Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



dimecres, 20 d’octubre de 2010

Capítol 8. La carta de convit.

El capítol comença amb el comiat de la casa del poble d'Aleix i dona Pauleta, Aleix ja es troba a sa casa de Callosa amb la seua mare. Aleix es fica al despatx de son pare, ara d'ell per a arreglar alguns papers que té pendents, tant de la carrera com d'altres assumptes quan li entra la nostàlgia per dona Pauleta, feia ja alguns mesos que no la veia. La seua mare el veu preocupat i li pregunta el motiu de la seua preocupació, Aleix es lleva de damunt les preguntes de la seua mare, que preguntava per Lluïsa. Aquest li conta a la seua mare el bon tracte que ha rebut tant de dona Pauleta com de Don Macià durant el temps que ha estat malalt a la casa del poble, i li diu que estaria bé convidar-los a passar el Nadals a casa d'ells. La seua mare contenta de vore que Aleix no s'ha contaminat però les cosses que li contava el Mingarro sobre Don Macià, opina que és una bona idea, i que el mateix Aleix podia escriure la carta de convidada i més tard ja la signaria ella.
En acabar de dinar Aleix ix ràpidament cap al seu despatx per a escriure la carta. Mentres l'estava redactant a Aleix li entrà un sentiment d'inseguretat, això l'estava fent per vore a Pauleta, però potser Pauleta, amb el temps en la ciutat s'havia oblidat del que va passar al poble. Durant uns instants Aleix va dubtar, però més avant, es va asserenar i pensà que Pauleta no podia haver oblidat el que va passar entre ells, fou massa bonic com per a oblidar-ho tan prompte.
En acabar la carta va cridar la seua mare per a què la signara, després de donar el seu permís, la mare va signar-la. Més tard, Aleix s'oferí a portar-la ell mateix a correus, ja que anava a donar una passejada per a parlar amb el Mingarro.
Aleix sortí de casa, va anar a ficar-li el a la carta, la va rellegir una última vegada i la va tirar per la xicoteta bústia que hi ha a correus. En la seua passejada va parar a parlar amb el Mingarro, que estava treballant les terres al costat d’unes quantes dones. Aleix va dir a tothom que era hora de prendre un descans, i que ja continuarien més avant. El Mingarro va acompanyar al senyoret Aleix a fumar tots dos. Aleix va preguntar al Mingarro per Vicenteta, que l'havia vist més alegre. El Mingarro el va contar que eixa alegria no era per les coses que l'estaven passant, ja que el seu marit estava molt malalt, el metge tenia poques esperances. Amb confiança, el Mingarro li va contar que la seua felicitat era fruit d'uns encontres que havia tingut amb ell. Aleix es va quedar sense paraules, el Mingarro li va dir que va ser una cosa sense importància, que a vegades les dones elegixen massa prompte l'home per a la seua vida i després es penediren. Aquesta cosa que li va contar el Mingarro li va fer reflexionar altra vegada sobre les intencions de Pauleta amb ell, estava molt dubtós últimament, però a la fi, va tornar a entrar en raó i confiar en que Pauleta no era qualsevol dóna, Pauleta el volia de veritat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada