Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



dijous, 10 de febrer de 2011

A propòsit de Joan Fuster

Hui heu decidit fer vaga, però no em resistisc a deixar de treballar amb vosaltres: mentre vosaltres exerciu el vostre dret, jo me n'aprofite i us mane feina. Com que el dia 24 Isidre Crespo ens farà una visita per contar-nos coses noves de Fuster hem d'anar preparant el camí per tal que puguem aprofitar al màxim el seu coneixement sobre l'autor.
  Ací teniu uns quants dels seus aforismes dividits per blocs  temàtics.


Imatge treta del bloc Tota pedra fa paret.
- Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis! (Que la terra et sigui lleugera: inscripció habitual en les tombes de l’antiga Roma).

- Les persones felices no tenen memòria.
- Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.
- No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa.
- Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies.


- Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar.
- Sóc un perpetu convalescent dels meus prejudicis.
- Som sincers en la mesura que ens convé ser-ho, i no més.

- Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.
- La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!
- Cinc sentits corporals. Demanem-ne més!
- Tens un cos: aprofita’l!
- Digueu la veritat. Així us vengeu.
- Si tens un fill, ensenya’l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua…
- No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.

- Escriure -fer literatura- és tot això que vostés diuen, i a més a més, una forma de venjança.
- De tota novel·la, sempre en sobra la meitat.
- Descriure és inventariar: una activitat subalterna, de notaris o novel·listes dolents.
- Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
- Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
- I morir deu ser deixar d’escriure.
- És la conclusió a què he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d’ortografia.
- Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera.

 Podeu llegir-ne més, a més d'una petita entrevista i comentaris sobre la seua obra a Tota pedra fa paret. També podeu trobar tots els enllaços a la seua biografia si visiteu el de Segon de Bat


Propostes de treball -tretes d'Isidre Crespo del llibre Aforismes (Bromera, 2000):
0.- Com que ja deus haver buscat la definició d'aforisme, escriu-la tu, de nou, en registre col.loquial.
Llig els aforismes que  proposats i tria'n un. D'aquest,1.- Digues quin és el tema i la idea principal.
2.- Redacta un article breu del qual un aforisme siga punt de partida, síntesi o conclusió final.

2 comentaris:

  1. Aforisme: D’un pensament complex nostre obtenim una frase curta que es posa sobre el papel d’una manera estètica.

    _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

    ● No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa.
    ● Les persones felices no tenen memòria.
    ● Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil•la.

    Tema: La memòria

    Idea Principal: No és bo tenir molta memòria perquè es por tornar en la teua contra.

    La memòria manté en la ment coses; coses que és millor no tenir-les registrades com fetes i la nostra felicitat vindrà donada per nostra capacitat de recordar. Potser, amb aquest aforismes puguem respondre a preguntes com: Per què els ximples són més feliços?.
    Quan vaig llegir el primer aforisme es va produir en la meua ment una contradicció: Com pot el ser la memòria mala? Fins que em van ajudar a comprendre i vaig entendre missatge de Fuster. Però que hi ha dels bons records? Que farem si oblidem el que hem aprés dels errors?, Com gaudirem la venjança si no recordem de qui venjar-nos? Com transmetren saviesa als descendents?. Pot ser la memòria siga mala companya però una bona aliada en moments durs.

    ResponElimina
  2. Proposta 0. Un aforisme és una text breu que mostra una idea, un pensament o qualsevol cosa que es vulga expressar.

    Proposta 1. “És la conclusió a què he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d’ortografia.” Aquest aforisme té com tema la inexistència dels pecats mortals, ja que l’únic que hi troba Fuster n’és un tan insignificant com les faltes d’ortografia. En aquest aforisme Fuster utilitza la ironia per a expressar la seua tesi, que coincideix amb el tema, i que és que cap cosa en la vida pot ser tan dolen com per a considerar-se pecat mortal.

    Proposta 3. “Tens un cos: aprofita’l!” Amb aquest breu aforisme Joan Fuster ens mostra la seua visió hedonista del món. En un espai tan curt ens diu que aprofitem la nostra vida i que hi disfrutem d’ella, i per supost del nostre cos. Aquesta és una visió del món despreocupada, divertida i empirista, ens indica que experimentem amb el nostre cos i aprofitem totes les diversions que ell ens pot donar.

    ResponElimina