Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



dilluns, 22 de novembre de 2010

Capítol 11 - Retrobament

L’ Ambició d’ Aleix

XI. Retrobament

- Després de les festes de Nadal, Aleix torna a València per a tornar a la Universitat i a casa de la seua tia amb l’ oncle i la filla.
- Quan va tornar a anar a l’Universitat s’ enadoná de que tot tornava a ser com abans després de les festes nadalenques. Els seus companys parlaven com sempre de teories i n’ hi havia moltes converses i bromes. Aquell rebombori de gent no deixaba a l’ Aleix fer les seues cavilacions del que hi  havia pasat a les vacançes de Nadal.
- Una semana després de hi haver trobat una academia, ja tot tornaba al seu lloc: els horaris, les activitats, els entretenimets, etc… Tornaven a fer les animades discussions d’ abans sobre diferents temes a tractar.
- Un matí, un amic d’ Aleix anomenat Alabau, que estaba fent la seua propia teoría de l’ equilibri, estaba discutint amb Puigserver que era un fill de bona casa. El tema que estaven tractan era sobre l’ existencia de Déu, Puigserver negava l’existencia de Déu mentres que Alabau deia que existien dos Déus, hi aixó el deia basant-se en la seua teoría de l’ equilibri, i com a exemple posava el bé i el mal. Alabau deia que hi havia un Déu que feia el bé i un altre que feia el mal.
- Aleix per les nits, sense els crits ni sorolls, retirat a la seua habitació seguía amb les seues cavilacions, pensant en la seua aventura d’ amor en les altes terres de l’ Aitana. L’ estudi ajudava a l’ Aleix a deixar de pensar en eixa relació.
- Aleix tenia que pasar per davant de la botiga on trevallava Lluïsa per a anar desde casa de sa tia fins a l’ academia. I aquesta acció sempre li feia recordar la primera vegada que va parlar amb Lluïsa, els seus passejos i li recordava la antiga promesa que van fer.
- Un nit Aleix s’ enadona de que estranyaba a Lluïsa i no s’ havia perquè, ja que ell pensaba que amb la dona de don Macià ja estaba satisfet. Com que no deixava de pensar en elles dos va decidir anar-sen al llit, pero els records no li deixaben tancar els ulls. Pensaba en Pauleta i el que havia passat i es posava a suar encara que per la suor va alçar la mà i es va tocar la front i com que tenia la front calenta va recordar també a la Lluïsa i quan ella va anar a la seua alcova quan ell hi estava malalt.
- Al dia següent no es sentia bé, no perque estiguera malalt sino perque es sentia desanimat perque es posava a pensar en les seues amades. Com que no tenia noticies de Pauleta pensaba que hi havia alguna cosa que no anava bé.
- Una vesprada s’ en va anar a passejar i es va possar a pensar si deveres estava bé la seua relació amb Pauleta, estranyaba a la gent, els seus llocs coneguts i, sobretot, a la Lluïsa.
- La vesprada de l’ endemá va donar-li una sorpresa a la Lluïsa ja que va anar a recollirla al seu treball. Van passejar i van parlar de totes les coses que hi habien passat.
- Aleix li va dir a Lluïsa que encara l’ estimava i la va acompañar a sa casa. Eixa nit es va possar a pensar que la seua relació amb Pauleta podría ser una equivocació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada