L'ambició d'Aleix, capitol II "La vida d'Aleix"

El capítol comença esmentant els orígens d’ell i els seus pares. Va nàixer a Callosa d’En

Sarrià prop de la badia d’ Altea . La família del pare de mariners , i la de la seva mare

de muntanyencs .

El seu pare,Llorenç, tenia barques pesqueres,el negoci familiar. En Altea va conèixer a

Teresa, la mare d’ Aleix, es van casar i se’n van anar a viure a Callosa amb els pares de

Teresa.

Quan Aleix va començar l’escola va adonar-se que la mar no era la seua vocació i que li

agradava prou més la muntanya, eixa sí que era la seua passió, encara que a son pare li

donava llàstima que el seu fill no fos a continuar amb la tradició familiar.

Llorenç passava poc temps a casa per la seua professió, i això Teresa el portava

prou malament. El temps que Llorenç no era a casa Teresa estava absent, trista, i

això també ho vivia Aleix. En canvi, quan Llorenç tornava a casa per vacances, eren

temps meravellosos. Se`n anaven a Alacant a on , amb Mingarro, criat de molt anys

i company de viatges del seu pare, passaven les vacances que a Aleix li pareixien una

explosió de sensacions noves i espectaculars, eixir de la rutina del seu poble i de les

vesprades de jocs amb el seu amic Adolf.

Aleix estimava molt al seu pare i a mes l’admirava. Un dia va aparèixer Mingarro a

soles, sense el seu pare, Teresa temia el pitjor, i no s’equivocava. Llorenç havia pres

la febre i estava prou malament, amb l’ ajuda de Teresa el van portar a casa. Quan va

arribar a casa Aleix va observar horroritzat al seu pare demacrat sabent que prou el

perdria, eixa fou l’última vegada que el va veure, dos dies després va morir.

Teresa va agarrar una gran depressió i s’evadia de la realitat, i pitjor a casa, no feia

cas a Aleix. Aleix cada vegada estava pitjor, sentia que a més d’haver perdut al

seu pare, n’havia perdut a sa mare. Teresa va enviar-lo a un internat a Alacant. Al

principi trobava en falta la seua estimada muntanya, i no li agradava el tracte seriós

dels professors, però a poc a poc va anar fent-se amb l’internat i li va agradar molt.

Els seus companys eixien els diumenges amb els familiars, però la mare d’Aleix no

anava a veure-ho. En lloc d’eixir ell es quedava amb algun company de classe jugant

i estudiant. Sa mare el visitava a vegades. A l’estiu es va anar amb la seua mare,

al poble. Ella li va dir que anirien tots al seu poble, Confrides, entre la Serrella del

cetaci de l’Aitana. Aleix pujaria amb parents o amics a la Mola a veure els avencs de

Partagats. Però amb l’excusa de recollir la collita sa mare va posposar eixos plans,

encara que la raó fou la mort de Llorenç. Aleshores a mare li va prometre anar al

mas de don Macià, un amic de son pare que l’estima molt, i fins i tot havia promès

encarregar-se del negoci de les terres i de les barques per Teresa i per Aleix.

A les terceres vacances ,tan sols a Confrides uns dies, Aleix va anar a la muntanya. Un

dia el seu cosinet molt experimentat a la muntanya li va portar al vall d’Alcoleja. Aleix

semblava un minyó que no havia vist mai la muntanya, i el seu cosí es burlava d’ell.

Eixe estiu va conèixer a Pauleta, la dona de don Macià, ella no coneixia Aleix de res

però el va tractar com si no fora així, i a mes, parlant d’estudis de batxillerat ella li va

tractar com si ja fora un home, i no un xicon de quinze anys. Aleshores es va despertar

en ell un interès descomunal per Pauleta. Aquell mateix dia li va fer a sa mare tot tipus

de preguntes sobre ella, la seua edat, i sobretot de don Macià. Mingarro li va contestar

a tot, dient-li lo meravellosa que era la Pauleta, el jove que era, i el vell i desagradable

que era don Macià ( tot i la desaprovació de la mare, ja que era un gran amic de la

família).

Pauleta i don Macià estaven dos mesos a estiu al mas del arbre, i Aleix sempre visitava

a Pauleta. Quan va acabar el batxillerat, ja lluïa l’estatura de pauleta, i a més tenia

sensacions més d’home que d’infant. Pauleta cada vegada li semblava més bonica, amb

els seus ulls castanys, el seu monyo negre, i les seus faccions perfectes. Cada vegada es

sentia més a prop d’ella tot i que ell no ho volia. Quan Aleix va començar els estudis

universitaris a València, per estudiar advocacia, es va oblidar un poc d’ella tot i que mai

la va oblidar del tot. Aquell estiu no van poder anar a Confrides, perquè la bona gestió

de les terres havia donat molta feina a Aleix i sa mare. Aleix veia molt a Pauleta ja que

tenien el domicili a Vila Joiosa, i eren prop d’ell.

 

Poble d'Aleix

Confrides

Sima de partagats

Aitana

Alcoleja