L'entrada de hui l'he d'agrair a Mercè Climent i a Francesc Mompó (visiteu el seu blog, Uendos, Greixets i Maremortes), que també participen a l'homenatge catosfèric a Joan Fuster. Aquests aforismes els he "copiat" dels seus perfils. Gràcies, companys!"La por gairebé sempre és voluntària"
"Doneu a un error una formulació axiomàtica, i acabarà per semblar-vos una veritat"
"Ah, si el sexe pensàs!
(Perdó, però m'ho suggereix Pascal: 'Imagineu un cos ple de membres pensants...'
"La disjuntiva potser fóra: o solitaris o solidaris."
"JUSTÍCIA.- La memòria és feroç, sobretot si és memòria de víctima"
"L'error d'Antígona fou oblidar que, a l'últim moment, els déus es posen al costat dels poder constituïts"
"Als conservadors els agrada obeir, i per això són conservadors"
"En última instància, som allò que els altre ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem"
"Criden per veure si ens faran callar"
I tota «proposició», no deu ser també un «propòsit» i una «proposta»?
«Matar el temps...» Aquesta expressió és tot un programa: ens proposa el temps com un enemic. I potser no hi ha altre camí de salvació.
El "vici", tots els vicis, demanen sempre companyia, o siga, còmplices. No, no hi ha "vicis solitaris", per més que de vegades ho semble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada