Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



diumenge, 5 de febrer de 2012

Aforismes III

L'entrada de hui l'he d'agrair a Mercè Climent i a Francesc Mompó (visiteu el seu blog, Uendos, Greixets i Maremortes), que també participen a l'homenatge catosfèric a Joan Fuster. Aquests aforismes els he "copiat" dels seus perfils. Gràcies, companys!

"La por gairebé sempre és voluntària"

"Doneu a un error una formulació axiomàtica, i acabarà per semblar-vos una veritat"

"Ah, si el sexe pensàs!
(Perdó, però m'ho suggereix Pascal: 'Imagineu un cos ple de membres pensants...'

"La disjuntiva potser fóra: o solitaris o solidaris."

"JUSTÍCIA.- La memòria és feroç, sobretot si és memòria de víctima"

"L'error d'Antígona fou oblidar que, a l'últim moment, els déus es posen al costat dels poder constituïts"

"Als conservadors els agrada obeir, i per això són conservadors"

"En última instància, som allò que els altre ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem"

"Criden per veure si ens faran callar"

I tota «proposició», no deu ser també un «propòsit» i una «proposta»?

«Matar el temps...» Aquesta expressió és tot un programa: ens proposa el temps com un enemic. I potser no hi ha altre camí de salvació.

El "vici", tots els vicis, demanen sempre companyia, o siga, còmplices. No, no hi ha "vicis solitaris", per més que de vegades ho semble.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada