Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



dimarts, 23 d’octubre del 2012

Recomanacions per al comentari de text.


SIS RECOMANACIONS PER A REALITZAR COMENTARIS DE TEXTOS 
(llegir complet, ACÍ)


1. Llegir amb molta atenció la consigna de treball. En el cas de la tasca referida a un altre text, és convenient :
  • establir si es tracta d'un fet o d'una opinió
  • entendre o imaginar el context en el qual apareix
  • fer passar el text pel test de les preguntes bàsiques : què?, qui?, quan?, com?, on? ...
  • establir o imaginar causes i conseqüències del fet o la idea
  • imaginar els possibles arguments a favor i en contra
2. Escriure un pla de treball o esquema del desenvolupament d'allò que es pretén escriure.

3. Escriure un curt paràgraf introductori o un paràgraf que incloga la idea principal d'allò que es dirà: la conclusió, l'argument o la justificació.

4. Posar a punt el conjunt de notes, textos o llibres relacionats amb el tema de l'escrit que cal comentar : Per opinar bé cal estar ben informat. 

5. Planificar, organitzar i escriure els punts principals que hom crega convenient d'incloure en el comentari i desenvolupar-los per mitjà de successius paràgrafs, ben relacionats entre ells.

Part del mèrit de les bones introduccions i acabaments dels comentaris sobre textos, així com del seu desenvolupament pròpiament dit, depèn de l'estructura dels paràgrafs que els conformen.
El paràgraf correspon a la divisió del pensament en seqüències o idees. Així, un paràgraf, tant si és curt som si és llarg, s'ha d'entendre com una unitat que conté una idea o un conjunt d'idees inter-relacionades. 

6. Rellegir el text final una vegada acabat de redactar per comprovar que el comentari respon exactament a allò que es demanava i, al mateix temps, fer-ne una lectura crítica destinada a localitzar possibles faltes d'ortografia, puntuació o d'impressió (si s'imprimeix), tractant de polir al màxim la correcció sintàctica i els aspectes expressius.

Expressar-se per escrit de manera coherent i expressiva és sempre una tasca difícil. 


Sovint, en un primer redactat, no som capaços de trobar la paraula o la frase adequades, ni se'ns acut una forma expressiva prou acurada per expressar una idea, ni som capaços de detectar errors ortogràfics evidents.
Aquesta estratègia de deixar reposar el text i revisar-lo posteriorment té per objectiu aconseguir redactar el tema des d'un estat d'ànim i intellectual diferent al que ens dictava la primera versió, fet que permet sovint de poder-hi fer noves aportacions de contingut i de forma.

L'auto-exigència permanent ens obligarà a estructurar millor el pensament, a utilitzar les paraules més adients i, en definitiva, ens permetrà de comunicar les nostres idees amb més eficàcia.  

Escriure críticament sobre opinions, idees, fets o temes d'interès general és una bona manera de posar a prova allò que realment sabem o opinem. Comentar críticament ens obliga a posar ordre en les nostres idees fet que equival a ordenar la nostra visió del món.


dilluns, 22 d’octubre del 2012

La varietat lingüística

Encara que no és habitual, ni sempre absolutament recomanable, us invite a fer una lectura al concepte de variació lingüística que ofereix la viquipèdia, serveix com a esquema del llibre de text.


Podeu també ampliar informació si  aneu a Arxiu 3.3, si cliqueu a la imatge.

Recordeu que cal fer les activitats 4, 6 i 8 de les pp. 24 i 25 del llibre.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Sobre Fuster I

A propòsit del text que estem comentant de Joan Fuster, i per tal que us aneu "iniciant" en la seua obra i en la seua manera d'escriure, podeu llegir l'article
Joan Fuster, un escriptor de conversa, d' Isidre Crespo (Filòleg i escriptor) 


"En tot moment, al discurs fusterià, tant si el canal és l’oral –tertúlies, entrevistes, parlaments...–, com si és l’escrit –assaig, articles...–, sempre hi té una presèn- cia significativa l’interlocutor, l’aspecte del discurs com a conversa. És a dir, que dels elements de l’acte comunicatiu –emissor, receptor, missatge...–, hi pren un paper de primera instància l’aspecte “locu- cional”, el fet de comunicar-se amb algú altre: “per- què, en definitiva, escriure és, sempre, "escriure car- tes": dir "alguna cosa" a "algú"”, en dirà ell. “Com hem comprovat –ratifica J. Ballester (2000)–, Fuster en els seus escrits manté un diàleg clar i profund amb el lector. Tant com a interlocució o com a motiu temàtic de reflexió. El públic consumidor és un dels eixos imprescindibles del fet literari, com més tard ens recordaran les teories crítiques de la Recepció. I l’assagista de Sueca sempre ho té ben en compte.” 




dilluns, 4 de juny del 2012

Fonètica sintàctica: PAU d'última hora.

Fonètica sintàctica
És el comportament  que  tenen els sons quan entren en contacte amb d'altres que els alteren en la seua pronúncia original.
  1. Amb vocals: (Paraula que acaba en vocal + paraula que comença per vocal)
    • Elisió:es deixa de pronunciar la vocal àtona, o s'assimila en cas de vocals igual
    • Sinalefa:fenomen fonètic on dues vocals en contacte, de dues paraules independents, formen diftong, i per tant es pronuncien com una sola síl·laba  Es dóna amb freqüència si una de les vocals en contacte és i/u , (Hi ha, pa i pernil , té il.lusió..
   2. Amb consonants
    • Normalment, a final de paraula es realitzen els sons sords  (fred[t], amarg [k]) però el contacte entre paraules provoca canvis:
      • qualsevol consonant seguida de consonant sonora es fa també SONORA (pots tocar? [dz])
      • les consonants fricatives o africades quan la paraula següent comença per vocal es fa SONORA (Els amants [z], 
    • Emmudiments:
      • Les consonants finals b, p, d, t, c, g darrera consonant nasal, i d, t darrera l es pronuncien en els parlars valencians i baleàrics, però no es pronuncien en la resta dels parlars catalans: tomb, camp, elefant, fang, alt
      • en algunes varietats, la -R despapareix
    • Assimilacions
      • el so adquireix característiques del o dels sons contigus quant al mode i / o al punt d'articulació. Afecta als sons nasals i laterals, /n/, /m/ i /l/, /n/([m] davant [m], [p] i [b] un pic [um ˈpik])



Enllaços interessants:

diumenge, 6 de maig del 2012

La cohesió

La Cohesió:
Propietat del text que permet presentar els textos ben articulats i que les paraules i les oracions estiguen connectades entre si. Assegura la coherència d'un discurs i estructura el text.
Recursos
 lèxics: Els mots que entren en relació poden referir‐se a un mateix objecte (el gos... aquest animal...) o a objectes
diferents, però que mantenen una certa relació en el significat (el gos... el gat... el canari...).
mecanismes de cohesió lèxica


 gramaticals.(Que veurem un altre dia.)


Per tal d'anar treballant, podeu anar als Quaderns virtuals i fer alguns dels exercicis de sinònims i pronoms que us proposen. Com sempre, si els feu deixeu un apunt als comentaris amb la valoració sobre la dificultat i finalitat de l'enllaç.




Activitat d'hipònims i hiperònims
Antònims: nivell d'ESO, però...

dissabte, 21 d’abril del 2012

Coherència III: l'argumentació.

Per acabar el tema de la coherència textual, us plantege la presentació/esquema que no vam poder veure a classe.
Podeu practicar i/o repassar els aspectes de l'argumentació que penseu necessaris a la pàgina de la UAB Argumenta. Per exemple, per revisar els tipus d'arguments o com construir un  bon text 
També,si teniu temps , podeu ampliar la deducció o inducció?
Per últim, només recomanar-vos que si feu alguna de les activitats no publiqueu com a comentari a l'entrada, per tal que conéixer la vostra opinió sobre el material auxiliar.

dijous, 19 d’abril del 2012

Coherència II

Si voleu aprofundir en la part filosòfica de l'argumentació, aneu a la pàgina d'Alcoberro on trobareu diversos exemples i activitats pràctiques.
I una curiositat: la coherència als mitjans de comunicació. Llibre d'estil del CCMA