Bloc de treball de l'assignatura de Valencià de 2n de BAT



divendres, 27 de gener del 2012

Nosaltres, els valencians I






Com a preparació a la visita d'Isidre Crespo a propòsit de la lectura de Fuster, iniciem una sèrie d'entrades amb textos de Fuster, reflexions literàries i articles d'opinió al voltant del llibre i la seua repercussió.


Aquest de hui està "copiat", amb permís de l'autor, del bloc Fusterianament (d'Isidre Crespo) on podeu trobar  si us ve e gust, teniu curiositat o necessiteu examinar-vos -:)- moltes més entrades, informació i comentaris d'Isidre.


El Punt7Avui: 03/01/12 02:00 - Vicent Sanchis [Desclot]
L'any 1962 Joan Fuster complia l'encàrrec que li havia fet Max Cahner i lliurava l'original perquè es pogués publicar Nosaltres, els valencians. El llibre va passar la censura de manera inaudita. Segons diuen, va tenir la xamba d'entrar al registre del Ministeri d'Informació i Turisme com a “text en llengua valenciana” i que allà hi havia un mossèn que s'encarregava d'aquests comptats i inofensius artefactes. Endut per l'extrema confiança dels precedents que havia hagut de beneir abans, no hi va prestar gaire atenció. Angelet! El resultat va ser que la inquisició civil amb sotana va tolerar la bomba intel•lectual més potent que havia esclatat al País Valencià en segles. Enguany en celebrem cinquanta, de l'efemèride. Al•leluia! Com sol passar amb els textos clàssics, la saviesa i la interpretació fusteriana dels avatars històrics valencians es mantenen del tot vigents. La doctrina, però, ha fallat en l'acció que se n'hauria d'haver derivat. I som on som. Gràcies, però, pare Fuster, tòtem d'una tribu perduda encara!

Isidre Crespo.- Fixeu-vos-hi: “bomba intel•lectual”. “La doctrina ha fallat en l’acció...”. A veure si ens aclarim: l’acció és de les persones, no de les doctrines. Que no ens ha convençut del tot Fuster en les seues “interpretacions”? Que no hem donat la importància deguda als nostres “avatars històrics”? Doncs mira, som encara a temps de posar-hi remei. L’efemèride, reflexionada, hi pot contribuir. Vinga, que el moment és oportú. O no?
Fusterianament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada