Ja sé que és una mica "cruel" i que no us vindrà massa de gust, però... què hi farem? som al temps que som i toca comentar textos. Aquest és el que llegírem ahir, de Carme Miquel. AU, bona feina!
Ser dona
Ser dona, a març de 2006, és formar part de la meitat de la humanitat que ha aconseguit superar la desigualtat de drets i d'opcions a la que ens havia sotmés durant segles un poder patriarcal, un món masculí dominador. Però també és viure encara la invisibilitat darrere d'una burka, darrere de moltes burkes físiques i mentals. És viure encara el sotmetiment i la vexació.
Ser dona, a març de 2006, és compromís amb el canvi de situacions i de mentalitats i és treballar per un món millor. És transmetre valors de pau i viure la tendresa. Però, malauradament, també és haver-se adaptat a uns estereotips de poder masculí i estar compartint els valors del poder subjugador.
Ser dona és sofrir una violència específica per voler ser lliure en una societat en canvi, que a molts homes desorienta i rebel·la perquè qüestiona la primacia masculina i el seu paper dominador. És ser víctima del crim de gènere, del qui mata perquè creu que ha perdut la seua possessió.
Ser dona, és saber que juntament amb els homes, podem exercir una acció coeducadora que potencie una manera de viure que prime l'estima, la col.laboració i la resolució pacífica dels conflictes per damunt de l'odi, la competitivitat i la violència. Ser dona, és aconseguir que homes i dones mirem el món d'una altra manera"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada