Ací us deixe l'examen de divendres. Podeu tornar-lo a fer tranquil.lament per repassar, però sobretot us vindrà bé aquest enllaç per elaborar el vostre tema d'Enric Valor.
examen 1a unitat

Les relacions lèxiques.

Estem iniciant la unitat de les relacions lèxiques: sinonímia, antonímia, hiperònims/hipònims....Podeu entrar a la pàgina de mudsdemots per tal de practicar d'una manera lleugera -quasi, quasi jugant-  aquests conceptes.

Pel que fa als hiperònims i als camps semàntics, podeu ampliar la informació del llibre si consulteu el bloc Lliures volen de la nostra amiga Oreto. Hi trobareu, a més, activitats per practicar. Bona feina!

PAU: literatura

Tot i seguint amb l'entrada d'ahir, i a l'espera de la reunió amb la Univerisitat que serà aquesta setmana,  podeu trobar totes les preguntes de literatura si clicleu ací, a la pàgina de Josep Palomero de l'IES Jaume I de Borriana.
El temari és el següent:
S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera (a) se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats següents:

N

ARRATIVA

1.

Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

2.

Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.

3.

La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

4.

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

5.

Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

P

OESIA

6.

Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.

7.

Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

8.

Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.

9.

Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.

10.

La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.

T

EATRE

11.

Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

12.

Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.

13.

Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.

14.

Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.

A

SSAIG

15.

Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.

16.

Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho. .

(a)

Tornem amb les PAU.

Ai! ja comenceu amb l'angoixa de l'examen. Perquè us aneu familiaritzant, i perquè així ho heu demanat, ací teniu l'ordre del DOGV on explica les 

Característiques de l’examen.

La prova durarà una hora i mitja, i tindrà dues opcions completes (sense possibilitat d’opcionalitat interna).

L’examen constarà de tres parts:

1) Comprensió del text

2) Anàlisi lingüística del text

3) Expressió i reflexió crítica

1.1. Comprensió del text

Avaluarà la capacitat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de

25 a 30 línies de caràcter literari o no literari.

1.2. Anàlisi lingüística del text

Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de referència. Es demanarà a

l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions gramaticals relacionades amb el text.

1.3. Expressió i reflexió crítica

El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en registre formal i de

valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un text escrit d’una

extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera qüestió se centrarà en un dels temes del programa de literatura. La segona

qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text

(al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a

donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del

text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.

Convé advertir que tant el text de l’opció A com el de l’opció B poden ser literaris. Això no obstant, també es pot

donar el cas que el text d’una de les dues opcions siga no literari.

30.2.- Criteris generals de correcció.

Criteris generals d’avaluació

1)

Comprensió del text

Puntuació: 3 punts

a) (1 punt)

b) (1 punt)

c) (0’5 punts)

d) (0’5 punts)

2)

Anàlisi lingüística del text

Puntuació: 3 punts

148

a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixar-la en blanc, ja que, si la

resposta és incorrecta, descompta el valor corresponent.

b) (1 punt)

c) (1 punt)

3)

Expressió i reflexió crítica

Puntuació: 4 punts

a) (2 punts)

b) (2 punts)

Criteris de valoració de l’expressió escrita

En els apartats de

responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades

(paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de

l’expressió lèxica.

Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es

comptaran. El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la

pregunta, la puntuació serà 0.

Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si

Capítol 10. Nadal.

Estava preparat que vingueren don Macià i Pauleta a passar a casa d’Aleix, en Callosa, els nadals.Però va arribar només Pauleta, ja que don Macià havia d’atendre un treball i es retrasaria. En arribar Pauleta, Aleix experimenta una altra volta un fort sentiment d’amor cap a ella.

Adolf, l’amic de batxillerat d’Aleix arriba per a endur-se’l a caçar tords. Ell preferia quedar-se amb Pauleta però així i tot el va acompayar. Anaren a provar sort a la riera del Guadalest.

Una volta al seu destí començaren a parlar de Pauleta, Adolf comentava que deu ser complicat veure a una dona com aquella només com a ser volgut, com una germana o com una mare. Aleix pensa que el seu amic comença a adonar-se de que el que sent cap a ella és un sentiment més enllà que un amor fraternal.

Durant la caça Aleix pensa en Lluïsa, pensa també que són dues ànimes molt diferents que no encaixen ni tenen afinitats, així que el seu amor no és possible i es sent culpable per haver festejat amb ella.

Al tornar a casa Pauleta l’esperava a la porta i després de sopar anaren a l’església. Al terminar l’ofici es dirigiren tot sols cap a casa i Aleix es sent com si sigueren parella i s’ompli d’orgull.

Al anar cadascún al seu dormitori Aleix s’imagina a Pauleta en el seu i pensa que amb la sua mirada de comiat s’havien posat d’acord, aniria a visitar-la a la seua cambra, així que espera a que l’ama i Mingarro se’n anaren al llit per a poder eixir sense ser vist, però la son ja es feia notar i li costa estar despert. Finalment quan es decidix a alçar-se i anar cap a l’habitació de Pauleta sent el soroll d’una tartana apropant-se i s’adona de que havia aplegat don Macià, així que va haver de tornar al seu llit desil·lusionat.

(Tartana)

Al matí don Macià es trovava malament per haver agafat fred al viatge així que el temps restant de la seua estada a Callosa Paueta es va encarregar de cuidar-lo. Aleix acompanya a Pauleta a la farmàcia del poble i ella li diu que encara que estiga cuidant a don Macià no s’oblida del seu amor.

Quan Macià comença a trobar-se millor ell i Pauleta tornen a sa casa. Aleix els va acompanyar fins Altea amb Mingarro i al tornar ells cap a casa l’home li vol contar el perquè del matrimoni de Pauleta i don Macià, però Aleix no està d’humor i li diu, ja cansat de donar-li tantes voltes al cap amb eixe tema, que això no era cosa seua.

(Església de San Roque en Callosa on Aleix i Pauleta van a escoltar els oficis de Nadal)

Capítol 8. La carta de convit.

El capítol comença amb el comiat de la casa del poble d'Aleix i dona Pauleta, Aleix ja es troba a sa casa de Callosa amb la seua mare. Aleix es fica al despatx de son pare, ara d'ell per a arreglar alguns papers que té pendents, tant de la carrera com d'altres assumptes quan li entra la nostàlgia per dona Pauleta, feia ja alguns mesos que no la veia. La seua mare el veu preocupat i li pregunta el motiu de la seua preocupació, Aleix es lleva de damunt les preguntes de la seua mare, que preguntava per Lluïsa. Aquest li conta a la seua mare el bon tracte que ha rebut tant de dona Pauleta com de Don Macià durant el temps que ha estat malalt a la casa del poble, i li diu que estaria bé convidar-los a passar el Nadals a casa d'ells. La seua mare contenta de vore que Aleix no s'ha contaminat però les cosses que li contava el Mingarro sobre Don Macià, opina que és una bona idea, i que el mateix Aleix podia escriure la carta de convidada i més tard ja la signaria ella.

En acabar de dinar Aleix ix ràpidament cap al seu despatx per a escriure la carta. Mentres l'estava redactant a Aleix li entrà un sentiment d'inseguretat, això l'estava fent per vore a Pauleta, però potser Pauleta, amb el temps en la ciutat s'havia oblidat del que va passar al poble. Durant uns instants Aleix va dubtar, però més avant, es va asserenar i pensà que Pauleta no podia haver oblidat el que va passar entre ells, fou massa bonic com per a oblidar-ho tan prompte.

En acabar la carta va cridar la seua mare per a què la signara, després de donar el seu permís, la mare va signar-la. Més tard, Aleix s'oferí a portar-la ell mateix a correus, ja que anava a donar una passejada per a parlar amb el Mingarro.

Aleix sortí de casa, va anar a ficar-li el a la carta, la va rellegir una última vegada i la va tirar per la xicoteta bústia que hi ha a correus. En la seua passejada va parar a parlar amb el Mingarro, que estava treballant les terres al costat d’unes quantes dones. Aleix va dir a tothom que era hora de prendre un descans, i que ja continuarien més avant. El Mingarro va acompanyar al senyoret Aleix a fumar tots dos. Aleix va preguntar al Mingarro per Vicenteta, que l'havia vist més alegre. El Mingarro el va contar que eixa alegria no era per les coses que l'estaven passant, ja que el seu marit estava molt malalt, el metge tenia poques esperances. Amb confiança, el Mingarro li va contar que la seua felicitat era fruit d'uns encontres que havia tingut amb ell. Aleix es va quedar sense paraules, el Mingarro li va dir que va ser una cosa sense importància, que a vegades les dones elegixen massa prompte l'home per a la seua vida i després es penediren. Aquesta cosa que li va contar el Mingarro li va fer reflexionar altra vegada sobre les intencions de Pauleta amb ell, estava molt dubtós últimament, però a la fi, va tornar a entrar en raó i confiar en que Pauleta no era qualsevol dóna, Pauleta el volia de veritat.

Pronoms febles.

Ai! els pronoms febles sempre ens fan trontollar! A banda del exercicis del llibre, i dels que trobeu per internet, us pose ací una proposta interactiva i d'autocorrecció per tal de repassar -de nou- els pronoms. Per treballar pronoms a un text, aneu a la pàgina d'Escolano  (Universitat d'Alacant) que teniu enganxada ací.. Per combinar pronoms, que és el que habitualment ens complica, entreu ací.. El resultat del treball, és adir, els exercicis que us hagen resultat difícils, els dubtes que us vagen eixint, així com deixar constància del vostre treball, deixeu-lo en un comentari.
Bon cap de setmana i disfruteu del pont -després de treballar una mica, eh? que per  tot hi ha temps.