Ja sabeu de la meua incorregible mania de generalitzar, d'enllaçar moviments històrics amb literaris i culturals... d'alterar l'ordre cronològic i tot això. Mentre l'altre dia parlàvem d'avantguarda i miràrem la poesia visual del Brossa, us vaig proposar fer una ullada a les noves literatures (alguns encara no ho tenen clar, si literatura, textualitats digitals...)Gràcies a la nostra amiga Oreto us puc proposar aquesta selecció: Connecteu els ulls i el volum dels vostres ordinadors, i deixeu-vos anar una mica.
Senzill: Les paraules canvien. Senzillament dic: imaginació, percepció, llengua.
El amor2: Anna pren l'instant entre els dits.... (feu clic arreu)
Estacions: Neva, cull somnis i juga... Fuig del fred. O posa els peus sobre la sorra calenta.Ah! s'admeten comentaris. Si passeu per ací, aviseu!
M'agrada 'la manera boja de viure' de 'El amor2'
ResponEliminaL'hivern i la tardor m'han paregunt molt graciosos, encara que l'estiu no sentenia quasi res xD
ResponEliminaestá molt guay!! peró per exemple, si en la del amor no dius que has de tocar per arreu, jo ni me entero. ahh!! m´he peleat amb el de la platja, pensant que no anava!! jejej moola!
ResponEliminam agradat la manera boja de viure, pero els demes no estan mal....jej un bes lol
ResponEliminaAnna! son super xulos! el que més m'agradat el primer el sencillet. El d'amor, massa fosc i el de les estacions bonicos pero no santenien molt! :)
ResponEliminaHola a tots i totes!
ResponEliminaSóc la Berta Rubio.
L'autora de LES ESTACIONS i una de les traductores i “implementadores” al català del poema de la DEENA LARSEN (originàriament en anglès).
He llegit els vostres comentaris i us volia fer saber que, d’entrada, em teniu a l’altre costat de la pantalla per respondre totes les preguntes que se us passin pel cap.
D’altra banda, us volia comentar un parell de coses sobre la literatura digital que tenen una mica a veure amb el que heu comentat. En aquest sentit m’han agradat molt els vostres comentaris sobre la sensació de pèrdua i/o d’incomprensió ja que, de fet, és una de les coses que, així a nivell “ideològic” es plantegen els autors de literatura digital.
No us espanteu, que no us faré un curs accelerat de literatura digital, ni tan sols una petita introducció al tema, però sí que m’agradaria comentar-vos que una de les coses amb les quals experimenten alguns autors de literatura digital és amb aquesta sensació de pèrdua:
Hi ha moltes obres en què el lector s’adona que no pot llegir tot el que passa per la pantalla (ESTIU, per exemple) i moltes d’altres en què el lector no sap què ha de fer perquè “funcioni” l’obra (heu descobert tots els moviments textuals que s’amaguen darrere el poema SENZILL?) o en què ni tan sols sap “si està funcionant bé”...
Per què penseu que els autors de literatura són “tan malvats”?
Per què creieu que no us diuen com cal llegir l’obra?
Per què hi ha més textos en pantalla dels que podeu llegir?
Algú s’anima a respondre?
Una última pregunta... què no hi ha a l’armari d’en Barbablava?
UNA ABRAÇADA!!
Rectifico que m'havia deixat una cosa:
ResponElimina*Per què penseu que els autors de literatura digital són "tan malvats"?
M'agrada molt Ana.
ResponEliminaPer a ser sincera, el que no m'agrada en la de les estacions es la lentitud de l'hivern(igual soc un poc impacient), i no poder llegir el de l'estiu.
La resta m'agradat prou.El que mes crec jo que el de Ana.