauria de ser més crític i tindre un poc més de personalitat, ja que hui en dia, la majoria són com “borreguets”; on va un, va la resta.
Me sobren paraules / Antònia Font
Es tracta de la varietat oriental, en concret del mallorquí.
Característiques que apareixen a la cançò.
Desapareix la "-r" final ( "cosí" en lloc de "cosir").
Converteix les "e" en "a".
Desapareix la "-t" final ( "mol" en lloc de "molt")
Pronunciació del "Jo" com si fora "sh".
Utiliztació de l'article salat ("es" diccionariso "sa" cara), aquesta és la característica que indica que es trata de la subvarietat mallorquina.
Sustituix "açi" per "aqui".
Es tracta de la varietat oriental, en concret del mallorquí.
Característiques que apareixen a la cançò.
Desapareix la "-r" final ( "cosí" en lloc de "cosir").
Converteix les "e" en "a".
Desapareix la "-t" final ( "mol" en lloc de "molt")
Pronunciació del "Jo" com si fora "sh".
Utiliztació de l'article salat ("es" diccionariso "sa" cara), aquesta és la característica que indica que es trata de la subvarietat mallorquina.
Sustituix "açi" per "aqui".
divendres, 4 de novembre del 2011
Per fi divendres.
Ja sé que us sembla pesat el tema de les variacions de la llengua. Però cal conéixer-les ja que són una mostra de la riquesa de la llengua. Us actualitze alguna de les entrades que ja estan fetes al bloc del departament.
Presentació sobre les varietats diatòpiques : cliqueu al bloc
Per practicar amb alguns exercicis, de nou ací.
I com que no hi ha llenguatge més universal que la música, us enganxe alguns videos de músics de diverses varietats dialectals. Escolteu atentament els trets dialectals i decidiu de quina zona són cadascun d'ells.
Lletra Me sobren paraules
Lletra Violència
Lletra Me moles:
Lletra: A vegades
Presentació sobre les varietats diatòpiques : cliqueu al bloc
Per practicar amb alguns exercicis, de nou ací.
I com que no hi ha llenguatge més universal que la música, us enganxe alguns videos de músics de diverses varietats dialectals. Escolteu atentament els trets dialectals i decidiu de quina zona són cadascun d'ells.
Lletra Me sobren paraules
Lletra Violència
Lletra Me moles:
Lletra: A vegades
Subscriure's a:
Missatges (Atom)