AFORISME DE JOAN FUSTER: “Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar”
Hui en dia quasi ningú diu el que realment pensa. La gent té por a que la resta del món no pense com ells i puguen “burlar-se” o contradir-lo.
Intentem dir el que la resta vol escoltar, no volem discutir i fer valdre la nostra opinió. No volem convèncer del què en veritat pensem, sinó dir el que es vol escoltar i quedar bé. Tenim por d’obrir-nos i mostrar les nostres idees i pensaments.
Per exemple, quan a alguna matèria el professor ens diu que hem de fer una redacció sobre un tema o un comentari crític sobre un text, nosaltres només centrem els nostres esforços en dir el que pensem que el professor vol escoltar o en afirmar que el que l’autor del text està dient és correcte i que estem d’acord.
En aquest cas, per exemple, hauríem de saber que el que el profesor vol és adonar-se’n de com escrivim i no tant de la nostra opinió.
Tothom hauria de ser més crític i tindre un poc més de personalitat, ja que hui en dia, la majoria són com “borreguets”; on va un, va la resta.
ARTICLE D’OPINIÓ
Hui en dia quasi ningú diu el que realment pensa. La gent té por a que la resta del món no pense com ells i puguen “burlar-se” o contradir-lo.
Intentem dir el que la resta vol escoltar, no volem discutir i fer valdre la nostra opinió. No volem convèncer del què en veritat pensem, sinó dir el que es vol escoltar i quedar bé. Tenim por d’obrir-nos i mostrar les nostres idees i pensaments.
Per exemple, quan a alguna matèria el professor ens diu que hem de fer una redacció sobre un tema o un comentari crític sobre un text, nosaltres només centrem els nostres esforços en dir el que pensem que el professor vol escoltar o en afirmar que el que l’autor del text està dient és correcte i que estem d’acord.
En aquest cas, per exemple, hauríem de saber que el que el profesor vol és adonar-se’n de com escrivim i no tant de la nostra opinió.
Tothom hauria de ser més crític i tindre un poc més de personalitat, ja que hui en dia, la majoria són com “borreguets”; on va un, va la resta.
Pense que tens tota la raó, però si tots pensarem el mateix el món estaria més que arreglat. Tots hauriem de dir el que pensem ja que si no defesem nosaltres les nostres opinions no ho farà ningú. Ho has explicat molt bé i pense que s'adequa a la frase que et va tocar.
ResponElimina