Algunes coses de l'adequació. Les veus del discurs.

Trastejant per la xarxa per trobar algun material d'ampliació del tema que estem treballant he trobat el bloc Un poc de bloc, de l'IES de La Plana. aneu-hi per fer una ullada  als  participants de la comunicació, la dixi i la modalització.

Hui hem estat parlant, entre d'altres coses, de la intertextualitat . Recordeu que és l'ús d'altres textos, propis o no, per compondre'n un de nou. Es diferencia de la còpia perquè la utilització és parcial, barrejada amb el text propi i sovint com a homenatge o per tal de generar, als textos argumentatius, arguments d'autoritat. L'exemple que us he proposat és el del poema de V.A. Estellés:

SPILL.

"A la vora del riu mare 

m'he deixat les espardenyes" 

Si són les espardenyes… 

Un altre exemple  de l'ús de la intertextualitat,aquesta vegada a un text argumentatiu, està  tret del bloc El rastre de Clarisse, de Vicent Usó 

Els escriptors passen de l'aire: Ho vaig llegir l'altre dia al diari Público i avui ho destaca ací Carles Bellver. L'autor de la frase és Santos Palazzi, un executiu de Planeta. I diu: "Sabemos que [el ebook] todavía puede resultar un poco caro, pero es debido a la presión de los autores, que quieren seguir cobrando". Quanta raó que té el senyor Palazzi i què ingrats són els autors, que no es conformen amb la fama i els oripells i volen cobrar en efectiu pel treball que fan. Perquè clar, els escriptors, a diferència dels mecànics o dels botiguers o dels operaris de les fàbriques (o dels executius de les editorials), passen de l'aire i no tenen boques que alimentar. Insolidaris.