Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



dimarts, 9 de novembre de 2010

L'ambició d'Aleix, capitol II "La vida d'Aleix"

El capítol comença esmentant els orígens d’ell i els seus pares. Va nàixer a Callosa d’En
Sarrià prop de la badia d’ Altea . La família del pare de mariners , i la de la seva mare
de muntanyencs .
El seu pare,Llorenç, tenia barques pesqueres,el negoci familiar. En Altea va conèixer a
Teresa, la mare d’ Aleix, es van casar i se’n van anar a viure a Callosa amb els pares de
Teresa.
Quan Aleix va començar l’escola va adonar-se que la mar no era la seua vocació i que li
agradava prou més la muntanya, eixa sí que era la seua passió, encara que a son pare li
donava llàstima que el seu fill no fos a continuar amb la tradició familiar.
Llorenç passava poc temps a casa per la seua professió, i això Teresa el portava
prou malament. El temps que Llorenç no era a casa Teresa estava absent, trista, i
això també ho vivia Aleix. En canvi, quan Llorenç tornava a casa per vacances, eren
temps meravellosos. Se`n anaven a Alacant a on , amb Mingarro, criat de molt anys
i company de viatges del seu pare, passaven les vacances que a Aleix li pareixien una
explosió de sensacions noves i espectaculars, eixir de la rutina del seu poble i de les
vesprades de jocs amb el seu amic Adolf.
Aleix estimava molt al seu pare i a mes l’admirava. Un dia va aparèixer Mingarro a
soles, sense el seu pare, Teresa temia el pitjor, i no s’equivocava. Llorenç havia pres
la febre i estava prou malament, amb l’ ajuda de Teresa el van portar a casa. Quan va
arribar a casa Aleix va observar horroritzat al seu pare demacrat sabent que prou el
perdria, eixa fou l’última vegada que el va veure, dos dies després va morir.
Teresa va agarrar una gran depressió i s’evadia de la realitat, i pitjor a casa, no feia
cas a Aleix. Aleix cada vegada estava pitjor, sentia que a més d’haver perdut al
seu pare, n’havia perdut a sa mare. Teresa va enviar-lo a un internat a Alacant. Al
principi trobava en falta la seua estimada muntanya, i no li agradava el tracte seriós
dels professors, però a poc a poc va anar fent-se amb l’internat i li va agradar molt.
Els seus companys eixien els diumenges amb els familiars, però la mare d’Aleix no
anava a veure-ho. En lloc d’eixir ell es quedava amb algun company de classe jugant
i estudiant. Sa mare el visitava a vegades. A l’estiu es va anar amb la seua mare,
al poble. Ella li va dir que anirien tots al seu poble, Confrides, entre la Serrella del
cetaci de l’Aitana. Aleix pujaria amb parents o amics a la Mola a veure els avencs de
Partagats. Però amb l’excusa de recollir la collita sa mare va posposar eixos plans,
encara que la raó fou la mort de Llorenç. Aleshores a mare li va prometre anar al
mas de don Macià, un amic de son pare que l’estima molt, i fins i tot havia promès
encarregar-se del negoci de les terres i de les barques per Teresa i per Aleix.
A les terceres vacances ,tan sols a Confrides uns dies, Aleix va anar a la muntanya. Un
dia el seu cosinet molt experimentat a la muntanya li va portar al vall d’Alcoleja. Aleix
semblava un minyó que no havia vist mai la muntanya, i el seu cosí es burlava d’ell.
Eixe estiu va conèixer a Pauleta, la dona de don Macià, ella no coneixia Aleix de res
però el va tractar com si no fora així, i a mes, parlant d’estudis de batxillerat ella li va
tractar com si ja fora un home, i no un xicon de quinze anys. Aleshores es va despertar
en ell un interès descomunal per Pauleta. Aquell mateix dia li va fer a sa mare tot tipus
de preguntes sobre ella, la seua edat, i sobretot de don Macià. Mingarro li va contestar
a tot, dient-li lo meravellosa que era la Pauleta, el jove que era, i el vell i desagradable
que era don Macià ( tot i la desaprovació de la mare, ja que era un gran amic de la
família).
Pauleta i don Macià estaven dos mesos a estiu al mas del arbre, i Aleix sempre visitava
a Pauleta. Quan va acabar el batxillerat, ja lluïa l’estatura de pauleta, i a més tenia
sensacions més d’home que d’infant. Pauleta cada vegada li semblava més bonica, amb
els seus ulls castanys, el seu monyo negre, i les seus faccions perfectes. Cada vegada es
sentia més a prop d’ella tot i que ell no ho volia. Quan Aleix va començar els estudis
universitaris a València, per estudiar advocacia, es va oblidar un poc d’ella tot i que mai
la va oblidar del tot. Aquell estiu no van poder anar a Confrides, perquè la bona gestió
de les terres havia donat molta feina a Aleix i sa mare. Aleix veia molt a Pauleta ja que
tenien el domicili a Vila Joiosa, i eren prop d’ell.




 


Poble d'Aleix



Confrides


Sima de partagats

Aitana
Alcoleja

2 comentaris:

  1. Em podries indicar on puc trobar més d'aquestos capítols de l'ambició d'aleix per favor? Estic molt interessat en llegir els teus comentaris del llibre

    ResponElimina
  2. On estan els altres capitols? He llegit aquest i m'ha encantat la forma que tens de comentar els llibres

    ResponElimina