Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



dijous, 3 de febrer de 2011

Poesia de dones.

Una primera qüestió per començar la sèrie d'entrades al voltant de dones que escriuen és el concepte de "poesia de dones" . Us propose la feina a vosaltres: a través dels comentaris, intenteu definir-lo: quan llegiu el titular, què enteneu? poesia feta per dones?, feta per qualsevol però amb una temàtica determinada?

Comence hui amb l'escriptora Clementina Arderiu (Barcelona, 1889-1976), qui inicià el seu camí  poètic amb tendència noucentista però anà incorporant elements dels nous corrents.  Els seus poemaris  mostren una "producció estretament lligada a l'experiència vital -en la qual el fet de ser dona fou crucial- i presidida per una poètica de ressons maragallians. L'amor, la fe, l'alegria, el cant, la condició femenina, el dolor, l'angoixa, la tristesa, la por i la mort són els temes que, amb més o menys pes i amb tractaments diferents segons el moment i les circumstàncies, dominen una poesia molt treballada, depurada i mesurada en l'expressió del sentiment alhora que d'extraordinària força expressiva;"
CANÇÓ D'ABRIL
(si cliqueu al títol podreu escoltarlo)
Hi tornarem al sol-solet!
Tira el braser per la finestra,
llença la capa i el barret!
...Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin aire!
Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i cales
i cama nua fins al peu.
Adéu, mimoses i nadales:
clavells veureu.
Fugi l'hivern, fugi la por.
Morir? Quan no s'arrisca gaire.
Hem de sortir d'aquest racó
-deixem-hi el pec i el rondinaire:
sortim a l'aire germinal
amb ulls d'infant, que miren alt.

CLEMENTINA ARDERIU

Més textos de l'autora, al Magpoesia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada