No puc evitar-lo. Em sembla tan interessant que es puga produir aquest intervanvi, escoltar una autora-creadora en diàleg amb els seus lectors, que us torne a posar com entrada allò que fou un comentari. Gràcies, mil gràcies, Berta, per la teua generositat.
Comentari a l'entrada Literatura digital: Berta Rubio
"En el meu missatge desaparegut (les tecnologies ja les tenen, aquestes coses), deia, Cris, que amb quatre paraules has aconseguit copsar dues de les característiques més importants de la literatura digital:
-La multisensorialitat.
La literatura digital, com bé dius, és una literatura que es llegeix amb tots els sentits (a mi m'agrada anomenar-la LITERATURA TOTAL, perquè ens obliga a llegir no només el text sinó també les imatges i els sons).
-L'obra subordinada al lector/usuari.
Deia Joseph Conrad, molt abans que la literatura digital fos tan sols un somni, que "la meitat del llibre la fa l'autor i l'altra meitat la fa el lector". Això vol dir, com apunta la Cris, que cada obra permet diferents lectures i que, per tant, cada obra es transforma en diferents obres segons com és interpretada.
Ara bé, aquest fet, que en la literatura tradicional ocorre d'una manera "submergida" (per dir-ho d'alguna manera -per donar a entendre que, de fet, físicament, l'obra no és modificada), en la literatura digital queda físicament explicit i el lector/usuari no només fa lectures diferents a un nivell interpretatiu sinó que fa lectures físicament diferents perquè cada lector/usuari escull el seu propi camí de lectura.
A partir d'aquí, permeteu-me un apunt més:
Si cada lector escull el seu propi camí, si escull quins enllaços seguir i quins deixar de banda, és possible que s'estigui perdent alguns dels elements previstos per l'autor, oi?
Doncs considero que el mateix passa quan per la pantalla ens apareix més text del que podem llegir, amb l'única diferència que en aquest segon cas veiem (de cua d'ull) allò que ens estem perdent, allò que hem decidit discriminar...
Com ho veieu?!
Molt bé! Tot forma un, en la literatura digital.
ResponEliminajo pense que no perdem informació, sino que el compte al elegir un camí estem fent-lo nostre, per ejemple, si tens per afegir el final de un compte no es que estigues perdent la resta sino que escollim el k més nos agrada i no tenim la sensació de estar perdent les altres. no?
ResponElimina