Parlant de poesia d'amor, i en resposta a l'entrada anterior de Carla, us propose aquest altre poema d'Anna Aguilar-Amat. Perquè no tota la poesia d'amor parla d'amor romàntic, ni té rima, ni idealitza els sentiments. Espere que el disfruteu.
Benaventurances
Dius que l’amor és com un got:
es trenca si l’agafes
massa fort o massa fluix.Ronny Someck, Trosset de vidre
Benaventurats aquells que no han trencat cap got,
que no van prémer poc ni tampoc massa
la copa amb què brindaven.
O aquells que van deixar-lo caure
sobre una superfície
tova de factures o de bolquers
o baralles de cartes.
Els que adquiriren duralex,
metacrilat o porexpan.
O l’eucarístic copó massís dins l’or.
Aquell que penjà a la paret una copa de vi pintada
per Dalí. Els qui desaren la vaixella dins la
vitrina amb els anells.
O aquell que en ser ell mateix el recipient
va deixar d’existir, a mans d’un altre.
Benaventurats els no poetes.
Visquin les fonts; els tolls com aquest
poema.
molt interessant!!! mola la poesia de l´amor esa xicoteta!
ResponElimina