Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



dilluns, 25 de febrer del 2013

Ets de lletres o de ciències?

La pervivència de les humanitats i la seva necessària inutilitat


És interessant (i pervers) el mecanisme segons el qual es valora la «utilitat» de les disciplines. Si les humanitats són «inútils», llavors potser el que s’ha estat explicant a les aules de les facultats d’economia i empresa en els darrers anys, allà on s’han format els qui ens han portat a la crisi que patim, tampoc no ha estat de massa utilitat, vistos els resultats.
Martha Nussbaum, professora de dret i ètica a la Universitat de Chicago, ha publicat Not for Profit: Why Democracy Needs the Humanities (Princeton University Press, 2010), un assaig que acaba de ser traduït al castellà: Sin fines de lucro. Por qué la democracia necesita de las humanidades (Katz, 2011) i que comença d’una manera contundent: «Estamos en medio de una crisis de proporciones gigantescas y de enorme gravedad a nivel mundial. No, no me refiero a la crisis económica global, me refiero a una crisis que pasa prácticamente inadvertida, como un cáncer. Me refiero a una crisis que, con el tiempo, puede llegar a ser mucho más perjudicial para el futuro de la democracia: la crisis mundial en materia de educación».
Educativament parlant es decideixen les àrees o disciplines que han de constituir els referents per a la societat i el resultats en matèria de reforma educativa per a les humanitats és diàfan: s’ha anat perdent un llençol a cada bugada. Tal com es denuncia en aquest llibre: «Se están produciendo cambios drásticos en aquello que las sociedades democráticas enseñan a sus jóvenes, pero se trata de cambios que aún no se sometieron a un análisis profundo. Sedientos de dinero, los estados nacionales y sus sistemas de educación están descartando sin advertirlo ciertas aptitudes que son necesarias para mantener viva a la democracia. Si esta tendencia se prolonga, las naciones de todo el mundo en breve producirán generaciones enteras de máquinas utilitarias, en lugar de ciudadanos cabales con la capacidad de pensar por sí mismos, poseer una mirada crítica sobre las tradiciones y comprender la importancia de los logros y sufrimientos ajenos. El futuro de la democracia a escala mundial pende de un hilo».

Si descuidem les disciplines que no tenen una aplicació directa en els interessos del mercat ens descapitalitzem en termes espirituals, morals. Faig servir la paraula «espiritual» en un sentit ampli i fort. Podem educar, com afirma Nussbaum, per al creixement econòmic o per a l’educació del creixement humà. L’anglès profit («benefici» en un sentit de guany econòmic) no equival al català «profit», que remet a l’avantatge que es treu d’alguna cosa sense que l’associació d’idees crematística sigui immediata. Les humanitats no es mesuren en termes de rendiment econòmic, d’ànim de lucre, sinó per la seva capacitat de desenvolupar el pensament crític, l’anàlisi i comprensió dels fets a partir de la reflexió i l’argumentació. Una educació humanista, una formació en valors, no en guanys materials, aposta per la forja de ciutadans informats, capaços de pensar per ells mateixos, empàtics, cívics, dignes, democràtics. Cultus atque humanitas, és a dir, cultes i civilitzats.
Anthony Kronman a Education’s End (2007, Yale University Press) afirmava que només les humanitats ens permetran afrontar la «crisi de l’esperit que ara travessem» i «restaurar la meravella que els qui han albirat la condició humana sempre han sentit, i que l’actual civilització científica, amb els seus gadgets i descobriments, enfosqueix». No comparteixo el seu prejudici tecnològic perquè, precisament per a les humanitats, aquesta pot ser una de les seves línies de futur, qui sap si la seva supervivència. Amb tot, a la pregunta sobre per a què serveixen les humanitats, Kronman hi respon amb tanta simplicitat com contundència: «The only honest answer is none whatsoever». És a dir, que l’única resposta honesta és que no serveixen per a res. I, tanmateix, com ens cal la seva necessària inutilitat!

Laura Borràs (Professora de Literatura a la UB)
Article / 28 de juny de 2011

diumenge, 20 de gener del 2013

Joan fuster: poesia i assaig

 Amb l'assaig i a Fuster,  a més de recordar conceptes de coherència i adequació, que seran ja habituals fins a finalitzar el curs, treballarem la part de literatura de les PAU.

De l'assaig, us deixe una presentació que pot resultar-vos pràctica:


L'assaig tema 4 from guest6be99a

Pel que fa a Joan fuster, us remet a la pàgina Ser Joan Fuster del bloc del departament, on trobareu diverses entrades amb aforismes i enllaços a informació sobre l'autor.


L’assaig i fuster 3 from Anna Gascón

A més, m'agrada recordar l'obra poètica de l'autor, que queda sovint relegada per la potència de la seua vessant assagística.

Compareu  la diferència en la mirada  entre l'aforisme

 "En moltes coses, però en l'amor particularment, l'experiència pot, o sol, ser un defecte. Per això el primer amor és inobidable"

i aquest poema:

6
Tenies 19 anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t'intentava noms o altres carícies.
Vàrem recórrer, junts, tots els designis
d'un espai de coloms, les destinades
nits al respir a mitges, la ventura.
I què no redimien nostres cossos?
Eren purs blanament. Provant llur glòria
la forma del retorn els adoptava.




dissabte, 8 de desembre del 2012

Va de norma!

Ací teniu  un grapat de bons propòsits, en forma d'enllaços i material d'ampliació. Us recorde que són els continguts normatius que hem treballat als primers temes del llibre de text.



diumenge, 25 de novembre del 2012

De Burjassot a tu. Homenatge a Estellés.

De Burjassot a tu
Concert a Benimaclet, 24 de novembre 2012
De Burjassot a tu comença amb rises en un bar.
Ens haurien connectat, tu m'hauries convidat
perquè no sol dur diners i no m'hauria semblat be.
I t'hagués donat les gràcies per vindre al concert.

Desprès passegem fins a una antiga catedral
on ja fa molts anys, si hagueren vist què féiem,
ens haurien manat cremar. A les portes del cel
passaria lent el temps i ens haurien oblidat

els nostres respectius amics de tan tard que es podria fer.
No haguérem tornat si no fora per aquell taxista estranger.
"Deuríem aprofitar", diria amb por de l'ultim bes
sense importar-me que aquell home s'adonés del que hauríem fet.

En la nit descobriríem paradisos privats.
Els meus dits agrairien la roba que t'hauries posat.
Els teus llavis em dirien el seu desig sense parlar.
i el taxímetre seria l'única prova, de què el temps no s'hauria aturat.

Arribaríem tard, tu tornaries a pagar
i jo et preguntaria com t'ho podria tornar.
Respondries que dormint al teu llit eixa nit
i abans que me n'adonara lluitaries damunt de mi.

Les meves pupil·les s'obririen lentament
fins vore una àrea de dona sobre un espai fluorescent
que t'hauria protegit en les teves nits d'infància
i després conversaríem sobre la nit, finalment,

em preguntaries com hagués sigut perfecta
i sols podria contar-te-la tal com havia passat.
Passant-la a condicional, sense afegir-ne cap detall
i amb música, el llenguatge mes perfecte que n'hi ha.

Descobrírem que estes coses duren una nit.
Que només l'atzar o el pas del tems ens tornarà a unir.
Però el record ens acompanya on vages i on estiga jo
i potser que l'univers torne a deixar-nos assaborir la perfecció

dijous, 22 de novembre del 2012

Les Normes de Castelló: Normativització de la llengua.

Enguany  celebrem  que fa 80 anys es varen signar les Normes de Castelló.

Segons Vicent Pitarch les Normes de Castelló

«van vehicular la producció editorial i, en general, la vida cultural del país. Dins el marc legal valencià actual (definit per la Llei d’ús), les Normes de Castelló regulen els usos lingüístics de la indústria editorial, l’Administració pública, els organismes docents i el món educatiu (en tots els cicles, des de l’infantil fins a l’universitari) i, en definitiva, orienten els hàbits de lectura i escriptura de les valencianes i els valencians que estimen la llengua pròpia d’aquesta terra»



Llegiu la sèrie d'entrades publicades per J.D. Climent al seu blog "l'interés per la llengua dels valencians" : El naixement de les Normes i l'article de Castelló per la llengua dedicat a les Normes.

dimarts, 13 de novembre del 2012

Conceptes bàsics de dialectologia 1

Alguns conceptes que cal recordar -per ara: 

LLENGUA:  sistema de signes lingüístics que serveix per a comunicar-se. Entre si, les llengües presenten diferències que impossibiliten la comunicació entre els seus parlants.

DIALECTE: varietat geogràfica d'una llengua, és a dir, la modalitat que pren la llengua en un territori determinat . 
  • dialectes CONSTITUTIUS (els que neixen directament de l'evolució del llatí al català)
  • dialectes CONSECUTIUS, és a dir, apareixen per reconquesta, no provenen directament del llatí.
DOMINI LINGÜÍSTIC el conjunt de territoris on es parla una mateixa llengua.

GEOSINÒNIMS: mots que són diferents però tenen el mateix significat, perquè només són variants dialectals del mateix objecte: paleta(cent.)-peirer(ros.)-picapedrer (bal.)-mestre de paleta (alg.)-albanyil (nord-occ.)-obrer(val.)

Per saber més:
llengua i dialectologia


dijous, 8 de novembre del 2012

La coherència. Més.


Perquè no tot siga desert acadèmic l'entrada de hui, una d'Atzembla




AL GRAN DESERT


Crida per la vida, al desert la seua lluita,

un poble que no oblida, una terra que l'estima.

I camina i es fa més llarg

el desert de la vergonya, dels que han perdut la memòria,

artífexs d'una història que ara ja poc els importa.

I camina i el desert es fa més gran!!



Fills de la incertesa, de promeses oblidades,

il·legals a casa seua, esperances refugiades.

Camina i es fa més gran

el silenci que els ofega, la ignorància que els condemna,

però el seu cor sempre batega, per un futur que els espera

I camina i continua el combat.



D'un poble en lluita que avui resisteix

al gran desert

dels ocupats, dels "sense nom"

que ara criden al món.

Conquerirem la llibertat.



Crida per la vida, al desert la seua lluita,

que no esborra la innocència, les mirades d'alegria.

I camina i es fa més gran 

la il·lusió de veure'ls créixer, on els seus contes comencen

i els murs desapareixen, i es refan les velles sendes.

Camina i continua endavant.

El poble en lluita que avui resisteix...

Crida per les dunes del desert mentre el sol li crema,

mentre travessa les rutes del despertar d'una terra.

I camina... I camina... I el desert es fa més llarg,

el desert que mai s'acaba, que no abasta la mirada,

que pareix que a ningú importa i que entre miratges recorda.

I camina amb voluntat ferma, i camina com una fera

que s'aferra al poc que li queda i caminant continua el combat...

El poble en lluita que avui resisteix...


I un treball:
1.-Analitzeu el tema, els possibles subtemes i el títol de la cançó (temàtic o remàtic?)
2- Identifica els trets de la varietat diatòpica de la cançó i argumenta-ho.